La conclusió esmentada es recolza en la interlocutòria dictada recentment per un jutge-magistrat de l’Audiència nacional espanyola per la qual refusa a Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l’ex-president català, la pretesa condició de perjudicat en el ‘cas Villarejo’ i, per tant, la possibilitat d’esdevenir acusador particular en la causa principal contra un dels caps visibles de la maquinària policial contra el sobiranisme català. Assegura el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència, Manuel García Castellón, que la informació obtinguda per Villarejo i companyia a Espanya no és il·legal. Ni pel contingut ni per les formes.
En conseqüència, García Castellón no considera que Pujol Ferrusola es pugui considerar perjudicat per la manera com es van obtenir certes dades que demostrarien, segons els jutjats espanyols, que la família de l’ex-mandatari català, o almenys una part, s’hauria beneficiat d’irregularitats per fer créixer el seu patrimoni. El jutge-magistrat, que acull gairebé com a seva la tesi investigativa dels fiscals César de Rivas i Miguel Serrano, dóna per bones, o com a mínim les emmarca en un treball policial -i això és molt important- les controvertides notes informatives que Villarejo elaborava.
Considera que els escrits de l’ara comissari jubilat, tots, són material policial -per tant, no eren anotacions per lliure, per avorriment o com a detectiu privat-. Fins i tot les quatre notes en què es refereix a Andorra i, en bona mesura, a l’activitat que la ‘policia patriòtica’ espanyola hauria desenvolupat al Principat per intentar aconseguir dades bancàries o de qualsevol mena sempre que esquitxessin a dirigents catalans.
Manté García Castellón en la seva interlocutòria que de “l’examen dels documents aportats, l’interessat Jordi Pujol Ferrusola no apareix com a ‘investigat’ per compte de clients privats i a canvi d’un preu, en l’execució de cap dels projectes d’investigació/intel·ligència, en els que s’utilitza informació obtinguda en l’àmbit policial (obrant en registres d’accés restringit), o s’empleen tècniques d’investigació restrictives de drets de terceres persones”. És a dir, ni es va coaccionar ningú ni es va fer un treball des de l’àmbit privat. No. Era feina policial.
“Quatre d’aquestes ‘Notes Informatives’, analitzades en relació amb altres documents que obren en el procediment sí poden ser considerades com a evidència de la comissió de fets delictius en perjudici directe de la família Pujol, i en concret, de l’ara interessat Jordi Pujol Ferrusola. Si bé aquesta activitat delictiva s’hauria desenvolupat a Andorra i ha estat objecte d’investigació en un procediment incoat en aquella jurisdicció”
En concret “activitat policial de captació d’informació” que apareix reflectida en diferents causes i que consta en gravacions com les que al seu dia haurien protagonitzat l’empresari Javier de la Rosa o l’ex-parella del propi Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez. També consten, continua incidint l’instructor, “nombroses ‘Notes Informatives’ relacionades amb les mateixes funcions policials”. García Castellón admet que es tracta de “notes d’ús intern i estrictament policial” i sobre les quals “no s’especifica amb caràcter general la forma d’obtenció de la informació (fonts humanes o altres), o si la mateixa està verificada o no, com tampoc es coneix si la informació continguda s’ha arribat a incorporar a algun procediment judicial”.
Més encara, el titular del jutjat central d’instrucció número 6 especifica clarament que “quatre d’aquestes ‘Notes Informatives’, analitzades en relació amb altres documents que obren en el procediment sí poden ser considerades com a evidència de la comissió de fets delictius en perjudici directe de la família Pujol, i en concret, de l’ara interessat Jordi Pujol Ferrusola. Si bé aquesta activitat delictiva s’hauria desenvolupat a Andorra i ha estat objecte d’investigació en un procediment incoat en aquella jurisdicció”.
De fet, encara està en fase d’instrucció, és a dir, d’investigació, tot això a Andorra. Però queda clar que García Castellón considera que elements policials actuant com a tals haurien comès irregularitats al Principat per obtenir informació per anar contra els Pujol i l’independentisme català. Per tant, és un cop d’efecte primordial per la causa oberta per investigar les coaccions que s’haurien comès contra BPA i, per tant, contra la sobirania andorrana. Perquè no serien persones que per lliure haurien fet tripijocs anòmals. Sinó que aquests tripijocs estarien aixoplugats per la maquinària estatal espanyola.
I encara més, admetent el jutge-magistrat de l’Audiència nacional espanyola que les ‘Notes Informatives’ són documentació policial, deixant clar, perquè ho especifica en la interlocutòria, que entre aquestes notes hi ha les quatre ‘andorranes, dóna validesa a aquestes i treu qulsevol dubte que Villarejo les hagués elaborat per encàrrecs privats. Alhora, el magistrat avala en certa manera el contingut d’aquelles notes -malgrat no en pugui confirmar totalment la fiabilitat-. I el contingut no és menor. Entre d’altres coses s’explicava que es va fer un gir de banc -d’Andbank a BPA- pel temor que ‘disparant’ contra el Centre de Negoci en sortís malparada la corona espanyola. Vaja, que volent descobrir els tripijocs de Pujol no s’acabessin albirant els comptes (suposats) de Joan Carles de Borbó. En fi, una interlocutòria menor que pot acabar adquirint rellevància major.
Comentaris (5)