Vuit anys ha trigat el Tribunal de Corts a jutjar un altercat que hi va haver el maig del 2015 al tomb de la placeta Mestre Joan Roure d’Andorra la Vella però que va tenir el seu inici, aparentment, arran d’una discussió en local d’oci nocturn que llavors hi havia al carrer del Fener d’Escaldes. L’altercat, que va deixar tres ferits, especialment dos, tots dels veterans francesos que no s’han presentat pas a la vista, no va comportar cap detenció fins uns quants dies després. La de l’home que nega ser l’autor de l’agressió. I de dubtes, durant la vista, n’han sorgit. Molts.
La fiscalia acusa un resident integrant de l’associació Hells Angels Motorcycle Club de ser l’autor d’un doble delicte major de lesions. El fonament de l’acusació és l’ADN que es va recuperar del mànec del martell que els policies que van intervenir sobre el lloc, entre el carrer de la Borda i carrer Sant Salvador de la capital, van trobar en una jardinera situada a la zona, i que hauria estat emprat per agredir un dels ciutadans francesos. L’acusació pública demana per a l’acusat trenta mesos de presó, dels quals sis de ferms, uns 8.500 euros per diversos conceptes per a les dues víctimes principals i, sobretot, quinze anys d’expulsió. I això que l’home fa 27 anys que viu al país.
El processat nega ser l’autor de l’agressió i fins i tot ha explicat que en el primer altercat (unes empentes, segons alguns dels que s’hi van veure implicats) que hi va haver dins del local d’oci nocturn no hi va participar perquè estava a l’exterior fumant. Quan va tornar accedir a la discoteca, el que hauria fet hauria estat contribuir a calmar els ànims i després hauria marxat a casa. L’home, electricista de professió, ha afirmat que mai no porta eines a la moto, amb la qual la nit dels fets, prèviament, havia sortit amb mitja dotzena d’amics més després d’haver estat a la seu del club motorista.
L’acusat nega ser l’autor de l’agressió i fins i tot ha explicat que en el primer altercat que hi va haver dins del local d’oci nocturn no hi va participar perquè estava a l’exterior fumant
El suposat autor de les lesions dels ciutadans francesos, que es van passar tota la nit posterior als fets al servei d’Urgències de l’hospital, no va ser identificat fins dies més tard, quan es va citar l’avui enjudiciat com a encausat en el cas. En tot cas, quan la policia va acudir al requeriment, el 9 de maig, només va trobar les víctimes de les agressions. El processat que es jutja va acudir a la cita policial posteriorment i va autoritzar al seu dia que se li tragués mostra d’ADN per analitzar.
En part, la vista oral ha estat protagonitzada per les llacunes de memòria de molts dels participants en el judici -tant dels testimonis com dels funcionaris de policia que d’alguna manera o altra van participar en la causa- i també per les divergències entre el tribunal i les parts -fiscalia i defensa- sobre la pertinença d’algunes de les preguntes que s’han anat formulant. La fiscalia ha basat la seva acusació amb l’ADN present al mànec de l’acusat, que agents de la guàrdia civil que van fer les anàlisis pertinents han assegurat per videoconferència que corresponia a l’acusat. És l’únic suposadament clar que hi ha contra el processat. Sobre tota la resta hi ha molts dubtes i contradiccions.
Fins i tot el president del tribunal ha fet arromangar les mànigues al jersei que portava l’acusat després que es tragués la jaqueta perquè mostrés els tatuatges que llueix als braços i que les víctimes i el seu amic andorrà que els va acompanyar aquella nit de festa van veure a l’agressor. Si és un tatuatge tribal o no, ho hauran d’acabar dilucidant els magistrats. La fiscalia colla el que no està escrit tot i el pas del temps. Fins i tot tot i que l’analítica de les mostres d’ADN no es fes fins pràcticament quatre anys després de la batussa.
LA DEFENSA I LA CADENA DE CUSTÒDIA
La fiscalia ve a mantenir que arran de l’altercat que primer hi va haver a la discoteca del carrer del Fener, una vegada els dos grups enfrontats van sortir al carrer, una part dels uns hauria perseguit els altres i hauria resolt les diferències a cop de martell. D’entrada, però, la defensa ha advertit que la diferència física entre l’acusat i els jugadors francesos de rugbi s’hauria girat en contra del suposat agressor, per molt martell que portés al damunt.
L’advocada defensora ha posat de manifest totes les contradiccions hagudes durant la vista i ha evidenciat que han passat molts anys des dels fets. Ho ha deixat clar per si mai al tribunal se li acudeix condemnar. Més encara: la lletrada, via testimonis proposats per la defensa, ha intentat deixar clar l’arrelament de l’acusat al país i el seu comportament bonhomiós. Era un element per combatre l’excessiva petició d’expulsió.
Però, sobretot, la defensa ha incidit en el que es considera un element clau, el de la mostra d’ADN. I n’ha qüestionat la seva validesa perquè, ha assegurat, no s’hauria garantit la seva traçabilitat. L’advocada defensora ha exposat que des que les mostres van sortir d’Andorra, a principi del 2017, ningú sap què se’n va fer. No se sap “quan, com, qui i en quin estat van ser traslladades”. No se sap “qui les recepciona, com les van custodiar”. En fi, que a les proves “no se li poden donar cap tipus de valor probatori”.
I sense l’ADN, no hi ha prova, ha deixat clar l’advocada defensora, que ha demanat l’absolució del seu client. I, de manera subsidiària, una pena de presó condicional i que, en cap cas, li comporti l’expulsió del país on s’ha estat, literalment, més de mitja vida. I les indemnitzacions a abonar inferiors a les preteses per la fiscalia (uns 6.000 euros).
Comentaris (2)