Política

El xou del subsidi i Europa

El darrer capítol de l’embolic de la negociació amb la UE evidencia que ni els dirigents europeus tenen massa clares les característiques d’Andorra ni el Govern del Principat és transparent

Després de causar un veritable terratrèmol, el ministre espanyol d’Afers Exteriors intenta matisar a la baixa les exigències sobre una hipotètica prestació per desocupació

El ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, durant una reunió mantinguda dimecres a la seu de Govern.. C. ESTEVE / SFGA
El ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, durant una reunió mantinguda dimecres a la seu de Govern. | C. ESTEVE / SFGA

Toni Solanelles

Europa és un embolic. I Andorra també. La suma de totes dues en el marc d’una negociació per associar-se esdevé un xou en tota regla. L’únic que sembla clar és que el Govern mira d’amagar tant com pot -minimitzar, va- totes aquelles qüestions espinoses. I que a mida que surten a la llum pública, costa d’aclarir-les. És a dir, quan ets opac, voler ser transparent costa Déu i ajut. L’últim capítol és dels aspectes socials de l’acord. I encara més en concret, la possibilitat que la UE forci el Principat a adoptar una prestació en relació als desocupats.

La versió primera del ministre espanyol d’Afers Exteriors, Josep Borrell, va ser molt contundent. Europa és Europa i qui hi vulgui ser ha de passar pel cèrcol. Borrell II ha canviat lleugerament de discurs i amb el suport del també socialista i ponent permanent del Parlament Europeu per a l’acord d’associació amb Andorra, San Marino i Mònaco, Juan Fernando López Aguilar, han donat aire al Govern andorrà. Això sí, no han pas pogut evitar un espectacle lamentable, una situació penosa i la crítica en ple de l’oposició, que lamenta que l’executiu continuï amagant informació, dient veritats “a mitges” quan no directament mentides i que, a parer de liberals, socialdemòcrates, progressistes i lauredians, estigui negociant amb aquella part del cos que normalment es recolza a la cadira.

L’oposició en ple retreu a l’executiu la manca d’informació i la “desastrosa” gestió de les converses amb Brussel·les i mostra la seva “preocupació” pel desgavell que s’endevina

El president progressista i excap de Govern, Jaume Bartumeu, va obrir la caixa dels trons. I va alertar que la negociació amb la UE tornava a estar encallat per l’exigència d’un subsidi d’atur per als residents no nacionals que es quedessin sense feina i que arran d’això haguessin de tornar als seus països d’origen. L’executiu va sortir amb més o menys fermesa a assegurar que de cap manera no s’estava tractant aquesta qüestió. Fins i tot l’ambaixador-polític d’Espanya a Andorra, Àngel Ros, va continuar fent d’alcalde de Lleida per negar les manifestacions de Bartumeu. El líder progressista, tot just una setmana després, va tornar-hi. Ara ja amb documents i dades. No hi havia dubte que la CASS sabia de què anava la qüestió i que estava, està, de fet, analitzant la qüestió.

A poc a poc no va quedar més remei que reconèixer, totes les parts, que, efectivament, els aspectes socials i la prestació d’atur entre ells estan sobre la taula. I se n’està parlant. Oitant que se’n parla. Per tant, primera cosa clara. El Govern no va dir la veritat. Un retret que tots els grups de l’oposició, a la seva manera, han fet avui a l’executiu. Però és que, a més a més, aquest mateix dimecres, mentre el ministre portaveu, Jordi Cinca, assegurava que tot era negociable i que no hi havia res clar, l’esmentat Josep Borrell declarava taxativament: “Espanya té la voluntat, naturalment, que l'acord d'associació també inclogui la protecció social als treballadors espanyols en peu d'igualtat al que passa a Europa; si vostè juga a ser europeu, ha de jugar-hi amb totes les conseqüències.”

Borrell va poder comprovar durant un sopar amb la comissió d’Exteriors del Consell que havia generat un incendi i va començar a rebaixar al to deixant clar que hi ha d’haver protecció social

El titular d’Exteriors espanyol no deixava lloc a dubtes i, a més, aclaria que la seva homòloga andorrana, Maria Ubach, sabia perfectament quin és el marc europeu i quin és el pa que s’hi dóna. La responsable de la cartera d’Afers Exteriors del gabinet Martí no podia fer res més, ara sí, que admetre que la qüestió estava sobre la taula. Ja no es podia amagar més el debat sobre la prestació per desocupació. De fet, les paraules de Borrell van causar un veritable terratrèmol. A tots nivells. I en aquesta ocasió ningú no va gosar passar la pilota i la responsabilitat als periodistes. El ministre espanyol havia dit el que havia dit. Sense embuts, sense tallar-se.

Però després de les reunions de tarda, va arribar la nit. I en el marc d’un sopar amb assistència de tots els consellers generals que formen part de la comissió legislativa de Política Exterior més la ministra Ubach, la secretària i representant del Copríncep mitrat, Concepció García; i el cap de gabinet al Principat del Copríncep francès, Pascal Escande, més un equip propi de sis persones incloent-hi el ja esmentat Àngel Ros, Josep Borrell es va anar estovant. Segons les fonts consultades, el ministre espanyol, que va evidenciar no conèixer massa les bambolines de la política andorrana (no tenia ni idea de què era un conseller general, per exemple), va ser conscient que havia creat un incendi. I ja des de l’inici del sopar va intentar rebaixar la qüestió.

Maria Ubach pretén fer passar com a bona la prestació social per atur involuntari, però aquest ajut no és pas homologable, almenys ara per ara, amb el que Europa pretén

Segons les fonts parlamentàries consultades, durant l’àpat Borrell va deixar clar que ell era partidari que s’implantés un sistema de protecció a la desocupació. I que, en tot cas, Europa no permetria un sistema social que diferenciés entre andorrans i residents. Se li hauria explicat, i la ministra Maria Ubach ho ha fet avui de nou en declaracions públiques, que ja existeix una prestació per a la desocupació involuntària que no fa diferències. Borrell hauria explicat que ja es veuria, doncs, si la UE en tenia prou amb això, donant a entendre, en certa manera, que seria un no. El ministre espanyol va recordar que a Europa no hi ha un sol model social, que n’hi ha molts i diversos. Però que a cada lloc el model triat és el mateix per a tots els habitants del país, siguin nacionals o no. I que Europa no permetrà que es faci diferències. Tot i l’embolic, uns quants van respirar una mica més alleugerits.

I aquest dijous, Borrell, després de visitar amb el retard al Palau Episcopal, l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep mitrat, Joan-Enric Vives, ha tornat a manifestar-se sobre la qüestió per rebaixar el to emprat. Vaja, ha donat via al disc sol·licitat pel Govern d’Andorra en ser conscient que el missatge aterrador de 18 hores abans havia posat els pèls de punta, per bé o per mal, a mig país. Entre la matisació del ministre i els missatges més tranquil·litzadors d’un exministre ara convertit en eurodiputat (Juan Fernando López Aguilar), Martí, Ubach, Cinca i companyia han pogut respirar una mica més alleujats. Però manoi quin patir. I sobretot, quin xou. Una mena de moguda que es pot sintetitzar en les frases d’uns quants dirigents polítics.

Josep Borrell, ministre d’Afers Exteriors espanyol (versió segona)

“Andorra té unes particularitats” que Espanya intentar ajudar a que es conservin. Espanya “donarà suport” a l’acord d’associació i ajudarà a que en “la discussió” amb Europa “es tinguin en compte les particularitats d’Andorra. Que en té, i moltes”, segons que ha manifestat. Borrell ha deixat clar que la qüestió de la prestació d’atur forma part de la negociació i s’està negociant, però que aquesta “no està tancada”.De fet, ha arribat a dir que “no està encara començada la discussió” i per tant “no es poden donar per resoltes” les eventuals divergències de model. Ni per bé ni per mal.

Juan Fernando López Aguilar, ponent permanent del Parlament Europeu

“Sóc socialista i m'importa, i tant si m'importa, l'agenda social europea, els drets socials, la dignitat del treball, però al mateix temps vinc aquí amb sensibilitat per escoltar totes les argumentacions, les posicions i les expressions de les singularitats d’Andorra”. Segons l’exministre espanyol i ara eurodiputat, els negociadors europeus no poden exigir ni encara menys fer-ho amb celeritat que s’implanti res. Amb la qual cosa ha obert la porta a un període transitori “dilatat” o a “excepcions o derogacions especials” en els aspectes socials. Malgrat tot considera que és aviat per treure conclusions i saber quin serà el resultat final. “És d'hora perquè es generin inquietuds de cap dels assumptes que es poden posar sobre la taula”.  

El ponent permanent del Parlament Europeu per l'acord d'associació de la UE amb Andorra, Mònaco i San Marino, l'exministre i eurodiputat socialista espanyol Juan Fernando López Aguilar, al centre, arriba a l'edifici administratiu de Govern. | C. ESTEVE / SFGA

 

Maria Ubach, ministra d’Afers Exteriors

“No partim de zero, ja tenim una ajuda no contributiva per a l'aturat que no és discriminatòria perquè s'atorga tant a andorrans com a residents”, ha afirmat la titular d’Exteriors que ha insistit la fórmula “progressiva” que se cerca per anar-se acostant al mercat únic alhora que s'ha mostrat incapaç, de moment, de saber quina repercussió econòmica tindrà l'absorció de tot el cabal comunitari europeu en matèria social i també concretament el subsidi d'atur, ja que encara s'està analitzant. De fet, Ubach ha afirmat que la negociació està en marxa, que s’ha negociat i es negocia perquè mai no s’ha aturat res.

Miquel Aleix, president suplent del grup demòcrata

“Els temes socials tenen uns costos. S’ha d’estudiar i saber què podem assumir”, ha afirmat el conseller general demòcrata tot recordant que hi ha situacions molt diverses entre els països de la Unió. Per Aleix, tot plegat “és un tema de negociació” al qual encara no s’hi ha arribat. I tot reconeixent que “una moratòria permet adaptar-se”, s’ha mostrat incapaç d’afirmar què es podria assumir o de manifestar un posicionament de DA sobre la prestació per desocupació fins que no hi hagi un estudi aprofundit.

Jordi Gallardo, president del grup liberal

“Tenim preocupació. Les explicacions no són prou aclaridores. Per tant, cal que el Govern expliqui què s’està negociant, que s’aclareixi.” Per això el grup liberal ha tramitat una pregunta per tal que el proper 8 de novembre l’executiu exposi d’una vegada per sempre la qüestió i no es quedi “a mitges tintes” tot generant “dubtes”. Gallardo ha assegurat “no dubtar de la paraula” de la ministra Ubach, però alhora també ha lamentat que “no hi ha un full de ruta clar” per a una negociació que “ha començat amb renúncies d’allò que ja teníem”. El conseller liberal ha assegura que “sí tinc clar que la UE sap què vol d’Andorra” malgrat que no ha tingut accés al mandat que tenen els negociadors de Brussel·les, però “tinc la sensació que el Govern no sap què vol de la UE”. I sobre la prestació concreta per desocupació ha recordat que ara mateix “la conjuntura econòmica d’Andorra” no està en un moment que li permeti “assumir” un “subsidi d’aquest tipus”.

Josep Pintat, president del grup parlamentari mixt

El conseller general d’Unió Laurediana juntament amb els seus companys de Sant Julià i els independents de la Massana ha lliurat al ponent permanent del Parlament Europeu una carta de dos fulls en què li demana que transmeti a la UE la necessitat que les negociacions “han de ser profundament revisades i reequilibrades” atès que “els andorrans no volen embarcar-se en una transformació macroeconòmica sense saber el seu port de destinació, ni estar informats sobre el cost econòmic i social d’aquesta transformació”. Els lauredians i massanencs basen la seva posició en un seguit d’elements que parteixen, d’entrada, pel fet que cal que es mantinguin les particularitats del principals en matèria social, laboral, seguretat social i circulació de persones i que en altres aspectes del mercat interior hi hagi una integració gradual. Pintat i el seus companys lamenten que la negociació s’estigui duent a terme “de manera precipitada i improvisada”, “d’esquenes a la ciutadania i sense transparència ni informació concreta”, amb renúncies i cessions de sobirania inassumibles i insatisfactòries com les hagudes en el tabac o les franquícies.

Pere López, líder parlamentari socialdemòcrata

“Creiem necessari que es freni el ritme de negociacions i l’oposició s’incorpori a les converses” perquè, fins ara, a parer de López, la negociació governamental està sent “desastrosa”. Per al parlamentari del PS, “ens sorprèn que alguns descobreixin ara que l’acord d’associació porta un annex social. Era un aspecte del tot  social i no entenem que el Govern no el tingués treballat”. Per al PS, que ha acusat al Govern de facilitar només informació “incompleta quan no falsa”, “l’annex social és un dels punts positius” d’un acord amb la UE. Una altra cosa és “l’abast” que pugui tenir per a un país com Andorra. “L’abast serà el que es decideixi internament” a nivell social i de política migratòria. “No és una imposició.” Pere López ha recordat tanmateix que la formació que lidera porta al programa la creació d’una prestació contributiva per finançar l’atur.

Víctor Naudi, conseller general d’SDP

“El Govern pretén bandejar certes qüestions” i tot aquest enrenou l’únic que fa “és confirmar la manca de transparència del senyor Martí”. El parlamentari progressista ha lamentat que l’executiu “s’hagi passat tres anys parlant del marc institucional i del tabac, amb una suposada transitòria per 30 anys a partir de la qual se’ns ven com un gran acord” quan s’han deixat de banda altres qüestions “sabedors que hi ha tot un seguit de problemes”. Naudi ha convidat el Govern a “afrontar de cara i no amagar el cap sota l’ala” les dificultats, i tot sent partidari la seva formació d’un subsidi contributiu i homologable a Europa, també ha deixat clar que una altra cosa és com i quan s’implementarà. El conseller d’SDP ha recordat que la UE en conjunt tendeix a la homogeneïtzació dels aspectes monetaris, el control financer i les qüestions socials. I que el Govern ha de donar “tota la informació” i “no pas ocultar-la”.