L’Associació de Propietaris de Terres celebrarà dijous la seva assemblea anual -amb una part oberta al públic- que, entre altres coses, ha de servir per donar el relleu a la presidència. Duró ha anunciat que no continuarà al capdavant de l’entitat. La trobada, però, també permetrà donar a conèixer la postura que s’ha defensat en el marc de la comissió parlamentària que analitzava la reforma de la Llei del sòl. Una de les claus que, a l’entendre de l’entitat, hauria de tenir la futura modificació ha de ser garantir “la seguretat jurídica” per a la gent que té terrenys. Això és clau, apunten, per promoure que aquestes parcel·les continuïn en mans andorranes.
Més encara, apunten, en un context on clarament les operacions de compravenda per part de persones, siguin físiques o jurídiques, estrangeres van clarament a l’alça. Per això, Duró entén que cal un major control sobre la inversió forana, sigui immobiliària o no. “No dic fer-los fora, però sí controlar millor cap a quin lloc poden ajudar l’economia i crear llocs de treball que ens interessen”, ha apuntat. Qui des de fa deu anys presideix l’associació, ha apuntat diferents mesures que, al seu entendre, podrien facilitar aquest objectiu.
Entre aquestes, apujar l’impost a la inversió estrangera. “No ho dic jo; ho diu l’experiència d’altres països. A Suïssa o Mònaco penseu que està al 3% o al 6%?”, ha indicat, tot defensant el que seria “un dret de peatge” i lamentant que, en massa ocasions, la gent del país té més dificultats per tirar endavant els seus negocis que no pas els de fora. “No és normal que empresaris andorrans o residents tinguin a vegades més dificultats”, ha apuntat.
Una altra opció, al seu entendre, seria la d’establir altres condicions a l’hora de tirar endavant determinades operacions d’inversió estrangera. Per exemple, ha apuntat que seria interessant plantejar si caldria que hi hagués un mínim de participació andorrana, no necessàriament majoritària, en aquests projectes. “No hem d’inventar res, sinó adaptar l’experiència d’aquests països a la nostra realitat”, ha defensat.
Des de l’APTA també se segueix amb especial interès els treballs al Consell General per a la futura reforma de la Llei General d’Ordenació del Territori i de l’Urbanisme (LGOTU). Un dels punts que consideren important és que el text aclareixi “el xoc que hi ha entre l’article 27 de la Constitució, el dret a la propietat, i el 33, el dret a l’habitatge”. Per això, han demanat “un informe a un constitucionalista europeu”. En aquest sentit, defensen que “cal evitar la inseguretat jurídica i l’arbitrarietat” tot advertint que és això, justament, el que pot portar propietaris de tota la vida a vendre els seus terrenys.
Duró ha valorat de forma “positiva” el fet que la primera comissió culminés amb un dictamen consensuat entre totes les forces polítiques. “Hi ha coses amb què podem estar d’acord i altres, no tant, però és bo que hi hagi unanimitat perquè és un tema transcendental per a Andorra”, ha indicat Duró. Entre els punts que l’associació havia demanat en la seva compareixença al Consell, hi havia el fet de crear “un òrgan tècnic-polític supranacional” que sigui qui lideri la planificació urbanística al país. Fins ara, ha apuntat el secretari de l’entitat, Jordi Cerqueda, el que hi ha “són set visions d’Estat diferents segons cada comú” quan el que cal “és una visió global”. Per això, ja veuen bé que el dictamen tingui prevista la creació d’aquest òrgan, tot i que en demanen “una definició clara”. Ara, apunta, “queda encara difús” i, al seu entendre, caldria que “no sigui un òrgan sols polític sinó que tingui el suport d’experts en punts importants del desenvolupament com ara el medi ambient, les infraestructures o el turisme que ens permeti tenir una visió més llarga i que pugui assumir les oscil·lacions que pot haver en una economia”.
Un altre punt que preocupa és la possibilitat d’establir possibles compensacions per als propietaris en cas que una decisió de Govern o comuns afecti la qualificació d’un terreny. “Alguna garantia hem de tenir”, ha indicat Cerqueda que, però, entén que no necessàriament ha de ser econòmica. El que cal, això sí, “valorar l’esforç que s’ha fet planificant fins ara amb un pla urbanístic que després canvia”. Això també hauria de tenir en compte la possibilitat que en una parcel·la fruit de cessió urbanística es pugui bastir algun equipament públic. “Quan donem els metres quadrats, no sabem si es posarà un hospital, una deixalleria o un parc i, depèn del que hi hagi, el terreny pot perdre valor”, ha comentat el secretari de l’APTA.
Comentaris (6)