Des del grup ‘taronja’ s’han presentat un total d’onze propostes de modificació al text. El projecte de llei original ja preveia una reducció de la reclusió provisional amb relació a l’actual situació. Ara, pel que fa a la durada del primer període -abans que arribi al tribunal jutjador- és de vuit mesos màxim (quatre i quatre) per als delictes menors. Per als majors ja es permet una segona pròrroga de quatre i, en els casos més greus (homicidis, assassinats, tràfic de drogues o blanqueig) ja hi ha opció d’una tercera prolongació de quatre mesos més i, fins i tot, una quarta d’excepcional. Per tant, un màxim de 20 mesos.
Si s’aproven les esmenes presentades, el termini màxim de presó provisional previ al judici, incloent instrucció i el termini en el qual el cas ja el té el tribunal jutjador, seria de 9 mesos per als delictes menors i de 21 per als majors més greus
El text inicial rebaixava això a entre sis mesos pels delictes menors i un màxim d’un any pels majors -10 mesos per norma general i 12 si es tracta de fets especialment greus com assassinats, homicidis, drogues o blanqueig. Ara bé, no tocava el termini un cop el cas ja està en mans del tribunal que ha de jutjar. Això es mantenia en sis i dotze mesos respectivament. I aquí és un el grup demòcrata actua. En la seva esmena, proposa que això baixi fins a tres i nou mesos. Així doncs, sumats tots els terminis, la reclusió preventiva seria d’un mínim de nou mesos per als delictes menors i de 19 o 21 en el cas dels majors.
Un altre canvi que es fa i que no preveia el text inicial fa referència al temps durant el qual es pot mantenir en presó algú que, un cop condemnat, hagi presentat apel·lació. La llei actual estableix 18 mesos de marge. Demòcrates proposa baixar-ho a només vuit.
Pel que fa a la resta de propostes de canvi, els ‘taronja’ volen establir per llei una pràctica ja habitual com és que si s’ha de fer alguna excepció al règim previst d’internament sigui després de la valoració d’un equip multidisciplinari. També es considera necessari que si un pres ha de ser sotmès a un tractament mèdic o sanitari sense la seva autorització, sigui després de l’autorització prèvia de la jurisdicció civil i, sempre, després d’un reconeixement judicial de la persona afectada, tot escoltant-la a ella, el seu advocat i el ministeri fiscal. També es fixa al text com s’ha de procedir en cas d’haver d’internar un reclús a un centre mèdic contra la seva voluntat. Les esmenes també retoquen aspectes de la regulació de les finances o del comís de béns i drets en cas d’una investigació, tot indicant que s’ha de fer sota criteris de “proporcionalitat i de mínima onerositat”.
ESMENES DE CONCÒRDIA
Un altre grup que ha presentat esmenes és Concòrdia. La principal formació de l’oposició ha elevat fins a deu propostes de modificació, tres de les quals tenen a veure amb un aspecte clau de la llei: l’enduriment de les penes per a delictes de conducció sota els efectes de les drogues, el refús a sotmetre’s a una prova d’alcoholèmia o d’estupefaents o el furt.
Actualment, es preveuen penes d’un o dos anys de presó o d’arrest i el text original vol treure aquesta segona opció. És a dir, que si s’ha de fer un càstig ferm, impliqui obligatòriament una estada al centre penitenciari, com a fórmula dissuasiva. Concòrdia, en canvi, considera que l’arrest ha de poder seguir sent una alternativa en aquests casos com a “instrument per pal·liar la desconnexió social dels interns”.
També es dona la raó al Consell Superior de la Justícia, que en el seu informe sobre el text considerava adequat agilitzar el procediment disciplinari als interns, per exemple fent que l’instructor pugui denegar sense haver-ho de motivar la realització de proves demandes pel reclús afectat. Pel que fa als tractaments mèdics involuntaris, entenen que aquesta opció només s’ha de contemplar en cas de perill per a la vida, la salut o la seguretat de terceres persones.
Comentaris