El conte de l’home que mai no va dormir al cotxe

El resident portuguès que al juny va mobilitzar una vintena llarga de persones en recerca de suport econòmic i de tot tipus va tramar tot un muntatge basat en mentides que han persistit durant setmanes

Portava dies dormint al cotxe. No tenia lloc on anar. Se li negava un sostre des de l’administració. Ho feia tot per poder pagar les pensions de manutenció als seus fills. Però ni tan sols així. No arribava. No arribava. Sense feina almenys momentàniament per culpa de la crisi sanitària, no sabia on anar a caure mort. L’estiu i la suavització de la Covid han deixat clar que tot era una farsa. En Fabio, el resident portuguès que va arribar a mobilitzar una vintena de persones en recerca d’ajut per a ell, mai va dormir al cotxe. Tot va ser un muntatge.

Amb el pas del temps, totes aquelles persones que van promoure una campanya de solidaritat que molts mitjans van amplificar -aquí la nostra (mala) responsabilitat-, han acabat veient que en Fabio era un ‘engatussador’ professional. Un galtes de rècord mundial. Fa pocs dies mostrava sense manies com es banyava en una platja de la Costa Daurada. Vacances ‘pagades’. També ha estat a Portugal. Com si tal cosa. Ha anat i vingut amb diverses parelles, un altre dels seus elements constants.

Va enredar una vintena de persones que van promoure una campanya al change.org per demanar canvis legislatius en relació amb les pensions i similars, van moure’s a nivell empresarial, davant l’administració...

Aquells que li van fer costat enganyats vilment el mes de juny -ara ho tenen clar i sense revelar els seus noms en parlen obertament-, se senten estafats. Fins al punt de començar a ser incrèduls davant de qualsevol altre problema que se’ls pugui plantejar d’ara en endavant. Van promoure una campanya al change.org per demanar canvis legislatius en relació amb les pensions i similars, van moure’s a nivell empresarial, davant l’administració. Van crear un grup de WhatsApp que va reunir ben bé vint persones que s’encarregaven de buscar-li menjar, diners…

De fet, entre els membres d’aquell grup hi havia també la dona que suposadament el va acollir a casa seva. Resulta, ho saben ara, que ja feia temps que el tenia a casa. En Fabio mai no va dormir al cotxe. Si ho va fer, va ser per dotar de realisme el muntatge, la trama. I és que fins i tot, asseguren ara aquells que el van ajudar, que van trucar a les portes de Govern i a les redaccions dels mitjans de comunicació, que van oferir el seu testimoni als periodistes, va pagar les pensions de manutenció dels fills que té reconeguts els dos o tres mesos abans de ‘fabricar l’escàndol’ per poder-lo, justament, fabricar.

A través de les mateixes xarxes socials que llavors van servir per donar-li suport, ara, alguns dels indignats també expressen els seus sentiments i n’hi ha que demanen posar en marxa accions legals per presumpta estafa

A través de les mateixes xarxes socials que llavors van servir per donar-li suport, ara, alguns dels enganyats, molestos, indignats, també expressen els seus sentiments. N’hi ha que demanen posar en marxa accions legals en contra de l’home per presumpta estafa. Els seus banys a Salou en companyia, entre altres, amb la suposada benefactora que va acceptar acollir-lo a casa seva han estat la gota que ha fet vessar el vas. ¿En quants diners es podria arribar a quantificar l’ajut que va rebre en poques setmanes?

La pregunta, feta a diversos dels components d’aquell grup de solidaritat, no té una resposta exacta. N’hi ha que recorden haver-li fet, personalment, una compra per valor de 50 euros. També recorden haver vist com se li lliurava un sobre amb 200 euros en efectiu. Una família va omplir el congelador de la benefactora que l’acollia de carn perquè pogués atendre degudament el desvalgut. Altres compres no van baixar de 80 euros. I en efectiu, va rebre unes quantes desenes d’euros més.

De fet, lamenten, l’únic que acceptava era o bé productes alimentaris o diners en efectiu. Quan se li va buscar un allotjament perquè no hagués de dependre d’una suposada tercera persona benefactora ho va refusar. També va rebutjar de ple oferiments de treball. De feina que li permetés complementar la prestació que rebia per trobar-se en una situació de suspensió temporal de contracte. Res de res. Ara ho entenen tot. De fet, aquestes negatives radicals els van fer començar a sospitar i els va animar, a alguns dels membres del grup, a sortir-ne i començar a gratar.

“Es va riure de tots nosaltres. Jo personalment, em sento ben malament. No em penso ficar més en una història d’aquesta naturalesa”, explica una de les persones que li va fer inicialment costat

Pura tafaneria si té tants o quants fills no reconeguts o si té en cinta alguna parella més. Els en refot, ara mateix. Però no toleren saber, els fa mal, de fet, que aquell home que es venia amb pell de corder i nits d’insomni dins d’un cotxe, no és que no rebés ajuda de l’administració. És que al final l’administració li va retirar el suport en saber de quin peu calçava l’home. Suposadament, abans del confinament, en Fabio tenia una greu afició habitual pel bingo. Un bingo tancat justament per la crisi sanitària. Esperen que Afers Socials no li hagi facilitat ara un lloc on anar a raure.

“Es va riure de tots nosaltres. Jo personalment, em sento ben malament. No em penso ficar més en una història d’aquesta naturalesa.” Els va vendre un conte. Una moto. I va ser de tal dimensió que o bé es pot dedicar a fer de contacontes o a posar en marxa un concessionari. A aquella vintena d’homes i dones que van voler ajudar en Fabio, en Fabio ja no els tornarà a enredar. O això estan convençuts que passarà, és clar.

Etiquetes

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.