“El millor moment de la meva vida”

Marc Rebés recorda la victòria aconseguida fa tres anys per la selecció de futbol contra Hongria (1-0) amb un gol seu aconseguit amb un gran cop de cap

9 de juny del 2017. És una data que ja està gravada amb lletres d’or en el llibre de la història del futbol andorrà. Aquell vespre, l’estadi Nacional va ser testimoni de com la selecció tricolor es retrobava amb una victòria en partit oficial. I no va ser un triomf qualsevol. Va ser un resultat de molt de mèrit enfront Hongria, un combinat de potencial molt superior als de Koldo Álvarez. Marc Rebés, amb un gran cop de cap va aconseguir un gol el record del qual encara li aixeca moltes emocions.

I no hi havia per menys. Aquell 1-0 posava fi a la mala ratxa que feia anys que vivia la selecció. Va ser la seva segona victòria en partit oficial. La primera es remuntava a l’octubre del 2014, amb el gol d’un altre Marc, Bernaus, contra Macedònia. Des de llavors, sequera i mals resultats. Una trajectòria en certa forma lògica pel potencial d’Andorra però que no deixava, per això, de fer mal. “Tots els equips contra els quals juguem són molt superiors a nosaltres”, recorda Rebés, un dels herois d’aquell vespre.

Ja era un partit emotiu per la retirada de Josep Manel Ayala i perquè feia pocs dies que havia mort Emili Vicente

Llavors i ara s’ha de deixar clar que aquella victòria va tenir molt de mèrit. Cert, Hongria no és pas una potència de primer ordre futbolísticament parlant, però, tot i això, el seu nivell és i era superior al de la tricolor. “A l’anada”, recorda el Marc, “a casa seva havíem perdut per 4-0”. Però el dia ja venia presidit per unes connotacions especials que, vistes amb perspectiva, potser ja feien presagiar que alguna cosa important estava a punt de succeir.

“Era el dia que l’Ayala [Josep Manel], que sempre ha estat per mi un referent i un gran company, es retirava”, rememora el migcampista, que també tenia molt present aquella tarda la figura d’Emili Vicente, mort pocs dies abans. “Era molt estimat per molts dels jugadors”, apunta. Potser, per això, “es van ajuntar els astres”.

No s’havia jugat ni mitja hora del duel quan va arribar la jugada que passaria a la història. “Estàvem ben posicionats, ells no tenien molts espais i guanyàvem molts un contra un”, narra Rebés. Llavors, continua, “em vaig anticipar, vaig tallar la pilota, la vaig conduir, la vaig obrir a la banda on estava el Jordi Aláez, que va veure com es doblava Chus”. Un cop feta la passada, el Marc va marxar cap a l’àrea a buscar una possible rematada. “La centrada va ser perfecta, va anar a on estava jo”, explica.

El seu cop de cap va superar el meta hongarès i va desfermar la bogeria al Nacional. “Quan vaig veure la pilota a dins, va ser un cúmul de molta felicitat. Em va venir tot el que havíem passat, tots els mals moments, els sacrificis, els entrenaments...”, assegura el migcampista.

Marc Rebés connecta amb el cap la centrada de Chus i anota el gol d'Andorra.
Marc Rebés connecta amb el cap la centrada de Chus i anota el gol d'Andorra.

Quedava, però, més d’una hora al davant. Tot un món on podien passar moltes coses. L’equip, però, va saber aguantar el resultat. “Koldo és una persona que empatitza molt i és molt treballadora. La consigna és sacrificar-nos al màxim sigui quin sigui el resultat. La nostra pauta és no mirar el marcador. Vam agafar forces d’on no les teníem, ens vam plantar al camp i van anar passant els minuts”, recorda. Ara bé, el Marc no s’oblida d’un altre dels herois d’aquella tarda: “També sort del José [José Antonio Gomes], que va fer el partit de la seva vida amb aturades molt complicades”.

El triple xiulet final va fer esclatar tothom. “Tots corríem pel camp, no sabíem on posar-nos. Va ser el millor moment de la meva vida”, assegura l’internacional andorrà, que recorda “la gent plorant” per “una fita històrica”.

Mesos abans, s'havia guanyat San Marino en partit amistós però el triomf davant els magiars tenia un sabor molt més especial: eren tres punts oficials 

I és que, recorda, les decepcions s’arrossegaven “de fa molt temps”. S’havien mitigat lleugerament mesos abans, al febrer, amb una victòria en un amistós a San Marino. Però l’aconseguida davant Hongria era oficial. Suposava puntuar. Tres punts de cop en una fase de classificació. “El primer que vam fer és dedicar-la victòria a l’Emili Vicente i l’Ayala. I es va celebrar de la millor forma possible”, apunta.

2017 va ser, potser, un any d’inflexió per a la selecció. Aquells dos triomfs han tingut una certa continuïtat al 2018 i el 2019 amb les victòries davant Liechtenstein i Moldàvia. “S’ha fet molt bona feina des dels equips tècnics i això s’ha vist al camp”, comenta Marc Rebés que, com molts futbolistes, ja té ganes de poder tornar a practicar el seu esport després del confinament forçat pel coronavirus.

“Si tota la vida t’has dedicat a jugar a futbol i portes tres mesos a casa tancat, tens ganes boges de començar a agafar la pilota i a fotre xuts i gaudir com un nen petit”, reflexiona. La represa de la Lliga Multisegur amb el Santa Coloma, si Govern l’autoritza, hauria de ser el seu primer repte. Més endavant, a l’octubre i el novembre, si tot segueix evolucionant de forma positiva, la selecció tornarà també als camps amb fins a sis partits de la Lliga de Nacions.

D’aquella nit aquest dimecres s’han complert tres anys. Un partit per a la història que des de la Federació s’ha volgut recordar compartint un vídeo a xarxes amb les millors imatges d’aquell vespre màgic.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.