Alfons Alberca s’ha estat, pràcticament, tota la jornada d’aquest dimecres parlant sol. Excepte els recessos -que queden fora de les quatre hores- i algunes interpel·lacions d’advocats de la defensa o intervencions del magistrat president. Enric Anglada ja ha assegurat que serà el màxim de garantista alhora que flexible perquè totes les parts puguin fer i desfer i que no li puguin retreure res en relació amb el procediment. Però hi ha situacions que toquen al ridícul. Com que el fiscal faci preguntes i més preguntes sabent que no li seran respostes.
El fiscal general va assegurar que no faria cap pregunta atès que la processada ja havia dit que no respondria i no es volia trobar, com en el cas de Joan Pau Miquel, que a preguntes de la defensa havia respost algunes de les qüestions exposades per l’acusació particular i que en el seu moment no havia respost. Però aquest dimecres, Alberca ha canviat de parer
Més encara, la responsable de compliment normatiu ja va anunciar dimarts, quan li tocava iniciar el torn de declaració, que no pensava respondre les preguntes. Ni de l’acusació pública ni de la particular exercida pel Govern. Alberca va demanar que es reproduïssin tots els interrogatoris que durant la instrucció s’havien fet a la cap de ‘compliance’. I així es va passar la jornada de dimarts. El fiscal general va assegurar que no faria cap pregunta atès que la processada ja havia dit que no respondria i no es volia trobar, com en el cas de Joan Pau Miquel, que a preguntes de la defensa havia respost algunes de les qüestions exposades per l’acusació particular i que en el seu moment no havia respost. Però aquest dimecres, Alberca ha canviat de parer. Potser reforçat per la decisió del Tribunal Constitucional que ha avalat la decisió judicial de no obrir cap expedient disciplinari ni cap causa contra el fiscal per suposadament incomplir el deure de no perseguir delictes (per no haver obert cap causa contra els altres bancs que també tenien els mateixos clients que BPA), el màxim representant del ministeri públic ha canviat l’estratègia.
I s’ha passat tota la sessió fent preguntes. Una rere l’altra. Fins i tot fent posar a pantalla -entre els roncs, literals, d’alguns dels acusats en algun moment donat- alguns documents existents en el sumari. El fet d’exposar preguntes ha permès Alberca deixar en l’aire el dubte. Esquitxar, si més no. Posar la por al cos de la responsable de compliment i d’altres dels processats. Ha evidenciat com a mínim el fiscal general que el sumari de la causa general del ‘cas BPA’ se’l coneix de dalt a baix. Que se l’ha repassat com si fos el seu llibre de capçalera. Que, de fet, potser ho és des del 2015.
La recitació ha agafat per sorpresa els advocats de la defensa, que en la majoria dels casos han aprofitat per fer altra feina a la sala. Tots, o gairebé, estaven estupefactes. Cada vegada més indignats de participar, ho diuen ells, de debò, en el que consideren "un circ". De tant en tant, Anglada mirava de posar-hi cullerada per trencar el gel i fer somriure el personal. El magistrat president, quedi clar, per vocació o obligació, mira de conduir tan bé com pot la vista. I això que té cada dia més dubtes que s’acabi acabant el mes d’abril. Vaja, que tem que s’allargui més encara. Faltarà veure si això de dirigir un judici garantista fins a la seca, la meca i les Valls d’Andorra és perquè ja està tot decidit. En fi, kafkià.
Comentaris (6)