Era el Basar Ribot pel rètol a la façana però a dins sempre hi havia la Mili o la Guillema, que era com tots els clients coneixien a la mestressa. Era el "nom artístic" perquè s'havia casat amb el Josep de Cal Guillem. Havia arribat des de Mauguio, una població molt pròxima a Montpeller, a la regió d'Occitània. Va estar darrera el taulell fins al febrer d'aquest any quan tenia 89 anys i a punt de fer-ne 90.
Vivia a la casa mateixa casa de la botiga i pujava i baixava per una escala ben estreta. Als darrers anys, gran part de la clientela eran estrangers instal·lats a la parròquia que anaven a comprar la premsa internacional. A un costat hi ha la botiga de Cal Terrissaire i a l'altre costat el restaurant del Pepe, la pizzeria Venècia.
Hi havia tot tipus de productes en un espai com un cop de puny
Durant molts anys es podia dir que si no trobaves un producte al Basar Ribot és que no existia. La filla de la propietària, Judit Ribot recorda que tenien carbó per a barbacoes, aparells electrònics, 'souvenirs', postals, clauers, tabac, bombones de gas, diaris o licors. Tot un prodigi perquè l'espai era com un cop de puny i sempre hi havia clients. La Mili va estar 61 anys al front del negoci i en els darrers mesos se'n va fer càrrec una noia fins al tancament aquest estiu.
La desaparició de la botiga deixa una mica orfe aquella zona de la parròquia laurediana i un tipus de comerç de proximitat on la relació mestressa-client era d'amistat.
Comentaris