En les imatges, d’un centenar de segons, se’l veu indignat. Parla en castellà perquè diu que sembla que en la llengua oficial del seu país, a la ‘Casa Gran’ no l’entenen. I així ha aconseguit que el vídeo l’hagin vist centenars de persones. El seu problema és amb el Govern i amb la CASS. Al comú d’Andorra la Vella només li pot estar agraït (cita per exemple i especialment l'ara cònsol Conxita Marsol, ja de quan era secretària general comunal). Actualment i des de fa molts anys treballa al servei de manteniment dels Serradells. És funcionari. Quan va perdre el braç, el 1986, la corporació es va comprometre a pagar-li els estudis i a donar-li feina. I ho va complir. Tal com ell ha complert amb les seves obligacions fins on les limitacions físiques, que cada cop són més a mida que es fa gran, li permeten. Però no, no és minusvàlid. La CASS no li reconeix aquesta condició perquè, assegura en Sergi, li recorda que quan tenia nou anys i un tigre se li va endur el braç ell no cotitzava pas a la Seguretat Social. Per tant, res de res.
La CASS li desestima la possibilitat de reconèixer-li la discapacitat perquè quan va perdre l’extremitat superior dreta (el 1986) ell “no cotitzava”
Sí, un tigre. Sergi Pozón no explica al vídeo l’origen de l’accident perquè no vol tornar a haver de repetir la cançó d’haver d’enfrontar-se a aquells que sempre han mantingut que deuria fer alguna malifeta per tal que un dels felins del circ que la vigília del dia de Sant Joan del 1986 estava instal·lat a la zona de Prat de la Creu de la capital li arrenqués d’un sol cop el braç dret. No, no va ser per cap malifeta d’ell vers l’animal. Ell, i un ser germà, i un parell d’amics ajudaven operaris del circ a trastejar un filat. Li va caure una samarreta i quan es va girar per recuperar-la el lleó se li va abalançar i el resultat sortosament encara el mot explicar 32 anys després. Amb un braç de menys i un cabreig monumental de més.
El Govern, ni llavors ni ara, mai no li va reconèixer res. (I d’altres coses tampoc les va complir). Però resulta que el circ en qüestió no tenia les autoritzacions corresponents i l’executiu es va fer l’orni. I segons Sergi Pozón se’l continua fent. I a ell és d’una evidència brutal que li falta una extremitat superior. “I a mi no em donen la targeta de minusvàlid i, en canvi, jo estic fart de veure gent aparcada davant de supermercats amb la seva targeteta que carreguen caixes com a desesperats, o que caminen ben normal i just agafen el bastó que tenen dins el cotxe per entrar a la botiga i començar a coixejar”. És en aquest punt quan en Sergi més s’indigna. (I quan li surt la impulsivitat de demanar-li a la dona, des de la cuina estant, que gravi el missatge que vol deixar anar.)
A Pozón li va arrencar un braç un dels tigres d’un circ que feia estada a Prat de la Creu un juny de fa 32 anys; el comú d’Andorra la Vella li va fer costat, Govern li va girar l’esquena
I és que, explica, especialistes de la clínica catalana Tres Torres li han reconegut una invalidesa total que a Andorra qui li hauria de reconèixer no en vol sentir parlar. Sí, no paga vinyeta del cotxe. Però amb 42 anys i un sol braç que ja ha hagut de sotmetre a vuit operacions per intentar corregir lesions diverses, cada cop se li fa més difícil tot. En el treball, fa el que pot i no li posen pegues. Però, per exemple, si un dia ha d’aparcar vés a saber on, en pujada, i ha de sortir del vehicle tot sol, i ha d’aguantar la porta amb un sol braç i… tot sovint, cada vegada més, se li fa impossible. Complicat, com a mínim. I ja pot portar pericials de metges forenses o acudir a advocats, que res de res.
El braç bo, l’únic que té des dels nou anys, el té tan afectat que ja li han reconegut fins a una minusvàlua de l’ordre del 44%. Diu que li han explicat que per cobrar una pensió vitalícia -ara cobra una petita prestació per accident de treball- cal que l’indicador esmentat arribi al 60%. Cobrar cobrar, tot i que tot ajuda, no és el seu objectiu. “Jo només demano una targeta de minusvàlid.” Que li obri algunes portes. I mai millor dit. I al vídeo mostra, malauradament, la marca d’allà on se li va desprendre allò que des dels nou anys no té. Un braç. L’extremitat no la pot reclamar, malauradament. La targeta, sí. I és el que demana des de fa temps. Sense èxit.
Comentaris (11)