Fa temps que hi ha un malestar latent més o menys clar, més o menys intens, més o menys visible. Si la fractura entre el personal era evident, la redacció d’una carta, el novembre passat, per part de tretze de les disset infermeres demanant el cap de l’actual coordinadora, Mercè Escrig, la va convertir en insalvable. Setmanes després, altres treballadors del Cedre van elaborar un altre escrit restant importància a l’anterior i, en certa manera, lamentant-ne el contingut i el to. Totes dues cartes, amb les firmes dels seus promotors degudament omeses, es poden llegir íntegrament annexades a aquest article. No cal, per tant, reproduir-ne detalls.
L’intercanvi de retrets en forma de cartes reapareix amb l’aterratge de la persona que se suposa que ha d’avaluar la implementació del nou model de gestió i, indirectament, el clima laboral
El que és clar és que ara rebrota el suposat malestar una vegada s’ha anunciat la contractació d’una professional de l’atenció assistencial, Montserrat Alsina, que ha de fer l’acompanyament de la implementació del nou model de l’atenció centrada en la persona (ACP) i, alhora, ha de valorar, també, aspectes lligats amb el clima laboral i amb l’estructuració i els dots de comandament dels diversos responsables del centre sociosanitari. L’avaluació d’Alsina, que dedicarà un parell de dies a la setmana almenys durant sis mesos a observar i prendre decisions al tomb del Cedre, serà decisiva per al futur del geriàtric que no es vol dir geriàtric.
Alsina, potser alguns ho recorden, ja va treballar al Principat fa molts anys. Tants com algunes dècades. I a ningú no se li passa per alt que hi ha una part del personal del Cedre que, suposadament, pretén adobar el terreny per condicionar l’assessora. Per marcar-li el camí i el terreny. Els usuaris i les seves famílies no en volen saber res. Tan sols exigeixen una deguda atenció i el millor servei possible. Tenen clar, asseguren les fonts consultades, que s’evidencia que, salvant honroses excepcions i deixant clar que sempre hi ha zones (i persones) neutres, al Cedre hi ha dos bàndols: el sector Flujas i el sector Escrig.
Els familiars consultats el que sí que denoten és que hi ha una alta incidència de baixes laborals i una manca de personal; consideren que en gran mesura els treballadors són ‘pencaires’
En efecte, hi ha qui ja li va bé l’actual coordinadora o com a mínim li dóna un vot de confiança i qui, per suport, defensa a ultrança o el que sia que vulgui respecte l’anterior responsable, Ana Flujas, de baixa laboral de llarga durada, s’oposa, amb raó o sense, a qualsevol qüestió que vingui derivada d’Escrig. En aquest sentit, les fonts consultades, properes a usuaris i relacionades amb familiars d’interns, expliquen que, en general, el personal és molt pencaire i professional. Però que es detecta aquesta divisió. Aquest doble grup.
Dins dels grups, hi hauria un petit grupuscle dels acèrrims a Flujas, que serien els més bel·ligerants amb Escrig, de qui ningú nega la seva manca d’empatia en molts casos o poques dots de comunicació en d’altres. Aquest grupuscle esmentat, per dir-ho així, quatre o cinc persones a tot estirar, seria el que més recels planteja vers l’actual coordinadora. Fins al punt de contradir ordres o executar a la inversa del que caldria esperar actuacions que la major part del personal realitza d’una altra forma. Una actitud que, diuen les fonts, va clarament dirigida a posar pals a les rodes a la coordinadora actual. També es remarca que sol ser el personal amb una qualificació acadèmica i laboral més baixa qui més pateix segons quins enfrontaments interns. Represàlies suposades i males cares sense suposar.
Els familiars consultats el que sí que denoten és que hi ha una alta incidència de baixes laborals i una manca de personal. Les baixes molt sovint no són cobertes adequadament, afirmen les fonts, i això tot sovint genera una sobrecàrrega a la resta de personal tot posant-lo en risc i facilitant la possibilitat de patir altres afectacions i així haver d’ampliar la nòmina d’absències. En aquest sentit, sí que es reivindica un increment dels recursos humans, alhora que es demana als responsables del SAAS que acudeixen al centre sense avisar.
Una advertència que es llança i que usuaris dels serveis de cuina consideren que no és menor: que no es canviï el proveïdor dels àpats ara que els menjars ofereixen una bona qualitat
“Que hi vagin a primera hora del matí, quan els avis encara no estan canviats, o que en lloc de fer-se fotos a segons quins espais, acudeixin a la quarta planta, que veuran el pa que s’hi dóna”, han afirmat les fonts consultades, que expliquen que hi ha situacions que aparentment serien de fàcil solució -evitar segons quins tipus de ferums- i que no hi ha manera que s’hi posi remei. En aquest sentit, sí que es demana una direcció més vigilant, més amatent, més activa i implicada en la resolució de situacions poc agradables. Des de dins mateix del Cedre però també procedent del SAAS. Per últim, els consultats alerten d’una qüestió que podria arribar a ser menor però que no ho és pas. I així ho afirmen les fonts. El menjar.
“Que no ens toquin els menús”, podria ser l’eslògan. Fa un temps es va obrir un concurs al SAAS per a la concessió dels serveis de cuina. Actualment, segons els consultats, tan els interns, els usuaris, com aquelles persones que per la raó que sigui acudeixen de forma habitual al Cedre a menjar-hi -a dinar més que no pas a sopar en molts casos a nivell extern- estan molt satisfets amb la qualitat dels menús que se serveixen. “Com es canviï de proveïdor a la cuina es pot muntar una revolució”, asseguren les fonts. A altres nivells, la revolució ja fa dies que està muntada. Una guerra de cartes. A voltes, una picabaralla de pati de col·legi.
Comentaris (5)