La malastrugança d’un empresari

L’enginyer Jordi Tuneu, mort en l’accident laboral de Sant Julià, havia refet la seva activitat professional amb la societat Cut, especialitzada en tallar infraestructures constructives, després de més d’una dècada de dificultats

La malastrugança -o diguin-li com vulguin- ha perseguit durant molt temps l’enginyer Jordi Tuneu. Fins aquest dijous, en què la fatalitat i les greus lesions internes sofertes en l’accident laboral a l’antic Punt de Trobada, el futur Epizen, li ha segat la vida de cop. Just ara que al capdavant juntament amb un fill de l’empresa Cut SLU, especialitzada en tallar tota mena d’estructures i infraestructures constructives, havia recuperat una normalitat que durant una dècada llarga o més, llarguíssima, les dificultats econòmiques i empresarials li havien pres.

Jordi Tuneu Valls havia nascut el juliol del 1962 a Manresa, en el marc d’una família, fonamentalment, de metges -ho era el seu pare, ho són dos germans. Ell es va decantar per l’enginyeria i va fer els estudis corresponents a l’UPC després de fer la formació més bàsica i la preparatòria universitària en un dels instituts històrics de la capital del Bages. Acabaria aterrant al Principat com tantes altres persones de la Catalunya central i aquí la seva carrera professional es traduiria en lideratge de la firma Pavim. És a dir, paviments i impermeabilitzacions. Obra civil força generalista.

La seva dissort, entre altres però sobretot, aniria lligada a Orfund. La foneria que s’acabaria instal·lant a la carretera del coll d’Ordino amb unes instal·lacions d’allò més envejables per a una empresa que suposadament importava molt or però poca cosa va fondre, va contractar els serveis de Pavim per uns treballs. I li quedaria a deure molts diners. Molts pel que era la facturació de Pavim, que tot i que funcionava, no era un d’aquells complexes empresarials que es pot trobar al Principat amb certa facilitat.

jordi tuneu
Una imatge de Jordi Tuneu Valls.

Aquell deute, al tomb d’un milió d’euros, acabaria arrossegant Pavim a la fallida. Però abans, Tuneu va moure cel i terra per aconseguir que es declarés també la fallida d’Orfund o, almenys, d’una de les seves filials. Perquè des del 2004 que va instar processos judicials però fins al 2007 no va aconseguir que es decretés la fallida d’Orfund Afinadors i Fonedors, una societat on havia estat vinculada Carmen Cervera, i també Joan Samarra o Jordi Cinca entre altres.

Orfund va fer crac però Pavim no va poder superar el forat causat pel deute de la foneria. I fins i tot es va decretar la fallida personal d’un Jordi Tuneu pel qual allò va suposar una estocada molt important. Amb tot i les dificultats de tota mena que li van sorgir, home afable i treballador, gran amant de les motos -i en aquest marc, amb altres companys, no fa pas gaire temps va ser el promotor de la recuperació del desmanegat Volkswagen T1 malmès al Pic Negre- no va defallir i va anar remuntant. Sense fer escarafalls però amb prou fermesa per anar redreçant prou bé un rumb al qual aquest matí s’hi ha oposat, malauradament, una placa de formigó.

Aquest divendres a partir de les 4 de la tarda es farà la vetlla a les sales comunals del Tanatori Nacional. I dissabte, l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes, parròquia on vivia el malaurat empresari (el fèretre del qual serà incinerat), acollirà la missa de comiat.

Etiquetes

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.