Aquesta casa és una ruïna

El Tribunal Constitucional dóna la raó a un home que es va negar a pagar el lloguer perquè tenia inundacions constants i no disposava d'aigua calenta, calefacció, ascensor ni electricitat

La situació és més pròpia d’un ‘reality’ que d’un judici. Constantment inundat, sense electricitat, ni ascensor, ni calefacció, l’acta d’inspecció del Govern va concloure que l’immoble no era apte per ser habitat. No obstant això, l’arrendatari va continuar al pis, però sense abonar el lloguer a la immobiliària. Ara, el Tribunal Constitucional estima el recurs d'empara de l’home després que el Superior el condemnés a pagar més de 17.000 euros a la part arrendadora.

Essencialment, el protagonista de la història impugna la valoració de les proves efectuada per la Sala Civil, i és que van qualificar de “molèstia ocasional” el fet d’estar sense electricitat, ni calefacció, ni ascensor. Potser es referien als mesos d’hivern, quan les temperatures podien arribar als 5 graus negatius. Qui sap. El recurrent argumenta que aquesta infravaloració vulnera els seus drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret, reconeguts a l’article 10.2 de la Constitució.

Per la seva part, el Tribunal Superior considera que aquestes infiltracions es trobaven molt localitzades i no impedien l’ús en les seves estances principals, afegint que la part arrendadora havia realitzat nombroses intervencions per solucionar el problema i conclou que no es pot considerar que els defectes que presentava l’immoble arrendat fossin d’una gravetat tal que impedissin la seva habitabilitat o la dificultessin extraordinàriament. De fet, constata que el recurrent i la seva filla van continuar ocupant l’habitatge i que només van demanar la resolució del contracte quan la immobiliària va reclamar els lloguers impagats.

La immobiliària defensa que les peticions de reparació  van ser ateses i reparades en un breu termini

La immobiliària defensa que les peticions de reparació i/o substitució de l’afectat van ser ateses i que els defectes sobrevinguts van ser reparats de manera satisfactòria i en un breu termini, com així ho acrediten les factures corresponents. A més, destaca que l’arrendatari tenia al seu abast tots els elements legals establerts en la Llei d’arrendaments de finques urbanes per exigir els seus drets i no els va utilitzar mai, però que si va decidir deixar de pagar el lloguer durant un any i mig.

De tot això, el Tribunal Constitucional conclou que les condicions de l’habitatge són fets objectius que no poden ser qualificats de “molèsties”, sinó que són un impediment a la possibilitat de viure de manera digna al lloguer i aquesta impossibilitat va ser reconeguda per l’empresa encarregada de fer les reparacions. Afegeix també que malgrat les reparacions ordenades, els defectes eren persistents i, en particular, la inundació regular de la sala de calderes i del fons del forat de l’ascensor, on segons el parer de l’empresa constructora, calia col·locar una bomba d’extracció d’aigua.

Així doncs, i a la llum dels fets, s’estima el recurs d’empara, es constata la vulneració dels seus drets a la jurisdicció i a una decisió fonamentada en dret i s'anul·la la sentència del 31 d’octubre del 2019, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.