Música, beguda, socialització… I millor encara, culminació de la socialització haguda durant aquests dies de desenfrenament total. I una mica d’esquí. No sempre en les millors condicions, tot sia dit de passada. La ‘Church Party’ -amb església inflable inclosa prevista per l’organització de l’estada- és una mena de ‘boda col·lectiva’, evidentment improvisada i simulada, d’aquelles parelles, per dir-ho d’alguna manera, que s’han formalitzat durant les jornades d’oci i esbarjo viscudes al Principat. Un element més de festa disposat per l’empresa belga que, en aliança amb empreses andorranes, cada any porten centenars de joves, durant una setmana, a esquiar al Pas.
Són els prop de 3.000 -segons altres fonts, uns quants menys- que entre dijous i divendres de la setmana passada van anar arribant a la localitat fronterera i que han protagonitzat més d’un incident, tot i que sense les conseqüències penals d’altres ocasions. Perquè els viatges de Bèlgica a Andorra sovintegen des de fa anys i en alguna ocasió ha acabat amb algun que altre empresonament de llarga durada. Excessos, justament, en aquestes relacions passatgeres que la ‘Church Party’, a mode de festa, beneeix.
L’estada que ha tret de polleguera veïns i comerciants del Pas de la Casa que després d’un hivern de dificultat econòmica per les limitacions de la pandèmia havien, paral·lelament, agraït una tranquil·litat que tradicionalment mai no hi ha estat. La xauxa és un signe d’identitat de la població encampadana. El que pretenen els veïns i comerciants del Pas és evitar que la borratxera i el desenfrenament sigui l’únic reclam. De fet, ben aviat preveuen fer alguna trobada col·lectiva per denunciar la situació. No volen més pixades i altres enmig de la neu. Casaments els que calgui. Però altres coses, on pertoqui i amb discreció.
Comentaris (3)