“Estem obsessionats a fer exposicions col·lectives on reunir literatura i art”, ha explicat el comissari, Gabriel Serrano. I això és precisament el que acollirà la Sala d’Exposicions de Govern fins a l’11 de setembre. La figura de Martí i Pol, sempre present al món cultural català, va sorgir per donar la solució. Però, per on? Per ‘Poble’? Per ‘Estimada Marta’? Pot ser, en un moment com l’actual, on la solidaritat forma part de la societat com ho ha fet poques vegades en la història, ‘Abcedari, una joia solidària’ era l’ideal. Es va escriure al 2001, l’any del voluntariat. I amb 26 lletres es van treure 26 paraules, i 26 haikus, i 26 escrits, i 26 pintures.
La mostra ja ha estat exposada a Espanya, a Sant Feliu, a Roses, i estarà a Castelló, a Toulouse. Però acollir-la a Andorra era gairebé una necessitat. La relació de l’escriptor amb el Principat era estreta, fins i tot, “adoptant-lo com un dels seus països, com diu ell”, ha indicat la ministra de Cultura, Sílvia Riva. A més, va tenir relació d’amistat amb un dels escriptors que participa a l’exposició, com Josep Dallerès. Ell és una de les veus andorranes que se suma a les de la Fiona Morrison, Javier Balmaseda i Martín Blanco.
Les seves obres, que s’han unit a les de Martí i Pol, han estat fetes exclusivament per a aquesta exposició. Fa tres anys es va començar a coure la idea, que va culminar amb tres mesos perquè els artistes poguessin crear i inspirar-se. A cadascun d’ells se’ls va donar una lletra i una paraula, i fins i tot el llenç, assegura Serrano. Per als escriptors, sobretot, se’ls fa donar un límit, “sinó era perillós”. Es buscava que es pogués fer tot en una ullada, que fou fàcil de llegir, interessant. “Encarregar una obra a un artista és complicat”, ha assenyalat Serrano, “però hem aconseguit veure’ls darrere de cadascuna”, i també veure a Martí i Pol des de diferents mirades.
L’exposició, a més, també compta amb un dels vessants més amagats de l’escriptor, que és aquell de traductor. Moltes obres, sobretot angleses i franceses, es poden llegir en català gràcies a Martí i Pol. Per exemple, ‘007’ de Ian Fleming. Tot això s’explica en una biografia col·locada al centre de la sala, “volíem augmentar el grau de coneixença sobre l’autor, del qual també hem portat primeres edicions”.
És la segona exposició de la Sala, i Serrano assegura que “ha estat molt ben plantejat, i l’ampliació ha estat molt necessària”. Riva, de fet, ha assenyalat la satisfacció per la primera de les mostres, que va rebre una bona acollida i que ha tingut una afluència que esperen que, com a mínim, es mantingui amb Martí i Pol. “Han sabut trobar el camí fins aquí, i s’està consolidant com a espai cultural”, ha afirmat la ministra. D’artista andorrana s’ha passat a artista predilecte andorrà. El que vindrà després, se sabrà en acabar l’abecedari.
Comentaris