Massana és, diu el síndic general, l’última representant d’una generació que no tenia cap obra encara al fons artístic del poder legislatiu. Per això encara ha fet més plaer als representants legislatius que la pintora acceptés el repte, l’encàrrec, perquè no tots els pintors, no tots els escultors, no tots els artistes accepten aquests desafiaments. Carme Massana reconeix que “no faig res per encàrrec”. Però aquesta vegada va ser diferent. Només li van demanar que la tela havia de reflectir valors constitucionals. Ni tan sols la mida li van imposar.
Massana ha triat un quadre de format 40F. La F de figura, explica. No arriba al metre quadrat. El model figura és el que més usen els pintors que pinten a Andorra perquè per allò de les muntanyes “tenim molta verticalitat”. La pintora va acudir a l’estiu a agafar alguns apunts al tomb de Casa de la Vall. En llapis. I va acabar triant “la part del jardí” perquè “m’agraden molt els arbres, els boscos, la part més salvatge”. La idea va quallar de seguida en els autors de l’encàrrec, ha reconegut Ensenyat. A través de ‘Sol de tarda’ s’ofereix una “nova visió del parlamentarisme”. De fet, d’això es tracten els encàrrecs anuals. De veure el constitucionalisme, el parlamentarisme, els valors democràtics des d’òptiques diferents.
Carme Massana ‘veu’ Casa de la Vall des del jardí. La veu acolorida. Plena de llum. “La llum és una de les coses més interessants que té el quadre”, explica l’autora, que indica que és per aquest motiu que “ho he de fer in situ”. L’estiu passat va acudir un parell de dies fins a l’antiga seu del parlament andorrà. Plovia i va haver de marxar amb la cua entre cames. El tercer dia va ser el bo. Per la tarda. Perquè pel matí hi havia contrallum. Els primers esbossos els fa Massana ja en pinzell. Sempre en pinzell. Poques vegades acudeix al carbonet. Els traços clau els fa sobre lloc. Però “sempre ho acabo tot a l’estudi”, perquè amb certa distància respecte del lloc triat veu millor les falles de composició.
“A casa, més fredament, sempre veus si falta equilibri, si has de treure o posar alguna cosa.” Fins a arribar a un resultat final que ha satisfet plenament els qui li van fer l’encàrrec. Tots els membres de sindicatura han acollit a la planta de recepció d’autoritats Carme Massana, que es va estar un parell de vies a Verges fent les planxes, en dotze colors diferents, que han de donar lloc a les litografies que esdevenen el regal institucional del Consell General. En fa 120 per distribuir entre les institucions (una setantena) i la resta queden per fer detalls a eventuals visites de certa requesta.
El fons artístic del Consell General, ha explicat el síndic, té 114 pintures i una dotzena d’escultures. “El 85 o 90% de l’obra és d’autors andorrans, la resta és d’obres d’espanyols com Chillida, Broto o Miró”, ha indicat Ensenyat, que també ha explicat que la Nadala d’enguany serà obra de Jordi Casamajor amb una de les alumnes del Taller Xeridell de la Fundació Nostra Senyora de Meritxell. La felicitació nadalenca plasmarà també Casa de la Vall amb un arbre de Nadal. Però això són figues d’un altre paner. El de Carme Massana continua omplint-se de teles acolorides com ‘Sol de tarda’.
Comentaris