L’hotel Pla, un terreny pel qual l’Estat pagarà dos cops

La parcel·la comprada ara pel comú d’Escaldes va ser fa temps part d’un dels primers litigis del Principat a arribar a Estrasburg i va suposar una condemna per la vulneració de drets fonamentals

Fa uns dies, el ple del comú d’Escaldes va aprovar la compra de la parcel·la on s’havia ubicat l’històric hotel Pla, enderrocat fa uns anys. La corporació va validar la inversió de mig milió d’euros per convertir-se en propietaris d’un terreny d’uns 140 metres quadrats i que té una història al darrere. No és pas el primer pas que costa diners públics a l’Estat. De fet, juntament amb altres béns, va ser objecte d’una indemnització que va haver d’afrontar Govern després d’una sentència del Tribunal d’Estrasburg.

El comú ha fet ara la despesa per garantir la continuïtat de l’espai públic existent. La compra s’ha fet a les germanes Immaculada i Carolina Serra, que n’eren les propietàries. Ara bé, el terreny era seu segons una sentència de la Justícia andorrana que, posteriorment, seria posada en qüestió pel Tribunal dels Drets Humans, fet que va suposar que el Govern va haver de pagar una indemnització. És el conegut 'cas Pla-Puncernau', un dels primers afers andorrans que van arribar a l’organisme d’Estrasburg. I, també, un dels primers que va suposar una tibada d’orelles dels jutges.

Tot plegat arrenca l’any 1949 quan Carolina Pujol va morir deixant tres fills: Francesc-Xavier, Carolina i Sara. Tocava, doncs, repartir els béns. El primer era el primer beneficiari del testament però, segons una disposició d’aquest, “havia de transmetre els béns a un fill o un net d’un matrimoni legítim i canònic”. En cas contrari, els hereus passaven a ser els fills o els nets dels altres germans.

La clau de tot el procés judicial va ser si un adoptat podia ser considerat un “fill d’un matrimoni canònic i legítim” com va exigir en el testament fet a meitat del segle passat per Carolina Pujol

Francesc-Xavier es va casar per l’església, sí. Ho va fer amb Roser Puncernau. Tots dos van adoptar un nen, l’Antoni, el 1969. El 1995 va fer testament. En aquest, com recordava la sentència d’Estrasburg, “llegava 300.506 euros al seu fill Antoni i 180.303 a la seva filla. A més, nomenava la seva esposa Roser hereva universal de la resta dels seus béns”. En un codicil d’aquell mateix any, es deixava clar que, quan morís la dona, aquestes propietats també passarien a mans del seu fill adoptiu. Entre aquestes, l’hotel Pla i la parcel·la on s’ubicava.

Qui no va estar d’acord amb aquesta decisió van ser Carolina i Immaculada Serra, besnetes per part de les germanes de Francesc-Xavier de Carolina Pujol. Van presentar una demanda civil mitjançant la qual demanaven que es declarés nul el codicil i que se’ls lliuressin tots els béns de l’herència. Entenien que el fet que Antoni fos fill adoptat feia que no es complís la condició posada al testament de la besàvia i, per tant, passaven a tenir els drets al llegat. Inicialment, la Batllia no els va donar la raó. En canvi, el Superior, sí.

El 18 de maig del 2000, el tribunal va estimar el recurs presentat per les germanes Serra. Així, va declarar que elles eren les hereves legítimes i, per tant, va obligar a restituir els béns, entre ells l’hotel Pla. Els posteriors recursos davant el Constitucional no van fructificar. I, llavors, Antoni Pla i Roser Puncernau van decidir anar a Estrasburg. Entenien que la Justícia andorrana havia comès una “discriminació en matèria de drets de successió fonamentada en el tipus de filiació”.

La Batllia va donar la raó inicialment a Antoni i Roser però el Superior va revocar la sentència de primera instància i el Constitucional no va considerar que es vulnerés cap dret

Analitzat el cas, els jutges del Tribunal Europeu dels Drets Humans, van donar la raó als dos demandants. Acceptaven que s’havia vulnerat l’article 14 de la convenció, que prohibeix la discriminació a més del vuit, que fa referència al respecte de la vida privada i familiar. En aquest cas, no es podria fer tornar les propietats, però sí que tocava obligar l’Estat andorrà a fer front a una “satisfacció equitable”.

Aquesta no va ser fixada en la sentència, ja que es comminava a les dues parts (Govern i demandants) a cercar un acord. En tot cas, en la resolució sí que quedaven de manifest les propietats en qüestió: l’Hort de la Canaleta, l’Hort d’Ensucaranes, el Rec Vell de l’Obach, l’Hotel Pla i les Boïgues del Pla. El valor, segons Antoni i Roser ascendia a 1,19 milions d’euros. També reclamaven 150.000 euros pel perjudici moral.

En canvi, el Govern entenia que el valor dels béns no podia ser superior a 751.166 euros i no acceptava cap pagament per perjudici moral. El que queda clar és que, al final, indemnització hi va haver i, per tant, va ser el primer cop que l’Estat andorrà va desemborsar diners per aquest terreny. Ara, el comú ho ha tornat a fer. Aquest cop per quedar-se’l.  

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.