Fins al moment, el denominat ‘cas Rajoy’ o la derivada andorrana de l’ ‘Operació Catalunya’, ha estat una mica un misteri. Les maniobres especialment de Rajoy, però també de Cristóbal Montoro o Jorge Fernández Díaz, per aturar la comissió rogatòria per la qual se li havia de comunicar la investigació en qualitat d’encausat per la querella promoguda per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), han comportat una mena de joc de fet i amagar que ha impedit saber exactament qui ha estat degudament notificat i qui no.
L’IDHA va recórrer contra la desestimació de l’ampliació de la querella, que pretenia que es considerés el cas com una mena de crim d’Estat, que demanava que s’apliqués a Rajoy, Montoro, Fernández Díaz, la policia patriòtica i companyia el delicte d’associació il·lícita. És a dir, que eren una mena de banda organitzada que van atacar Andorra. Però la batlle que instrueix la causa va considerar que en el moment processal actual no hi ha prou elements per considerar que estaven conxorxats tots els querellats. I mantenia la instructora que els querellants no havien aportat elements suficients per considerar factible que s’hagués travat una mena d’associació.
Però l’IDHA, amb el suport jurídic de Drets, manté entre altres coses que “el rebuig d’una querella basant-se en el llenguatge emprat ‘presumptament’ equival a una denegació formalista i arbitrària de la tutela judicial efectiva, desnaturalitzant la funció de la instrucció, que és la recerca de la veritat processal, i constitueix una vulneració del que estableix tant l’article 10 de la Constitució andorrana, com l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH)”. I més encara, en el recurs que té damunt la taula el Tribunal de Corts, s’hi diu que “emprar l’expressió ‘presumptament’ no equival a dir que el fet afirmat sigui una conjectura o suposició, sinó que el fet ha succeït tal i com l'hem exposat i caldrà corroborar-lo en fase d'instrucció i provar-l'ho plenament en fase del plenari, doncs aquestes són les regles del procediment penal”.
“Examinades les presents actuacions, se’n desprèn que la resolució objecte de recurs d’apel·lació no ha estat notificada a totes les parts intervinents i aquelles altres que puguin tenir un interès legítim en la resolució objecte de recurs d’apel·lació, essent aquest fet una vulneració del dret a la defensa i a la jurisdicció garantits per la Constitució d’Andorra”
L’IDHA exposa que “la batlle considera que no hi ha cap element que acrediti una actuació coordinada entre les persones querellades amb la finalitat d’obtenir informació bancària il·lícita”. Però assegura que “aquest criteri tampoc es pot sostenir” atès que “aquesta part va aportar elements concrets que apunten a una estructura organitzada i jerarquitzada de participació entre membres del govern espanyol cossos policials i agents externs i vam narrar amb tot luxe de detalls com es van succeir els fets i la funció de cadascun dels querellats. Entre aquest indicis racionals concrets i objectius que justifiquen l’obertura de la investigació per associació il·lícita i d’altres delictes”.
El Tribunal de Corts ja ha admès el recurs. Però la magistrada a qui per repartiment li ha tocat la causa, n’ha decidit posposar la resolució del mateix. I és que com diu la magistrada en un aute dictat recentment, “examinades les presents actuacions, se’n desprèn que la resolució objecte de recurs d’apel·lació no ha estat notificada a totes les parts intervinents i aquelles altres que puguin tenir un interès legítim en la resolució objecte de recurs d’apel·lació, essent aquest fet una vulneració del dret a la defensa i a la jurisdicció garantits per la Constitució d’Andorra”.
Davant d’això, “s’escau suspendre la tramitació del present procediment” i es retorna el cas a la batlle “a fi que es notifiqui la resolució dictada en data 19 d’agost de 2025 a totes les parts intervinents i a aquelles altres que puguin tenir un interès legítim en la resolució objecte de recurs d’apel·lació, i una volta s’efectuï el decidit, es comuniqui al Tribunal de Corts, tot elevant la causa a fi de prosseguir amb la tramitació del recurs d’apel·lació”. O sia, que ara la instructora hauria de tornar a contactar amb els querellats ja encausats, als que no han acceptat rebre la querella, als potencials querellats i a tothom qui aparegui a la causa per si tenen quelcom a dir-hi.
I d’aquesta manera, la resta de parts, o sia, els qui no hi ha dubte que formen part de la causa, especialment els querellants, podran saber qui són els que ja han estat notificats prèviament i, per tant, ja són intervinents en la causa, i aquells als quals no se’ls ha fet arribar la decisió. Això obre la porta a què la instructora del ‘cas Rajoy’ hagi de tornar a promoure noves comissions rogatòries. I es passi del fet i amagar al gat i la rata. Coses que passen.
Comentaris (2)