En fi, poc camí ha hagut de recórrer el tribunal per absoldre l’acusat, que sempre havia negat els fets i fins i tot la trobada, més enllà d’admetre que havia contactat amb el seu deutor via xarxes socials per reclamar-li que li tornés els 20 euros. A més, va assegurar que hores abans del presumpte incident -que hauria ocorregut a l’interior de l’ascensor de l’edifici on viu la víctima, a prop del conegut bar del carrer Sant Esteve d’Andorra la Vella a l’exterior del qual inicialment hi hauria hagut la trobada- ja l’havia vist amb una tireta al nas.
La vista va ser confusa. Perquè el presumpte agredit anava cap aquí, anava cap allà, en alguns moments semblava insinuar que es desdeia de tot plegat per temor a les represàlies de l’ara empresonat. Però va assegurar que la lesió que patia era deguda a un accident que havia patit fent ‘skate’. A més, amb posterioritat a la suposada agressió, al presumpte cop de cap al rostre que hauria sofert a l’interior de l’ascensor, tot just va acudir al servei d’Urgències de l’hospital perquè li fessin una radiografia del rostre.
Però se li va fer la placa i res més. Cap tractament ni curació concreta. Aparentment perquè ja se li havia notificat amb anterioritat què havia de fer, quina pauta havia de seguir. Per tot plegat, els magistrats del tribunal van considerar que no hi havia res de provat. Que era impossible poder asseverar que aquella suposada agressió havia existit. I menys ara, que la presumible víctima havia fet marxa enrere. En fi, que s’esqueia l’acusació del jove acusat.
Comentaris