L’etapa del Tour que ha de venir

L’11 de juliol Andorra acollirà l’arribada de la quinzena etapa de la cursa ciclista per excel·lència. La jornada s’haurà iniciat unes hores abans a Céret. Quinze dies abans que arribi el pilot ciclista Enric Fontbernat descriu alguns dels secrets del recorregut que durà el certamen ciclista fins al Principat

E

Enric Fontbernat

Comentaris

He viscut disset anys a Perpinyà i els anys que he corregut en bici tota aquesta regió era el meu terreny d’entrenament. Conec bé tot el recorregut de l’etapa per haver-lo fet a trossos durant els meus entrenaments i el 25 de juny vaig fer el recorregut sencer de 191 quilòmetres en solitari i sense assistència en 9 hores i 10 minuts. És a dir, vaig pedalar a uns 21 quilòmetres per hora de mitjana.

El diumenge 11 de juliol, aquest recorregut -que aquests darrers dies també han fet un grup de bombers- serà el protagonista de la quinzena etapa del Tour de France 2021. Un Tour que, poc o molt, durant tres dies tindrà el Principat d’escenari. Un Principat que pot jugar un paper important abans d’afrontar la darrera setmana de la prova ciclista per excel·lència de tot el món. Una etapa, la de Céret a Andorra la Vella que he viscut en primera persona.

Els ciclistes del gran pilot ciclista per antonomàsia començaran des de la sortida de Céret l’ascensió al coll de Llauró. Una pujada suau enmig d’alzines sureres i pins mediterranis. Al primer replà hi tenim unes vistes boniques de la plana de Rosselló i a l’horitzó es veu el mar. Com encara aniran suau de ritme, els corredors podran apreciar les vistes.

pastedImage 2
Enric Fontbernat al punt on donarà inici l'onzena etapa del Tou que aquest diumenge viu la segona jornada.

Després giraran a l’esquerra per anar cap al poblet d’Oms (els que tenen coneixements musicals i d’ electricitat entendran la similitud de la paraula) per l’ascensió del coll del Fourtou, que culmina  a 655 metres. La pujada és també suau dins del bosc mes frondós de pins i alzines. La baixada serà una miqueta perillosa ja que en aquest tram la qualitat de l’asfalt és d’aquella manera, amb una carretera amb arranjaments esporàdics, pegots de quitrà o graveta.

Baixaran cap al Prieuré de Serrabona i arribaran a Bouleternere per enfilar-se cap a Prades de Conflent i la Cerdanya. En aquest tram fins a Mont Lluís, si bufa la tramuntana la tindran plenament de cara, i segons la seva intensitat farà l’etapa encara més dura. En aquesta zona la tramuntana pot arribar a bufar entre 120 i 130 quilòmetres l’hora .

L’orografia puja suaument a Bouleternere, Prades, Vilafranca de Conflent… passant davant de la població fortificada per Vauban direcció Olette, just a la sortida del poble començaran les primeres pujades. A Fonpédrouse la carretera s’enfila una miqueta més en percentatge fins Mont Lluís i Font Romeu.

pastedImage
Una estampa al coll de Calvaire.

El tram entre Mont Lluís i Font Romeu és més suau i s’arriba al coll du Calvaire, que culmina a  1836 metres d’altura. A partir d’aquí serà tot baixada fins a Ur, on giraran a la dreta per anar en direcció a la Tor de Carol i el coll del Puymorens .

En aquesta vall també si és un dia ventós el tindran en contra i farà l’ascensió més complicada. El Puymorens no és un port gaire dur i la pendent és regular per culminar en 1915 metres. A partir d’aquí, petita baixada de poc més de quatre quilòmetres per iniciar tot seguit l’ascens cap al port d’Envalira. En aquest tram pot esser que ja hi hagi uns primers atacs en els percentatges després del Pas de la Casa ara els que s’ atreveixin hauran de tenir l’esforç controlat i generar prou marge per afrontar-se al capdavant de cursa per Beixalís

La baixada del port d’Envalira permetrà, almenys a alguns, recuperar-se dels esforços fets (i imposats) en les ascensions al Puymorens i Envalira i guardar reserves per Beixalís. Els quatre primers quilòmetres de Beixalís són els que tenen més percentatge. La baralla començarà aquí per a aquells que es disputin la victòria d’etapa. Els qui tinguin més força i hagin reservat més energia podran obrir forat i agafar diferència. Als últims quilòmetres se suavitza la pujada i si s’està fort es pot ascendir molt ràpid. I un cop a dalt, tot serà ja baixada. Un descens que no és ni perillós ni complicat fins a la línia d’arribada d’Andorra la Vella.

Etiquetes

Comentaris

Trending