El cas de, diguem-ne, l’Ester és real. I fins i tot va motivar que la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili formulés l’estiu passat una bateria de preguntes parlamentàries al Govern. I és que des del 2013 hi havia els decrets acordats per l’executiu però no la transferència deguda de la normativa cap a la CASS, que no reconeixia el tractament. Qüestions tècniques que al malalt, o millor dit, que el potencial usuari, ni sap ni vol saber, ni entén ni vol entendre. Prop d’un any després arriba la solució. La batalla de l’Ester i els seus progenitors ha estat àrdua. Fins al cap de Govern se li ha hagut d’exposar que no tenia cap sentit, per exemple, finançar altres sistemes més cars i que la CASS no cobrís un dispositiu molt millor per als diabètics.
La situació real que ha generat la reacció dels estaments públics davant una manifesta absurditat va arribar a ser, indirectament, objecte d’una pregunta parlamentària l’estiu passat
La coordinadora de Recursos Sanitaris del ministeri de Salut, Odile Sarroca, no ha estalviat elogis als dispositius. Tampoc no ho ha fet el titular ministerial, Carles Álvarez. Tots dos han destacat els beneficis que porten els aparells per als pacients: un control major i més correcte de la diabetis i una millora substancial en la qualitat de vida del malalt, qualitat de vida que també es veu millorada en el cas dels cuidadors d’infants, que amb el sistema que ara abonarà la CASS no n’hauran d’estar pendents com fins ara.
Álvarez i Sarroca han explicat en una compareixença que l’incentiu a l'autocontrol de la diabetis ha de comportar una millora en els resultats en salut en el col·lectiu dels malalts diabètics i retorn de la inversió al sistema sanitari i social per la reducció de les despeses relacionades amb les complicacions a llarg termini que es poden arribar a evitar. Complicacions com poden ser hospitalitzacions per hipoglucèmies, per posar només un exemple. I és que la diabetis és una malaltia crònica d'elevada prevalença a Andorra i als països veïns i que en els darrers anys està sent considerada com un dels principals reptes dels sistemes de salut desenvolupats.
Els pacients diabètics que requereixen autocontrols dels nivells de glucosa, fins el moment ho feien amb un procediment de mesura en sang capil·lar, mitjançant una punxada al dit. Aquest sistema resulta molest quan aquests controls s'han de fer amb molta freqüència especialment quan quan es tracta de nens petits. El cas de l’Ester. El monitoratge continu de la glucosa que els pares de la nena van descobrir, per exemple, en una consulta mèdica de Barcelona és una tecnologia que permet mesurar de forma contínua la glucosa de manera senzilla i més còmoda donat que una vegada inserit el dispositiu permet mesures contínues, sense molèsties, a través de qualsevol aparell electrònic com pot ser un mòbil, millorant la qualitat de vida del diabètic. I del seu entorn.
Hi ha dos sistemes diferents però que en qualsevol cas suposen un avenç molt significatiu respecte del mètode tradicional de control; els professionals decidiran en cada cas
La coordinadora de Recursos Sanitaris de Salut ha explicat que el monitoratge continu de la glucosa té dos modalitats: el sistema en temps real, que permet configurar alarmes que avisen quan la glucosa puja o baixa i que registra de forma continua les mesures, i el sistema flaix, que dóna una lectura contínua en temps real, sempre que el pacient faci el gest d'apropar el receptor al sensor. En el cas de la primera modalitat es podran beneficiar de la cobertura de la CASS setanta o vuitanta pacients. Per a la segona modalitat, els pacients que hi poden tenir accés són el doble o potser més. Seran els professionals els que valoraran “quin és el millor sistema” i per poder accedir a la cobertura sanitària de la CASS s’hauran de completar uns “protocols força estrictes”.
Al sistema de monitoratge en temps real hi tindran accés els pacients en tractament intensiu amb insulina (entès com a tractament amb un mínim de tres dosis diàries d'insulina o amb bomba d'insulina) que es trobin en un d'aquests grups: nens fins a 7 anys, dones diabètiques embarassades, pacients que presenten hipoglucèmies greus, freqüents o inadvertides i pacients en què malgrat l'ús correcte d'altres sistemes, no assoleixen un bon control metabòlic. La prescripció es farà per part de metges de la unitat de diabetis i el finançament anirà lligat a l'assoliment d'objectius i a l'ús adequat i continuat del sistema. La distribució es farà a la unitat de diabetis.
Els pacients que es vulguin acollir a la cobertura pública hauran de passar uns protocols força estrictes; a la llarga, però, la societat se’n beneficiarà: hi haurà menys problemes associats a la malaltia
Al sistema flaix hi tindran accés, amb el finançament habitual, tots els pacients en tractament intensiu amb insulina (entès com un mínim de tres dosis diàries d'insulina o amb bomba d'insulina) sota prescripció dels endocrinòlegs del país o dels metges de la unitat de diabetis i el finançament anirà lligat a l'ús adequat i continuat del sistema. La distribució es farà en farmàcies. Així mateix, al sistema flaix també hi podran accedir, amb un finançament menor, aquells pacients diabètics que tot i no necessitar tractament intensiu amb insulina, necessiten fer-se un o dos autocontrols al dia.
En particular aquells tractats amb insulina més antidiabètics orals i aquells que segueixen tractament amb antidiabètics orals que els produeixen hipoglucèmies greus o recurrents o tenen un risc incrementat pel fet de partir-les. Per a aquests pacients la prescripció podrà ser feta per metges de capçalera, pediatres, internistes i endocrinòlegs i el finançament és equivalent al cost que en l'actualitat la CASS destina als autocontrols de glucèmia capil·lar. És a dir, els 36 euros que costen les tires reactives i les llancetes.
Cobertura total d’un fàrmac per combatre el virus de l’hepatitis C
El monitoratge continu de glucosa no és l’única millora sanitària del dia. El consell de ministres també ha aprovat a proposta del ministre de Salut, Carles Álvarez, la modificació del decret que regula el finançament al de medicaments especialment 100% per part de la CASS per tal d'incloure la cobertura total d'un nou medicament especialment costós per al tractament del virus de l'hepatitis C. El fàrmac que s'incorpora a aquest decret és el Maviret® amb glecaprevir i pibrentasvir, un medicament de nova generació que ofereix taxes de seguretat i eficàcia molt elevades a preus inferiors als medicaments disponibles fins al moment que, a més simplifica els règims de tractament per la seva eficiència en tots els tipus de virus de l'hepatitis C. Fins ara, tenint en compte el cost dels fàrmacs i l'evolució lenta de la malaltia, en què els pacients poden romandre asimptomàtics durant anys, el tractament amb els antivirals de nova generació es destinava als pacients que es trobaven en fases més avançades de la malaltia. Ara, amb la comercialització de Maviret®, es poden assolir objectius sanitaris més ambiciosos, com serien tractar un nombre més important de pacients, curar la malaltia en estadis inicials i evitar la transmissió del virus de persona a persona, i per tant, aturar l'aparició de nous casos.
Comentaris