Societat

Desesperació al límit

Embarassada de 32 setmanes viu una situació “crítica” perquè “l’empresa a la qual treballo no es vol fer càrrec de la meva baixa mèdica”

La testimoni que, té una baixa per depressió i afronta una molt avançada gestació, manifesta que juntament amb la seva parella no tenen “diners per comprar res per menjar”

Altaveu

La Mariana -nom fictici- és resident al Principat i des del novembre explica que viu “una situació d’angoixa constant” perquè no disposa de prou recursos econòmics per poder fer front a la situació a la qual es troba. Està embarassada i precisament veient “els problemes que tenia i que estava emocionalment molt tocada, el metge em va fer la baixa mèdica per depressió”. “A la meva situació ara se l’hi ha sumat un nou problema: que l’empresa on treballo no es faci càrrec d’aquesta baixa”.

Durant moltes hores la protagonista de l'article ha estat identificada, amb el seu consentiment, amb el seu nom real. L'aparició del reportatge ha comportat una allau de solidaritat vers la seva situació. Però també hi ha hagut qui l'ha anat a 'cercar' per increpar-la, per pressionar-la. Davant d'això, l'Altaveu ha optat per canviar el nom real per un de fictici i intentar canalitzar el suport que arribi cap a l'afectada fent, simplement, de corretja de trasmissió.


La Mariana, que té 25 anys, a l’octubre va començar a treballar en una empresa privada on “feia moltes hores extres i va arribar un moment que donada la meva situació d’embarassada, per exemple, no podia aixecar els cubells d’aigua per fregar”. Afegeix que “m’havia de venir a ajudar el meu marit perquè jo em feia mal”.

La Mariana manifesta que ha buscat altres feines però que les empreses quan veuen que està embarassada no la volen contractar

“He de treballar del que sigui i ja he buscat altres feines, però estant embarassada cap empresa em vol contractar i fer-se càrrec de la baixa maternal”. En aquesta línia, manifesta que va ser al novembre “quan vaig entrar en una situació en què estava molt angoixada i depressiva” i que “el metge va decidir fer-me la baixa per depressió”. “Vaig començar a estar de baixa el 20 de novembre”, apunta.

Davant d’aquesta situació, la Mariana va creure que a principis de desembre se li ingressaria la quantitat de la baixa que li pertocava i “no va ser així”. Segons les informacions que apunta la testimoni “la CASS necessita calcular si em pertoca algun import econòmic per a la baixa mèdica i per fer-ho em reclama el butlletí del salari i el llibre d’horari”. El problema segons la resident rau en el fet que “l’empresa en la qual treballo es nega a omplir-me aquesta documentació i em van donant llargues quan els truco, cosa que m'indica que no se'n volen fer càrrec”. 

“No tenim diners per viure”

El marit de la Mariana treballa en un hotel, però afirma que amb “el seu sou de 1.200 euros és impossible arribar a final de mes”. “Hem de pagar el pis, les despeses, el menjar”, reitera. “No tenim diners per viure, aquest dimecres em van dir que m’havia de prendre un antibiòtic per no tenir riscos a l’embaràs i com que no tenia diners per poder-lo comprar, vaig haver de deixar el meu document d’identitat a la farmàcia per endur-me’l”.

La testimoni reclama que viu una situació "al límit" i que no rep ajuda per cap banda

“He intentat anar a Càritas i acudir a treballadors socials però tots em diuen que la meva situació no qualifica per cap classe d’ajuda”. Afegeix també, que aquest dilluns 24 de desembre té hora amb el servei de Càritas per “tornar a fer una valoració de la situació”. Segons la resident ha hagut de posar a la venda productes i estris que tenia a casa, com ara: “materials de costura, tapissos de ganxet que feia, un aparell que serveix per escoltar el bebè”. “He venut el poc que tinc per tractar d’aconseguir una mica més de diners”.

“Els nostres comptes bancaris estan a mínims, el del meu home té 2 euros i el meu està en negatiu, a menys 16 euros”. “A casa de menjar només hi tinc bosses de te, api, pasta i arròs i amb això hauré de passar els dies fins que dilluns potser Càritas m’ajudarà i sort en tinc d’un grup de mares que em donen suport”. “Necessitem ajuda perquè estem desesperats i no sabem que més fer”, sentencia.

 

 

 

 

Comentaris

Silvia
18.

Bones, jo sóc psicòloga perinatal i podria ajudar-te amb el tema de la depressió, angoixa o altres problemes emocionals que puguin afectar al nen o nena, a tu i a la teva parella. Et deixo el meu mail: silviapalaugarcia@gmail.com

  • 2
  • 0
Sandra
17.

A la persona que li fa gracia els que no poden treballar per estrés o angoixa, per pensar així dono per fet que no has patit alguna d’aquestes malalties, desitjo que no ho hagis de passar mai. Que facil és jutjar...

  • 3
  • 0
conxi
16.
Crec que la responsabitat del fill que espera és seva i de la seva parella, ni de l'empresari de torn, ni del govern ni de la societat. No entenc perquè la gent ha de fer-se sempre la víctima i l'assistida. De fills les dones n'han tingut sempre i moltes els han criat soles amb esforç i dignitat i bastant menys plors i lamentacions.
Em fa molta però molta "gràcia" questa gent que no poden treballar "per stress" i "angoixa" però que els mantinguin els demés. Això és el que estem fomentant, no una societat solidària, sinó una societat assistida i dependent. Anem per mal camí.
  • 0
  • 16
Juan
15.
Al que se tomó el tiempo de juzgar y culpar de su situación a la chica embarazada, lo único que quiero decirle es que primero aprenda a leer (tranquilo, figura, que no se te gastarán las neuronas si dedicas medio minuto a leer completo el artículo antes de sacar conclusiones y juzgar a una persona que no conoces).
Pero lo que de verdad me ha encantado es que el 99% de los comentarios son de gente buena, amable y solidaria.
Andorra fue siempre un país de desigualdades, pero dese la crisis del 2010 a esta parte, las cosas no han hecho más que empeorar para los trabajadores y trabajadoras, que son los y las que mueven la economía del principat. Como pasa en todo el mundo "desarrollado", si no fuese por la mano de obra inmigrante, el país no podría dar dos pasos y se vendría abajo en medio día. Y las 6 u 8 familias que son las dueñas de toda Andorra, tendrían que salir a cultivar patatas, manada de indeseables. Da asco y duele ver tanta falta de razón y humanidad.
Mis mejores deseos para la familia de esa chica y para los demás que estén pasándola mal como ellos. Y mi corazón agradece que exista gente como todos aquellos y aquellas que han ofrecido su ayuda desinteresada.
PD: ¿feliz navidad?
  • 10
  • 0
Anna
14.

Jo et puc ajudar

  • 7
  • 0

Comenta aquest article