La negociació de l’acord amb la UE forçarà el debat sobre la necessitat d’instaurar un subsidi d’atur

El que els països veïns exigiran sense embuts en relació amb els emigrants retornats també passa a Suïssa i posarà sobre la taula un altre tabú que les classes dirigents han mirat sempre d’evitar

-
-
El subsidi d’atur és una patata tanta calenta i una qüestió que té unes repercussions econòmiques tan grans per al país que qualsevol plantejament que se’n faci aixeca polseguera. L’anunci de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) que els països veïns, i especialment Espanya, reclamen una ‘compensació andorrana’ per als emigrants que es quedin sense feina al Principat i hagin de tornar al seu lloc d’origen amenaça d’obrir un debat de molt calat. És evident que l’Estat no pot compensar un aturat estranger que es veu obligat a marxar sense tenir regulada aquesta prestació a nivell intern. El debat està servit i, molt probablement, com la despenalització, acabarà sent una qüestió de programes i campanya electoral.

Que l’afer té molta transcendència i és de molta sensibilitat n’és una prova el fet que el nou ambaixador espanyol, Àngel Ros, actuant encara més com alcalde d’una ciutat que controla i domina fins al darrer racó que no pas com un diplomàtic d’altes esferes, ha hagut de córrer per la majoria de redaccions dels mitjans de comunicació del país per negar o, millor, matisar la petició que estaria fent Espanya. Ros hauria deixat clar que la demanda no s’ha fet i que la qüestió no està sobre la taula de la negociació que manté Andorra amb la Unió Europea (UE). I si el matís pot ser bo, també ho és el que fan altres fonts i que recorden, certament, que el president d’SDP, Jaume Bartumeu, mai no va dir que havia estat l’ambaixador qui els havia informat del ‘regalet’ que portaria incorporada l’eventual acord d’associació. 

El nou ambaixador d'Espanya al Principat mira d'espolsar-se qualsevol responsabilitat i deixa clar que ara per ara la petició no estaria sobre la taula de la UE

Un regalet, d’altra banda, que diverses fonts polítiques i econòmiques han assegurat que és totalment comprensible. Una altra cosa és que sigui assumible o, com a mínim, que s’hagi d’analitzar molt bé com es pot assumir. En qualsevol cas, Bartumeu hauria assegurat que durant una trobada amb Ros, aquest no li hauria contradit mai els neguits que el progressista hauria mostrat en relació amb les converses amb Europa. I entre aquests neguits hi hauria, d’una manera força central, la petició dels països veïns per tal que Andorra es faci càrrec d’un subsidi -la compensació al retornat en la denominació espanyola- per aquells residents al país que es quedin sense feina i hagin de marxar d’Andorra per tornar al seu lloc d’origen. “Fent fora sense més aquelles persones que es queden a l’atur és molt fàcil regular el mercat de treball”, han indicat les fonts. 

Segons fonts progressistes, molt abans que Bartumeu compartís el seu neguit amb Ros, SDP ja disposava d’una informació procedent de Brussel·les que indicava que en el marc de la negociació que es du a terme es plantejarà una qüestió que de tant en tant, Espanya ja ha deixat caure. Però que fins ara no tenia un marc on poder sostenir la petició. L’acord europeu és l’escenari ideal. I és que, per exemple, França ha fet el mateix amb Suïssa. Les autoritats franceses han exigit a les seves homòlogues suïsses que en el moment que un treballador gal que ha estat laborant durant anys a la república helvètica es quedi sense feina i hagi de tornar a França, Suïssa li garanteixi un subsidi durant un temps que cal degudament regular.

La demanda, segons totes les fonts consultades, pot tenir tota la raó de ser. Però fa por haver-la d’afrontar i encara més costarà haver-la d’assumir. Diverses fonts polítiques han assegurat no estar al corrent de la petició i estar convençuts que aquestes alçades de la negociació, és probable que encara no estigui l’exigència formalment damunt la taula. Ara bé, també han admès que és més que probable que acabi arribat i que d’alguna manera s’hagi de negociar aquesta qüestió. I el que és evident, de totes totes, és que no es pot parlar d’una compensació a aquell desocupat que hagi de marxar sense pensar, abans o al mateix temps, en un subsidi per aquelles persones del país que es quedin sense feina.

La consellera liberal Judith Pallarés avisa que caldria un debat a fons i molt probablement una revisió salarial per no carregar més els assalariats

De fet, per exemple, la consellera general liberal Judith Pallarés, ha assegurat que la qüestió del subsidi d’atur mereix un debat de fons, seriós, i que, probablement, hauria d’anar acompanyat d’una revisió salarial atès que es fa difícil demanar als treballadors un nou esforç contributiu en relació a la Seguretat Social sense que els sous siguin més elevats. Pallarés ha compartit aquestes reflexions en el marc d’una compareixença per presentar una esmena a la totalitat a la llei d’ocupació, atès que, entre altres coses, els liberals consideren que l’executiu no té una línia gens clara en aquesta matèria.

El parer de Pallarés, segons que ha pogut constatar l’Altaveu amb altres fonts polítiques, seria àmpliament compartit. Especialment, el fet que la qüestió del subsidi d’atur mereix una reflexió profunda i ferma. En tot cas, SDP -ho va intentar fer el parlamentari Víctor Naudi durant la segona jornada del debat d’orientació política just unes hores abans que Bartumeu es reunís amb Àngel Ros- ha obert la caixa de Pandora. O una més. El temps -no en caldrà pas massa- i la transparència -si arriba- sobre les negociacions amb la UE acabaran posant a lloc si hi ha exigències o no n’hi ha. Però el subsidi d’atur, o almenys, la possibilitat d’instaurar-lo entra en escena. Entra en joc.

Etiquetes

Comentaris

Trending