Serà, de fet, la delegació més nombrosa que ha pogut enviar el Principat als Jocs, a través de l’Associació de Trasplantats i Donants (ATIDA). Martínez competirà en proves de ciclisme, juntament amb Kiko Castillo. A tots dos s’hi suma Toni Gamero, en dards. Tots tres tenen històries personals de superació i, ara, volen que aquestes serveixin per transmetre la necessitat d’apostar obertament per la donació d’òrgans que puguin salvar vides.
En el cas de la Mari Martínez va ser operada el 2011 per posar-li el ronyó que li havia cedit la seva padrina. Era la solució a una malaltia renal que arrossegava des de feia anys i que, a poc a poc, li anava afectant la salut. I, entre altres coses, impedia que pogués practicar l’esport al qual era aficionada: l’atletisme. En la modalitat de salt de perxa havia defensat la bandera andorrana en diferents competicions, inclosos els Jocs dels Petits Estats.
En el cas de Martínez, seran els segons Jocs; ja havia participat en els de Newcastle, l’any 2019
“Passes de no tenir salut, que és el que passa quan no tens els ronyons bé, de no poder fer gairebé res a tornar a tenir vida”, explica Martínez a Altaveu, tot recordant, també, la dificultat dels moments viscuts a nivell psicològic. “Passes per un procés que et fa plantejar moltes coses. Per què a mi? Per què tan jove? També t’has d’acostumar a prendre una medicació de per vida”, comenta. Això sí, tot per un fet clau: recuperar una vida normal: “Tens una segona oportunitat de viure”. Això, en certa forma, resumeix el que significa rebre un òrgan d’una altra persona, sigui en vida, com el seu cas, sigui d’algú difunt.
El ronyó que va rebre li va donar una segona oportunitat durant la qual va mantenir ben viva la seva passió per l’esport. Inicialment, novament amb l’atletisme, però “vaig conèixer la meva parella, que feia ciclisme i m’ho vaig plantejar; i la veritat és que em va enganxar molt”. A partir d’aquell moment, les dues rodes li servien per evidenciar la seva recuperació i també li va reaparèixer el cuquet de competir.
“El 2017 em vaig assabentar que existien els Jocs Mundials. I vaig pensar intentar-ho”, destaca. I, llavors, la cita era pel 2019 a Newcastle. “Per mi va ser tot un repte. Calia buscar patrocinadors per poder anar-hi. Em va ajudar molt la meva parella i va ser una setmana increïble. Ajuntar-te amb 3.000 persones de 60 països, compartir temps i vivències, va ser una experiència humana molt enriquidora i també molt maco a nivell esportiu. Em va fer recordar els Jocs dels Petits Estats”, recorda. El 2021 hauria volgut repetir cita, però la pandèmia va provocar l’ajornament i la seva substitució per una cita virtual. I el 2023, es van fer a Austràlia i “tant per motius personals com pel volum de despeses era complicat”.
Per tant, sis anys després de Newcastle, Mari Martínez torna a uns Jocs. I aquest cop no ho fa sola. Sobre dues rodes també competirà i debutarà Kiko Castillo, també trasplantat del ronyó. I en la modalitat de dards hi viatja Toni Gamero. En el seu cas va ser trasplantat de medul·la òssia per poder superar una leucèmia. Tots tres formaran la delegació andorrana a Dresden.
“Em sento molt acompanyada. Tota la pressió que portava a sobre la puc compartir”, explica Martínez, que té clar que la participació als Jocs suposa una reivindicació pel que fa a “demostrar que, malgrat tot, pots tornar a fer esport”, però que encara representa quelcom més important: “és evidenciar que els trasplantaments salven vides i honorar el gest que ha fet el teu donant, sigui una persona en vida o la família que va saber dir que sí en un moment tan complicat com després de perdre algú proper”. I aquest és, remarca, l’objectiu principal a Dresden: “ajudar-nos a sensibilitzar, crear consciència de la importància de les donacions d’òrgans, que es parli del tema”. I, lògicament, aconseguir que es facin més. Un òrgan més trasplantat, en aquesta ocasió, és la millor medalla d’una cita amb 2.200 participants provinents de 51 països diferents.
Comentaris (6)