El misteri de l’origen del nom de l’avinguda Meritxell

Un treball de més de quatre anys recull les vivències d’una setantena de persones claus en l’evolució de l’artèria comercialLa denominació apareix per primer cop en un acta del Quart l’any 1951, però ningú ha pogut explicar qui o per què se li va posar

L’avinguda Meritxell ha estat, és i continuarà sent l’eix comercial més important del país, una zona clau en l’evolució no només econòmica sinó també social d’Andorra. Aquesta via és l’eix central d’un ampli treball de documentació que, sota el títol ‘Memòries de Meritxell’, serà presentat el proper cap de setmana, coincidint amb la Fira de la capital. Ara bé, un ampli treball que deixa una incògnita per obrir: com es va escollir el nom d’aquesta artèria clau per al país?

El treball és extens, realitzant en col·laboració entre el comú d’Andorra la Vella i el Govern, i amb la implicació de l’Arxiu de la capital però també de l’Etnogràfic i de la Bibiloteca Nacional, entre altres. En total, s’han recollit entrevistes amb fins a 69 persones, comerciants i veïns de l’avinguda. Però, tal com a explicat la doctora en Geografia i coordinadora del projecte, Maria Jesús Lluelles, no s’ha acabat de desentranyar d’on va sortir el nom del que ha definit com “un organisme viu, que no ha parat d’evolucionar”.

El treball recull les vivències de l’avinguda des del 1930 fins al 1977 –any de la separació d’Andorra  la Vella i Escaldes-Engordany- i deixa clar que “va néixer del no-res per convertir-se en poques dècades en la principal artèria comercial” gràcies també “a accions públiques de les administracions i privades, com les inversions de molts botiguers i propietaris”. A banda de les entrevistes, s’ha repassat un bon nombre de documentació, com ara les actes del quart. I és justament en un d’aquests papers on, per primer cop, apareix la denominació d’avinguda Meritxell, l’any 1951, amb referència al fet que “s’havia de fer alguna cosa amb el clavegueram”.

El nom apareix llavors, però no s’ha estat capaç de trobar res que expliqui d’on venia o qui va tenir la idea de recórrer a la patrona d’Andorra per beneir el que ja s’estava començant a deixar de ser aquella carretera oberta per FHASA que conduïa cap a Escaldes i s’estava convertint en un dels pulmons econòmics del país. “Els processos són molt informals; era una altra època”, ha explicat Lluelles que també ha revelat que “el nom va trigar a arrelar”, principalment a la part baixa, i no va estar totalment consolidat fins a la dècada dels seixanta.

Més enllà de trobar o no l’origen del nom, el treball recull el que, com ha definit la cònsol major, Conxita Marsol, va ser un “esforç col·lectiu de moltes persones” per tirar endavant el que ara és “un símbol d’Andorra”. La idea va néixer el 2015, de la mà dels treballadors de l’Arxiu Comunal, i en especial d’Isabel de la Parte, i ha avançat amb entrevistes amb una setantena de persones d’entre 65 i 100 anys –“algunes ens han deixat durant aquests anys”, ha explicat la mandatària-.

Recollir les seves vivències ha estat “excepcional i fantàstic”, segons han explicat durant la presentació del treball. En especial, una de les entrevistadores, Isabel Blanch, ha volgut remarcar el testimoni de Joana Molné Armengol, mes anciana de totes les participants: “Va néixer el 1919 i recordava a la perfecció els moments previs a l’arribada de FHASA”.

El treball, ha indicat Lluelles, ha permès copsar com l’avinguda “va créixer primer a la part alta, impulsada per l’activitat als barris tradicionals d’Andorra la Vella, i després a la part baixa, gràcies a la influència d’Escaldes”, gràcies també a moltes inversions privades. La geògrafa també ha recordat que a aquesta zona hi havia als anys 70 fins a cinc centres comercials a més de Pyrénees.

El projecte ha suposat un cost de 190.000 euros, tot i que Marsol i la ministra de Cultura, Sílvia Riva, han remarcat també que en aquesta xifra no hi entra “el sobrecost personal de la gent que hi ha treballat i s’hi ha implicat a fons”. Per a la cònsol, és un pressupost “important” però que “val la pena”, ja que s’ho mereix”. Per això, ha remarcat que són “diners molt ben invertits”.

L’exposició que recull tot el treball realitzat es podrà veure durant el cap de setmana a la Fira d’Andorra la Vella. Posteriorment, també estarà temporalment a un espai de l’avinguda Meritxell i, més endavant, es traslladarà a les noves dependències comunals de la plaça Lídia Armengol.

Comentaris

Trending