Joc de nens i guerra d’unitats a la policia

Sense una decisió adoptada encara des del punt de vista disciplinari i una causa judicial oberta que pot suposar la posada en marxa d’un ventilador d’irregularitats vàries, al despatx de l’Obac es viuen moments de confusió, malestar i expectació

Si tu ets ‘moro’ l’altre és ‘gabatxo’. Ves a saber si a un li tallen el coll com al de Niça i a l’altre li trenquen les cames. Aquest és el nivell. D’aquesta mena d’amenaces i insults xenòfobs, discriminatoris o es digui com es vulgui, és del que es tracta. O del que es va tractar. Al despatx central de la policia molts agents encara estan estupefactes per l’incident que va acabar comportant la detenció d’un company per l’altercat amb un altre. A les pròpies dependències policials. Ningú no sap massa del cert què va passar ni, menys encara, com pot acabar.

Sense una decisió adoptada encara des del punt de vista disciplinari i una causa judicial oberta que pot suposar la posada en marxa d’un ventilador d’irregularitats vàries, al cos es viuen moments de confusió, malestar i expectació. Dos jugaven i, ara per ara, un d’ells, que no pas cap tercer, es va cremar. Per acabar-ho d’adobar, dos agents d’una certa experiència ja a la casa i de dues unitats diferents: l’un de fronteres i l’altre de seguretat ciutadana, de patrulles. Dos grups els responsables dels quals no tenen la millor relació possible. Hi ha tibantor des de fa temps. I això també juga.

El despatx central de la policia aquest vespre.

Relacionat

Fort malestar a la policia per la gestió del cas de les amenaces entre agents

Els dos agents implicats es coneixen d’anys i panys. Havien anat a escola junts, fins i tot. I han compartit moltes coses. Tot i estar en unitats ben diferents, coincidien sovint. L’un té l’armariet al costat de l’altre al vestidor. De fet, d’aquí, d’una trobada en aquest marc, neix l’enfrontament de divendres que hores després acabaria en detenció. Les divergències venien de temps enrere. Feia temps que es burxaven l’un i l’altre. El motiu? Només ells el sabran. Fins a mig embolic de faldilles, hi pot haver. Però el que és clar, asseguren diverses fonts, que els retrets tant anaven en un sentit com en l’altre. Fins divendres.

Els dos agents implicats es coneixen d’anys i panys. Havien anat a escola junts i han compartit moltes coses. Tot i estar en unitats ben diferents, coincidien sovint; l’un té (o tenia) l’armariet al costat de l’altre al vestidor

L’agent de fronteres va anar a raig com sol ser el seu comportament. “Diu el que pensa” sense pensar sempre el que diu, asseguren diverses fonts. I això va generar un enfrontament verbal molt pujat de to davant altres companys que va incloure referències al familiar ministre de l’agent amenaçat. I aquí rau, potser, i només potser, una de les claus de voltes de tot plegat. Això, i la guerra d’unitats, i les decisions dels màxims responsables de guàrdia i… el que la immensa majoria de funcionaris consideren que s’hauria d’haver substanciat per la via dels expedients disciplinaris, hores d’ara té de tot menys expedients.

La direcció del cos encara aquest dilluns, amb un agent processat per un delicte major d’amenaces no condicionals, un delicte major de discriminació i un delicte major de revelació de secrets, no havia adoptat cap decisió sobre el procediment a seguir. No hi ha consens. Com no n’hi deuria haver divendres quan es va passar la patata calenta al ministeri fiscal i la fiscal de guàrdia, suposadament seguint directrius en un organisme jurisdiccional jerarquitzat, va ordenar la detenció. Una detenció que no es va dur a terme fins que el policia va haver acabat la seva jornada laboral.

El detingut ha estat aquest matí en dependències judicials.

Relacionat

Llibertat provisional i prohibició d’anar al despatx per al policia detingut per amenaces

Les hores posteriors a l’arrest també serien de traca segons les diverses fonts consultades. Que si complimentar el dossier amb noves declaracions dels policies testimonis, que si fer més bonic l’expedient, que si la batlle que havia de rebre el detingut tenia pressa o anava tard… Total, i fet i fet, van passar 36 hores abans de proposar formalment a l’acusat una condemna per la via ràpida que l’agent ja havia advertit que no acceptaria. Es van encaixar els fets en uns tipus delictius que més o menys encaixessin en un aute de processament i ara… a investigar. A fer indagacions.

La direcció del cos encara aquest dilluns, amb un agent processat per un delicte major d’amenaces no condicionals, un delicte major de discriminació i un delicte major de revelació de secrets, no havia adoptat cap decisió sobre el procediment a seguir: no hi ha consens

I en aquest marc pot passar de tot. Perquè el processat té clar, asseguren les fonts, del suport i estima interna que té, almenys, d’un cantó del cos. I molts són conscients que les paraules fora de mida que divendres van anar especialment en un sentit, hi havien pogut ser abans a l’inrevés. Que si tu ets ‘moro’, jo sóc ‘gabatxo’. I anar fent. I a partir d’ara les denúncies poden ser creuades i els ventiladors, tot i venir l’hivern, poden agafar velocitat de creuer. I heus aquí una de les grans incògnites. Una de les molts preguntes que al despatx de l’Obac es fan sobre aquest serial: ¿Com acabarà tot plegat?

Però hi ha molts més altres dubtes. ¿Detenir per un intercanvi de retrets més o menys pujat de to establirà un perillós precedent? ¿Hi haurà encara més fractura entre algunes unitats i comandaments policials? ¿Tenir un un alt membre governamental a la família és un valor afegit? ¿Com és que en un cas en què un subordinat va escridassar i insultar de manera tant o més notòria, ocorregut no fa pas tant temps (finals d’agost), no es va actuar igual? De preguntes se’n fan moltes, a l’Obac. Per sort o per desgràcia, molts dels funcionaris, no pas satisfets amb la imatge que dóna el cos, ja s’han abastit de crispetes.

I mentrestant, el processat encara no sap si pot anar a treballar o no hi pot anar. I si hi ha d’anar, si ha de sortir canviat de casa o es podrà vestir a la garita fronterera o s’haurà de despullar en un cotxe patrulla que l’acompanyi fins al lloc precís de la feina. Perquè segons l’aute de processament, l’home s’ha d’abstenir d’entrar en contacte amb l’amenaçat denunciant i també d’acudir a les dependències policials. Al despatx central, vaja. Un joc de nens i la direcció estudiant a qui ha de donar el ‘gallifante’.

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.