Prefereix que el seu nom no sigui citat. Fa anys que va marxar del centre. I no ho va fer amb bon record. Al contrari, per cert, que la seva mare. “Ella estava encantada”, recorda. I, per això, va escollir el Janer com a centre on educar la seva filla. D’aquesta decisió, lògicament, es va penedir.
“Des de cinquè de primària, quan ja no vaig voler anar a colònies, fins a l’ESO”. És el temps que va durar, assegura, l’assetjament sofert per part d’un grup de companys -“el grup dels consentits, era igual què fessin, mai els queia cap bronca-. L’afectada per aquesta situació recorda que “tot venia perquè era grassoneta”. I es va haver d’acostumar -si és que mai algú es pot habituar a això- a escoltar insults gairebé a diari. “Cada dia orc i ogre. Sempre el mateix”, assegura.
A vegades, però, la cosa va anar a més. “Fins i tot, a l’autobús un dia em van pegar amb un morter”, recorda. I lamenta que “estava farta de queixar-me”, ja que “l’únic que em deien els professors era que havia de practicar allò de ‘a palabras necias oidos sordos’”. Així, “la cap d’estudis del moment em deia simplement que estigués tranquil·la, que no els escoltés o que marxés, però als que ho feien no hi havia cap mena de càstig”.
Per això, té clar que “soc víctima d’assetjament”. I, a més, lamenta que des del centre gairebé volien acusar-la de ser la responsable dels atacs. “Em deien que els estudis m’anirien malament, que no arribaria a la universitat”, comenta. En canvi, treu pit explicant que “a selectivitat vaig treure un 9,8”. També afirma que la seva millor amiga també va ser el blanc d’accions similars.
Ara, afirma, “ho puc explicar feliç”, però té clar que “en el seu moment era tota una tortura”. I és que “cada cop que hi havia una sortida anava amb por, sense saber què em dirien”. I, en canvi, si els contestava, “rebia bronca”.
Per això, les notícies dels darrers dies “no em sorprenen”. És, de fet, “el que ja havia viscut”. Per això, lamenta que “s’estan carregant el col·legi”.
Comentaris (21)