Homenatge pòstum a la ‘pintora dels àngels’

La pintora, que va morir al gener als 80 anys després d’una caiguda en sortir del pàrquing del seu domicili d’Andorra la Vella, havia arribat al Berguedà de ben petita amb la família, que hi va anar a buscar una millor vida. Els García Rodríguez procedien d’un poblet de Granada. Dècades després, Andorra homenatja la ‘pintora dels àngels’ per “mantenir viu el seu llegat amb tot l’amor i respecte que es mereix”. L’artista autodidacta, que es va trasllada a Andorra el 1991 després que al país hi morís d’accident el seu fill Lluís, va deixar una basta obra. Per honorar durant temps el seu estimat fill, i com a teràpia, va pintar molt temps àngels. Àngels que, per a García, eren el seu fill. Àngels, però, que en la mostra que es podrà veure a Sispony no hi apareixeran pas.

“El seu art era el seu llenguatge, la manera d’expressar els seus sentiments més profunds i també una forma de benestar i connexió amb ella mateixa. L’obra de l’Hermínia no deixa indiferent. És sincera, emotiva i plena de vida”

De fet, el Museu Casa Rull només tindrà penjades unes poques creacions de la seva ingent obra, que combina tècniques diferents amb la pintura com a base. Però no només. L’exposició que s’inaugura a les 7 d’aquesta tarda de dissabte és un muntatge que la pròpia Hermínia ja havia fet rodar en algunes ocasions. Al Berguedà i al Principat. I que la seva filla ha decidit recuperar per honorar-la. Una col·lecció que transcorre, sobretot, pels orígens de l’homenatjada. ‘Testimoni d’una època’ és el títol de la mostra, d’un recull uniforme perquè, explica Puig, quan la mare “feia una exposició, la feia perquè tingués algun sentit”.  “‘Testimoni d'una època’ és una petita selecció de la seva extensa trajectòria artística. Un recull d'obres que són més que pintures: són fragments de vida, records transformats en colors i textures, i reflexions íntimes sobre la memòria, el pas del temps i la saviesa de la gent gran”, explica la filla de l’autora en la presentació de la mostra, que es podrà visitar fins al 15 de gener sembre que el museu on es munta la mostra estigui obert al públic. 

Perquè els quadres que es pengen a les parets del Museu Casa Rull mostren els “records de quan va arribar d’Andalusia i se’n va anar a Saldes, que era un poble molt xic, però que la va acollir molt bé”, recorda Alba Puig. Hi pinta escenes quotidianes com dones cosint, gent donant menjar a les gallines, homes fent tabac i molta gent gran, que per ella era un símbol de fortalesa, del passat present. “Ella sempre feia coses del que havia viscut, de com vivia i de com passava la vida, o de ‘com sobrevivia’, que deia sempre la mare”, destaca la filla de l’homenatjada. 

Puig exposa l’obra de la seva mare per recordar-la, per honorar-la. “Per què necessito que els quadres es moguin, que la mare sigui recordada” i, no menteix pas, per poder buidar les estances i estances que Hermínia García ha deixat plenes de les seves creacions. “En cada peça es pot sentir la seva mirada tendra i sensible, l’estimació per allò que ha viscut i la voluntat de conservar el passat com a refugi emocional”, escriu Puig en el fulletó de presentació de ‘Testimoni d’una època’. “El seu art era el seu llenguatge, la manera d’expressar els seus sentiments més profunds i també una forma de benestar i connexió amb ella mateixa. L’obra de l’Hermínia no deixa indiferent. És sincera, emotiva i plena de vida.”