Escric aquest text com ciutadà preocupat i compromès amb la societat andorrana. No és un text polític. Escric aquest text amb la informació contrastada a la que he accedit gràcies als estudis que a l’època vaig fer a l’Institut Pasteur a Paris i els deu anys al front d’una càtedra de recerca sobre innovació. 

Aquests text està organitzat en quatre apartats. En el primer, aporto informació sobre l’origen i la qualitat dels tests i les seves limitacions. En el segon apartat aporto informació sobre el preu dels tests. En el tercer apartat reviso l’estratègia d’estudi de Govern i les limitacions en les eines de gestió que permetran implementar. I, finalment, en el quart apartat analitzo l’impacte que els tests poden tenir en la qualitat de vida de la societat andorrana i l’apertura econòmica.

Els fets son els següents:

Primer.- Origen i qualitat dels tests

1. Govern d’Andorra ha comprat uns tests ràpids a l’empresa xinesa LIVZON per detectar anticossos de Covid-19, és a dir, per detectar si la persona està o ha estat exposada al virus. 

2. Els tests de LIVZON s’anomenen 2019-nCoV IgM/IgG Antibody Testing Kit (Colloid Gold) i és un dels 23 tests de detecció de Coronavirus recentment aprovats per l’Administració Estatal de Medicaments de la Xina. És el test que apareix al número 19 de la pàgina oficial de l’autoritat xinesa sobre medicaments: http://english.nmpa.gov.cn/2020-03/27/c_465663.htm. Consisteix en un kit amb dues proves per pacient (IgM i IgG). 

3. A la web https://www.finddx.org/covid-19/dx-data/ es pot analitzar la qualitat de cada test de Coronavirus que actualment estan al mercat. Concretament, el comprat per Andorra te una sensibilitat entre el 72,1% per IgM i el 88% i per IgG i una especificitat entre el 90,11% i el 100%. 

Per tant, sobre el paper, es tracte de tests amb una alta especificitat i una considerable sensibilitat. 

1. Els tests comprats per Govern detecten la presència d’anticossos i tenen unes bones especificitats i sensibilitats. Però el gran problema, la gran limitació, que presenten els tests comprats per Govern és que sols poden detectar el nivell d’anticossos que estan present en sang a partir del desè dia de la infecció. I la realitat és que els pacients que desenvolupen símptomes del Coronavirus, els desenvolupen abans del desè dia. De fet, els casos més greus amb reaccions que col·lapsen els pulmons es produeixen al voltant del dotzè dia. Per tant són testos que serveixen per detectar les persones que tenen o que han tingut la malaltia però no han presentat símptomes desprès del desè dia. Son testos que tenen un període opac de 10 dies fet que limita molt la utilitat dels resultats, encara que siguin molt acurats.

Segon.- Preu pagat pels testos

1. S’ha comparat el preu pagat per Andorra per aquests tests amb el preu pagat per Castella-Lleó. És cert que el dia 23 d’abril Castella-Lleó va rebre 125.000 tests ràpids IgG/IgM de Zuhai Livzon Diagnostics Inc. És cert que Castella-Lléo va pagar un preu FOB, sense transport atès que el transport el va fer el Gobierno de Espanya, mentre que el preu publicat per la compra d’Andorra és un preu CIF, que inclou els transport. 

2. Una part de la diferència de preu s’explica pel transport. La resta de la diferencia de preu s’explica per què Andorra va ser més lenta en la compra que els espanyols, concretament uns 13 dies de diferència, i els preus de LIVZON pugen cada dia per la forta demanda. També cal tenir en compte que les autoritats xineses van limitar el nombre d’empreses autoritzades a exportar, limitant la oferta i fent pujar preus.

3. També és cert que el detall dels preus pagats per Castella-Lleó no acaba d’estar clar.

4. El ministre andorrà va argumentar que la diferència de preu s’explica per què el Govern andorrà va exigir que els tests tinguessin l’aprovació de les autoritats xineses del medicament i que aquest requisit va fer pujar el preu. Un argument que semblaria fruit de la confusió, atès que la qualificació feta per les autoritats xineses del medicament no és pas específica per a la partida d’Andorra. Com es pot veure a la web a la que ja he fet referència, http://english.nmpa.gov.cn/2020-03/27/c_465663.htm

5. La realitat és que la partida comprada per Andorra és posterior a la comprada per Castella-Lleó i que entre les dues expedicions les autoritats xineses van imposar un control sanitari obligatori abans de cada expedició de medicaments. Una mesura per evitar els escàndols que han acompanyat certes exportacions xineses. Aquest requisit no suposa cap cost addicional, simplement genera més cues en les exportacions i aproximadament uns tres dies de retard en l’exportació. Andorra ha pagat més car per què va comprar més tard. Sense més.

Tercer.- Estratègia d’estudi de Govern i eines de gestió

1. Els tècnics de Govern són molt conscients que el test té un període opac de 10 deu dies, període durant el qual una persona pot estar infectada i el test no ho detectarà. Per reduir el risc, Govern segueix l’estratègia d’estudi d’analitzar al mateix temps totes les persones que viuen juntes en un nucli familiar. Una mesura que permet reduir una mica el risc generat pel període opac. Però és una estratègia que realment no redueix significativament aquesta limitació per opacitat del test. Si un membre de la família surt a comprar o a passejar i s’infecta, al cap d’un parell de dies pot infectar a tota la família. I si no han passat els deu dies des de la infecció del primer membre de la família, cap membre donarà positiu. Seguim amb un període opac de 10 dies encara que es faci l’anàlisi per grups familiars.

2. Govern repetirà el test al cap de 15 dies. Si tots estiguéssim confinats entre els dos tests, es podria tenir la certesa  que qui dona negatiu no te el virus. Però donat que entre els dos tests hi haurà un cert desconfinament, les persones es poden infectar durant aquest període de 15 dies entre tests.

3. Per tant, aquests tests serviran per detectar persones que tenen o han tingut el contagi i no han desenvolupat símptomes externs. Serviran per tenir dades que permetin exercicis de traçabilitat. Serviran per publicar uns estudis quantitatius sobre una població complerta d’un país que donaran fama i notorietat científica als seus autors.

4. Però aquests tests no serviran per detectar immunitats que permetin passaports sanitaris. Ningú pot donar resposta al valor que pot tenir el fet que una persona tingui els anticossos del virus a la sang, que hagi estat exposada al virus. Ningú sap la durada del període d’immunitat, de resistència a la malaltia, que aporta la presència d’anticossos a la sang. Però és ben conegut que els parents del Covid-19, és a dir els altres RNA virus, tenen períodes de immunitat baixos i les reinfeccions son possibles. Per tant, un positiu en anticossos no s’hauria d’interpretar com una vacuna natural, com una immunitat. De fet, certs RNA virus son més virulents en casos de reinfeccions i seria una temeritat greu confondre anticossos del Covid-19 amb immunitat al Coronavirus.

Quart.- Impacte en la qualitat de vida societat andorrana i l’apertura econòmica

1. El Covid-19 és un virus que ha demostrat un elevat rati de contagi i, a partir de mitja dotzena de persones infectades, ha provocat la mort de 43 persones i la infecció de centenars de persones. Una xifres que corresponen al tercer país amb més morts per càpita pel Coronavirus i que mostra la virulència d’aquesta pandèmia. Per tant la informació sobre la població infectada asimptomàtica té la importància que té. Però no en té més. De fet per controlar el virus es necessitarien tests diàries o horaris i la ràpida posada en quarantena dels positius.

2. Estem davant d’un exercici de dos tests a la majoria de la població d’un país. Un exercici amb un gran interès per fer una publicació, un “paper”, un article científic de recerca quantitativa que certament donarà notorietat als seus autors. Però serà un estudi sense un impacte directe en la vida diària de la societat si, i remarco aquest “si”, l’experiment es limita a aquestes dues rondes de tests.

3. Altra cosa seria si Andorra aprofités aquesta iniciativa per establir un laboratori de recerca amb l’objectiu de desenvolupar tests amb un període opac per sota dels 10 dies i que establis uns protocols de tests periòdics que permetrien confinaments selectius, que permetrien teràpies de xoc avançades, que permetrien conviure amb el virus i ser referent internacional en una innovadora gestió de la pandèmia. ¡Animo a les autoritats a anar per aquest camí!

4. De fet, també hi ha un interessant camí en els tests PCR ambulatoris, és a dir tests ràpids que detecten la presència del virus, no dels anticossos. Avui en dia tenen la limitació que necessiten un 40 minuts per test. És a dir que s’ocupa una màquina durant 40 minuts per test. Hi ha un llarg camí per desenvolupar millors protocols PCR i Andorra podria innovar en aquest camp.

5. És evident que l’actual model econòmic limita l’impacte real que podran tenir aquestes dues rondes de tests en la nostra economia. Per molt controlada, testada, que estigui la societat andorrana, mentre el model econòmic depengui de clients estrangers que han d’entrar físicament dins d’Andorra, els nostres tests no serveixen per obrir l’economia. Qualsevol visitant podria introduir virus dins la nostra “bombollada testada”. Caldria fer un test PCR ambulatori a cada turista, i fer-lo esperar 40 minuts a la frontera fins tenir els resultats. Un protocol incompatible amb el nostre actual model de turisme de masses. Això ens porta a un escenari en el què, o bé es diversifica l’economia vers l’exportació de bens o bé desenvolupem tests ràpids PCR ambulatoris.

Espero que aquest article aporti dades sobre fets reals per ajudar a, entre tots, trobar sortides reals a la crisi social i econòmica que comporta la coexistència amb l’actual crisi sanitària.