Però el que és clar és que quan els funcionaris d’immigració van introduir el seu nom a la base de dades van saltar les alarmes i, segons fonts judicials, s’hauria coordinat una feina amb la policia per tal de fer les vigilàncies pertinents i enxampar-lo quan menys s’ho esperava. Teòricament, l’home, en demanar l’autorització laboral, hauria hagut de referir un domicili o lloc d’allotjament. En tot cas, en aquesta ocasió, més enllà de la badada o confiança amb què va actuar l’home, els filtres han funcionat.
Els delictes contra el patrimoni comesos ho van ser a partir del mes d’agost i es van anar succeint fins a la detenció dels tres primers integrants, el novembre, en fonamentalment dos dels recintes d’una empresa dedicada al lloguer de ‘trasters’ a l’engròs. Al carrer de les Boïgues d’Escaldes, a pocs metres de les dependències d’Immigració i, per tant també, de la policia, i al carrer Verge del Pilar, a Andorra la Vella, en les proximitats dels quals es van enxampar, almenys, dos dels primers arrestats.
La banda en qüestió llogava els trasters a través de mitjans electrònics que posa a disposició dels clients l’empresa en qüestió i una vegada contractats els espais el que feien era acudir als immobles amb l’objectiu de forçar d’altres trasters i mirar d’obtenir objectes de valor. Amb un llarg historial de delictes similars als que van cometre a Andorra en altres llocs d’Europa -a priori són ciutadans romanesos establerts a Espanya, l’ara empresonat té 41 anys-, els ‘cops’ que haurien protagonitzat al país des de l’estiu haurien suposat un botí per valor d’uns 90.000 euros.
Comentaris