Salut posa en funcionament els pisos amb suport per a persones amb problemes de salut mental

La ministra de Salut, Helena Mas, ha assegurat durant la inauguració que és un projecte que forma part de la línia estratègica d’atenció a la salut mental -juntament amb la posada en funcionament del Ròdol i del futur centre de Salut Mental de la Seu d’Urgell-, en aquest cas perquè “les persones tinguin un recurs d’habitatge adequat al seu perfil i a les seves necessitats”. 

Entrant en detall, els pisos estan distribuïts en dues plantes diferenciades, amb dos graus de suport diferents. D’una banda, hi ha els habitatges amb suport puntual, destinats a persones amb una autonomia elevada i necessitat de seguiment ocasional. Aquesta planta compta amb cinc pisos -individuals o dobles- equipats amb cuina, sala d’estar, habitació i bany propi. “La persona pot venir del circuit d’addiccions, del servei d’infantil i juvenil o d’una hospitalització, i estar-hi uns mesos per recuperar el dia a dia amb normalitat”, ha explicat el cap de l’àrea de Salut Mental, Joan Soler. L’objectiu, segons Soler, és facilitar una transició progressiva cap a una vida autònoma: “Pot ser tornar a estudiar, reincorporar-se a la feina o reprendre activitats quotidianes. És un recurs temporal per ajudar-los a recuperar autonomia”.

D’altra banda, la tercera planta està destinada a les llars amb suport, amb una capacitat de fins a 12 usuaris, adreçades a persones que requereixen un acompanyament més intensiu i continuat per part dels equips professionals en aspectes essencials de la vida diària, com ara la gestió de l’habitatge, la cura personal o la vinculació als serveis sanitaris i socials.  Aquesta àrea disposa de nou habitacions -individuals i dobles, algunes adaptades-, cuina comunitària i espais compartits. “Aquí hi ha més suport dels professionals perquè els usuaris necessiten ajuda en tasques quotidianes i en l’organització del dia a dia”, ha detallat Soler.

El dispositiu serà gestionat conjuntament entre l’Institut Nacional de l’Habitatge i el Servei de Salut Mental i Addiccions del SAAS. La ministra ha explicat que l’Institut assumirà la gestió dels habitatges i el manteniment de l’edifici, mentre que l’assistència sanitària i social anirà a càrrec dels equips de salut mental. “Volem que sigui també un entrenament per viure de forma autònoma: les persones hauran de signar un contracte i assumir un cost adaptat”, ha indicat. Els preus oscil·laran entre els 180 euros mensuals per a les habitacions de la planta superior i entre 250 i 350 euros per als pisos més autònoms de la segona planta. El cost total de condicionament de les instal·lacions ha estat d’uns 320.000 euros.

Pel que fa al perfil dels usuaris, Mas ha remarcat que es tracta de persones amb trastorns de salut mental estabilitzats i amb possibilitats de guanyar autonomia progressivament. “La voluntat és acompanyar-los perquè cada vegada necessitin menys suport i puguin acabar vivint de manera independent”, ha afirmat. El servei funcionarà amb un equip multidisciplinari integrat per psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials, terapeutes ocupacionals, infermeria i integradors socials. Soler ha subratllat que el model assistencial va més enllà de l’atenció dins els pisos: “La nostra feina també serà acompanyar les persones a la comunitat, sigui a la feina, fent esport o recuperant rutines socials”.

L’accés als habitatges es decidirà a través d’un comitè d’avaluació format pels diferents serveis implicats i els professionals responsables de cada cas. Tot i que no hi ha un termini màxim d’estada establert, Soler ha insistit que es tracta d’un recurs temporal orientat a la reinserció. Tot i que no hi ha un termini màxim d’estada establert, Soler ha deixat clar que es tracta d’un recurs temporal orientat a la reinserció comunitària. “No és un espai perquè les persones hi visquin indefinidament, sinó una etapa de transició perquè després puguin anar a un habitatge normalitzat dins la societat”, ha conclòs.