Els propietaris de terres alerten que el terreny urbanitzable es limita a 25 quilòmetres quadrats

L’Associació defensa la necessitat que les línies mestres del desenvolupament urbanístic es marqui a nivell nacional, fins i tot amb la creació d’un òrgan tècnic, i que els comuns hagin d’aplicar-les cadascú al seu territori

Un instant de la compareixença de l'APTA al Consell General.
Un instant de la compareixença de l'APTA al Consell General. G.P.

Els propietaris de terres consideren necessari que la reforma de la Llei del sòl canviï de forma clara la filosofia actual, molt centrada en les decisions comunals. Entenen que cal definir l’urbanisme del futur des d’una “visió nacional”, que a la vegada sigui també “global” i a “llarg termini”. En aquest sentit, adverteixen que els terrenys que encara es poden desenvolupar són finits i, sobretot, molt limitats. De fet, han posat xifra: 25 quilòmetres quadrats. A la vegada, demanen que el nou text tingui previstes “compensacions justes i equitables” en cas que l’Estat hagi d’agafar parcel·les privades per a projectes d’interès general.

Representants de l’Associació de Propietaris de Terres, liderats pel seu president, Josep Duró, i el seu secretari, Jordi Cerqueda, han comparegut davant la comissió del Consell General que avalua la reforma de la Llei General d’Ordenament del Territori i Urbanisme (LOGTU). L’objectiu, com el d’anteriors entitats, era aportar la seva visió sobre cap a on hauria d’anar aquesta modificació i, en aquest sentit, comparteixen la idea d’apostar per una “visió nacional” a l’hora de planificar el desenvolupament del país. En aquest sentit, aposten, segons Cerqueda, per “un canvi de filosofia” amb relació al text actualment vigent.

Aquest, cal recordar, posa gran part de la responsabilitat sobre els comuns. En canvi, l’APTA entén que “cal una visió nacional que marqui les orientacions i que aquesta flueixi cap a les parròquies”, com ha defensat Cerqueda. Aquesta planificació hauria de ser “nacional, global i a llarg termini”. I, per aconseguir-ho, es proposa la creació d’un òrgan público-tècnic” que, entre altres tasques, actuï per “anticipar la situació i treballi en aquesta visió global”. Així, ha indicat que “hauria d’analitzar constantment la situació, veure cap on es va i si la direcció no és bona, redefinir-la”.

Des de l’entitat s’ha demanat també que la llei tingui en compte una consideració que entenen clau: “cal reconèixer que els terrenys són la matèria primera del desenvolupament”. I, també, que “aquesta és escassa”. Així, han alertat que la superfície disponible ara mateix al país és molt reduïda: tot just 25 quilòmetres quadrats, un 4,5% del territori.

L’APTA també ha posat el dit a la nafra en les compensacions que perceben els propietaris. Entenen que “cal definir uns criteris de compensació justos i equitatius”, sobretot en els casos que un comú canvia la qualificació d’alguna parcel·la i aquesta deixa de ser urbanitzable. També apunten cap a una necessitat de protecció d’aquells terrenys agrícoles.

El president de l’entitat ha volgut iniciar la intervenció amb una crida clara: “aquest és un tema d’Estat, no pas electoralista”, ha volgut posar en relleu. I, per tant, calen dues coses claus. Primera, “que ens escoltin”. Segona, “que no ens precipitem a l’hora de prendre decisions”. També ha insistit en la necessitat de pensar en una gestió global: “no podem continuar amb aquesta idea d’abans que cada parròquia és un Estat”. I, per això, s’ha demanat si “volem fer un tall i un esparadrap o volem anar més enllà”.

Comentaris (2)

Trending