Que el lideratge l’exerceixi un home o una dona, no hauria de suposar, a priori, diferències. Malgrat que culturalment s’han transmès uns estereotips que diuen que els homes són menys empàtics i les dones més, o que les dones tenen més creativitat o capacitat comunicativa que un home, no sempre és així. Al final un lideratge ha de ser simplement això, lideratge, l’exerceixi qui l’exerceixi. O al menys aquesta és la teoria que han apuntat les quatre dones participants en la taula rodona organitzada per l’ADA: la directora general del SAAS, Meritxell Cosan, la directora de la Cadena SER Andorra, Marisol Fuentes, la directora general d’RTVA, Imma Jiménez, i l’empresària i propietària del Grup Pollyana, Meritxell Julià.
Amb edats diferents i realitats laborals diverses, ni que sigui pel simple fet de pertànyer al sector públic o privat, durant una hora i mitja han debatut al voltant del lideratge femení i si hi ha dos conceptes que han robat bona part del protagonisme han estat les renúncies i la conciliació laboral i familiar.
“Hi ha bons professionals que saben equilibrar aquesta vida, jo no ho he sabut fet”, admetia Jiménez
“Per superar els estereotips cal educar en la corresponsabilitat i la igualtat. L’educació és fonamental per trencar barreres”, ha assegurat Fuentes. Una qüestió que de seguida ha derivat en els problemes que suposa molt sovint la maternitat per avançar a nivell laboral, sumat a una falta de conciliació que comporten que hi hagi dones que renunciïn a la carrera o emprendre projectes de lideratge. “Jo he fet renúncies i les assumeixo perquè quan prens decisions les has d’assumir, però ara ho faria diferent. Hi ha bons professionals que saben equilibrar aquesta vida, jo no ho he sabut fet”, admetia Jiménez, apuntat que el que toca és donar “facilitats” perquè en el moment que algú decideix tenir fills pugui seguir fent la feina “sense que sigui una renúncia constant”. Tenint present, però, que tenir un càrrec de responsabilitat sovint porta implícit moltes renúncies, no només amb els fills, també d’oci o el fet de no poder desconnectar sempre que un vol. Potser doncs, com apuntava l’actual consellera del comú d’Andorra la Vella, Maria Nazzaro, des del públic, “com a dones el debat és quin preu paguem quan fem una renúncia voluntàriament. Se’ns jutja d’una manera diferent”.
Si les empreses faciliten la conciliació, a més, segurament s’obtindran beneficis tant pels homes com per les dones, perquè aquí arriba l’altre element, tothom ha de poder conciliar, sigui home o dona. S’ha entrat, doncs, també, en el debat sobre permisos de criança més llargs, per als dos progenitors, i intransferibles, perquè no sigui només un el que carregui amb la responsabilitat, que majoritàriament acaben sent les dones. “A les portes de l’escola, a buscar els infants, hi ha majoritàriament dones”, apuntava Jiménez, arrencant l’aplaudiment del públic després de sentenciar: “ningú ens avança per la dreta dient: ‘tranquil·la, ja ho faig jo’”.
“Com a dones el debat és quin preu paguem quan fem una renúncia voluntàriament. Se’ns jutja d’una manera diferent”, ha advertit Nazzaro
I per què no canviar la dinàmica? “El primer punt perquè la gent no demani la reducció de jornada és que els horaris laborals siguin més reduïts”, ha exposat Cosan, reconeixent però, al mateix temps, que en el món sanitari “cal donar cobertura durant 24 hores i per tant cal veure com cobrir els torns”.
I Julià, des de l’àmbit comercial, també ha reconegut que no és el mateix donar facilitats horàries o poder teletreballar en la part administrativa de l’empresa, o a una dependenta: “A una botiga no es pot fer teletreball”.
En definitiva, en les darreres dècades s’han fet passos endavant, però queda molta feina per fer. I les dones hi han de jugar un paper rellevant, però també els homes. I per descomptat, els governants, perquè si les empreses no són prou proactives, toca legislar i intervenir per acabar amb les desigualtats.
Comentaris (2)