Caldrà que els diferents agents que intervenen en casos judicialitzats en què hi ha menors implicats i la participació de l’administració es faci aquestes preguntes i plantegi les preguntes que pertoqui. Partint de la base que s’han de garantir els drets de totes les parts implicades. També la del pare, tot i que durant temps s’havia acreditat que si algú es feia càrrec de la petita -que ara s’acosta als set anys- era l’àvia paterna que, de fet, seria una de les impulsores de l’autorització per al seu fill. I cal partir, com a mínim, de dues premisses. L’expulsió dictada és administrativa. Però l’home la va recórrer en seu jurisdiccional i els tribunals van avalar dita mesura pel risc que comportava l’home, que s’ha establert a la Seu després d’haver arribat de petit a Andorra el 2006. I un segon element: l’expulsió va ser dictada arran d’uns fets ocorreguts el febrer del 2023 i que encara no tenen sentència ferma -per tant, ha de prevaldre la presumpció d’innocència- però l’home ja havia estat condemnat per la via ràpida en diverses ocasions precedents.
La controvèrsia s’escau arran del temor de la mare de la nena de no posar en risc la seva filla. Alhora, però, també pot ser que incorri en una falta, per dir-ho així, si no lliura la menor al seu pare els quinze dies a què ha estat autoritzat, en una resolució signada per la ministra d’Interior, a estar-se a Andorra. I l’estada està motivada únicament per poder veure la seva filla. El desembre passat s’hauria donat el mateix cas i molt cas a la nena, el jove, suposadament, no li hauria fet. La mare de la menor, que va venir a viure al Principat ja amb la filla nascuda -els progenitors mantenien una relació a distància-, no entén com es pot autoritzar a tornar a entrar al país el seu ex estant expulsat. Més quan hi ha antecedents de violència de gènere i múltiples condemnes lligades a delictes contra la integritat física.
Però la ministra ha signat com a mínim dues resolucions suspenent l’expulsió avalada per la Justícia perquè pugui fer estada a Andorra. Una autorització condicionada a portar-se bé i a entrar i sortir del país en els terminis inidicats i passant per la garita policial per deixar constància que ha entrat i que ha sortit. El primer conflicte ja s’ha donat els darrers dies. La mare de a criatura havia dut la menor amb els avis materns, a Barcelona, perquè no sabia, suposadament, del permís del pare per veure la filla. I quan avui, el pare -i l’àvia paterna, aparentment figura clau que podria explicar moltes coses-, havent entrat al país per complir amb l’estada ha reclamat la nena, en no poder ser lliurada ja hi ha hagut denúncia a la policia. I heus aquí l’inici d’una disputa.
ELS ARGUMENTS DE L’AVAL
I en el rerefons, l’expulsió. Es pot revertir o no? Ni que sigui per dues setmanes de tant en tant… I és que la sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior que va avalar l’expulsió governativa és rotunda. “Les resolucions administratives i la mateixa sentència apel·lada es basen en la conducta antisocial que l’interessat ha mantingut de forma reiterada, amb nombrosos controls i detencions, bona part dels quals estan relacionats amb la tinença de substàncies estupefaents, però que també es refereixen a la desobediència a l’autoritat, a delictes de lesions havent utilitzat objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, de maltractaments en l’àmbit domèstic i d’un delicte de lesions doloses que requereixen tractament mèdic per a la seva curació”.
“L’interessat actua amb una evident contumàcia, atès que, amb anterioritat a l’adopció de la mesura que ara s’examina, ja va ser objecte d’un advertiment d’expulsió el 25 de setembre de 2019, no obstant el qual ha continuat en la mateixa línia de conducta”
Tot plegat, a l’ara autoritzat a tornar a Andorra per veure la filla li ha suposat, de moment haver “estat condemnat en tres ocasions per ordenança penal pels delictes de lesions havent utilitzat objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i de maltractament en l’àmbit familiar, així com controlat en sis ocasions més per sengles contravencions penals, especialment per possessió de marihuana, i detingut en altres dues ocasions posteriors a l’advertència d’expulsió”. “L’interessat actua amb una evident contumàcia, atès que, amb anterioritat a l’adopció de la mesura que ara s’examina, ja va ser objecte d’un advertiment d’expulsió el 25 de setembre de 2019, no obstant el qual ha continuat en la mateixa línia de conducta”, manté la sentència referida.
En relació amb la detenció del febrer del 2023 que li va valdre l’expulsió administrativa, la sala deixa constància que no són indicis ni conjectures “sinó que el batlle instructor ha considerat que existeixen indicis suficients per acordar el processament de l’interessat, de manera que aquest fet es pot tenir en compte per fonamentar la resolució impugnada, sense que això afecti el principi de presumpció d’innocència que invoca el recurrent, atès que aquesta resolució no té naturalesa sancionadora”. No es considera sanció l’expulsió administrativa. ‘Només’ una mesura de prevenció.
La sala assegura que no pot compartir les al·legacions del recurrent, que defensa que no s’haurien de prendre en consideració els fets produïts amb anterioritat a aquesta advertència d’expulsió. “Com que la resolució administrativa realitza una previsió respecte de la futura conducta de l’interessat en base als seus antecedents, és obvi que s’han de tenir en compte la totalitat dels mateixos, per tal d’efectuar una valoració de conjunt”. “En definitiva, no ofereix dubte que els fets acreditats en el procés són suficients per considerar que existeix un risc per a les persones, els béns i per a l’ordre públic, derivat de la permanència de l’interessat en el territori andorrà, per raó de la seva participació en els fets descrits, en la forma que resulten de les resolucions administratives i de la sentència apel·lada, que no es discuteix en realitat en aquest punt”, manté el Tribunal Superior.
LA FILLA
La presència de la seva filla, ja ho va admetre el tribunal, era l’element més destacat per valorar si s’havia d’aturar l’expulsió o no. I malgrat tot, la Justícia va avalar que l’home fos expulsat. “És cert que l’agent resideix a Andorra des de 2006. Tanmateix, en l’actualitat es tracta d’una persona major d’edat, que disposa de total autonomia, està separat i no acredita convivència marital. D’altra banda, no es justifica cap circumstància que pugui suposar una especial dificultat derivada del retorn al seu país d’origen.” La parella en qüestió és d’origen colombià malgrat que tenen un cert arrelament a Espanya.
“La dada més rellevant a aquests efectes és la presència a Andorra d’una filla menor d’edat del recurrent, de nacionalitat espanyola. Ara bé, com posa de relleu la sentència apel·lada, la menor està sota la guarda i custòdia de la seva mare, i no consta el grau de relació que manté l’interessat amb la mateixa”
“En realitat, la dada més rellevant a aquests efectes és la presència a Andorra d’una filla menor d’edat del recurrent, de nacionalitat espanyola. Ara bé, com posa de relleu la sentència apel·lada, la menor està sota la guarda i custòdia de la seva mare, i no consta el grau de relació que manté l’interessat amb la mateixa”, manté la sentència, dictada el maig de l’any passat. “De fet, encara que en el recurs s’invoca el contingut de diversos informes que consten al procediment de separació, que ha tingut en compte el ministeri fiscal i que reflecteixen una millora en la seva conducta, aquestes conclusions es contraposen amb l’informe que també consta a les actuacions segons el qual hi hauria una manca d’implicació del recurrent amb la menor.”
I aquí s’explica que aquesta falta d’implicació “seria suplerta pels seus familiars, ja que l’interessat no altera els seus hàbits d’anar al gimnàs un cop acabada la jornada laboral i fins a les 21 hores”. Això, és clar, era quan l’home encara feia una vida ordinària i habitual al Principat. “En aquestes circumstàncies, no es pot considerar que la mesura d’expulsió sigui desproporcionada, tenint en compte els nombrosos antecedents del recurrent, l’arrelament en una determinada col·lectivitat també comporta el respecte a les normes de convivència que s’ha donat la mateixa.” I no es considera que l’home les hagi respectat.
Comentaris (4)