L'esperit del Tonet de la Música continua viu

La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, i el fundador de les botigues, Antoni Pantebre, han signat un conveni pel qual la família ha cedit, de manera gratuïta a la corporació 600 discs compactes, 100 DVD i 40 videocassets

Comentaris

La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, i el fundador de les botigues Tonet de la Música, Antoni Pantebre, han signat aquest divendres, un conveni pel qual la família Pantebre Palmitjavila ha cedit, de manera gratuïta a la corporació 600 discs compactes, 100 DVD i 40 videocassets. El Fons Discogràfic Tonet de la Música, estarà a disposició dels ciutadans.

El fons estarà dipositat a la futura aula del jazz que s'ubicarà a l'edifici comunal de l'avinguda Fiter i Rossell. La data escollida per fer aquesta donació coincideix amb el Dia internacional del jazz. Es tracta d'una donació que té una clara vocació pedagògica i que per tant incideix en la divulgació del jazz, fent un repàs cronològic.

D'aquesta manera, el Tonet de la Música continuarà en actiu tot i que no de manera comercial. El seu material serà accessible per a tothom i la història viurà un nou capítol. Tot va començar el 1952 a la cèntrica avinguda Carlemany d'Escaldes-Engordany quan Antoni Pantebre va entrar a treballar al Paradís Musical -la botiga de tocadiscos i ràdios del seu cosí- i va aprofitar per vendre discos de pedra. El primer que va vendre va ser  la 'Cinquena simfonia' de Beethoven per la Filharmònica de Berlín, dirigida per Furtwängler.

El que era un petit negoci familiar es va transformar en una empresa amb sis botigues i uns quaranta treballadors. El fet que en aquells anys molts visitants vinguessin al país per comprar vinils va ser fonamental en l'expansió del Tonet de la Música. Hi havia dues botigues a Andorra la Vella, dues al Pas de la Casa i dues a Escaldes-Engordany, una d'elles a l'interior del supermercat Monsa. El preu dels productes era més baix en relació a França i a Espanya i es trobaven peçes inèdites als dos països.

Eren anys, també on el jazz havia aconseguit molts adeptes i que al país veí del sud hi havia discos que no arribaven per la censura o ho feien amb canvis a la portada com en el mític 'Sticky Fingers' de The Rolling Stones o amb el 'Sometime in New York City' de John Lennon. Fins i tot prestigiosos establiments barcelonins venien a comprar a Andorra i de tornada posaven els discos a la venda al doble del preu. La botiga s'omplia cada dia i a l'hora de tancar estava plena de gom a gom.

La pirateria i les noves tecnologies van anar acabant amb les botigues

La pirateria i les noves tecnologies van anar acabant amb el Tonet de la Música.i araa entrar en comerç musical és acte de militància. Però no només en els de discos i similars. Els d'instruments musicals també passen per un mal moment. A Sant Julià de Lòria, el Musical Andorrà tanca. La darrera botiga del Tonet de la Música va ser la del carrer Bonaventura Armengol d'Andorra la Vella. Amb Transbord formen part d'una història d'Andorra que, per sort, continuarà després de l'acte d'aquest divendres al comú d'Escaldes-Engordany.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending