Sovint la realitat supera la ficció, i els mètodes indignes de l’Estat espanyol contra el nacionalisme català en són exemple. Recentment, les declaracions d’Higini Cierco, expropietari de BPA, al judici del cas Pujol han tornat a posar sobre la taula un dels episodis més foscos de la relació entre Espanya i Andorra: les pressions de la “policia patriòtica” a la coneguda ‘Operació Catalunya’.

Cierco ho va resumir molt bé amb una frase inquietant: el que va viure semblava “una pel·lícula de terror dolenta”. Però el problema no és que, si els fets descrits són certs, no estem davant d’una mala pel·lícula. Estem davant d’una pràctica totalment incompatible amb qualsevol estat de dret.

Policies espanyols haurien pressionat la Banca Privada d’Andorra perquè facilités informació comprometedora sobre dirigents catalans. No parlem d’una investigació judicial ordinària ni d’una cooperació policial internacional. Parlem d’amenaces i d’operacions fora dels canals institucionals per obtenir material políticament útil. Dit d’una manera clara, utilitzar l’aparell de l’Estat espanyol per atacar adversaris polítics catalans.

Durant anys, molts van voler presentar l’‘Operació Catalunya’ com una teoria conspirativa o com una exageració interessada dels fets. Però amb el temps el relat pren forma. Gravacions, informes policials irregulars, investigacions periodístiques i ara també testimonis judicials que dibuixen una imatge cada vegada més preocupant del que tenim al costat de casa.

“Amb l’‘Operació Catalunya’ viscuda a Andorra queda clar el paperot de l’Estat espanyol. Ja no només fa el sapastre dins les seves fronteres, ha implicat als andorrans en una lluita injusta i indigna”

Fins a quin punt alguns sectors de l’Estat espanyol consideren legítim utilitzar mètodes propis de les clavegueres per frenar l’independentisme català? En aquest article no pretenc defensar ningú ni justificar cap cas de corrupció. Si algú ha comès delictes, que respongui davant la justícia. Però una cosa és perseguir delictes i una altra molt diferent és fabricar contextos polítics o exercir pressions extrajudicials per obtenir informació.

A l’Estat espanyol la democràcia no funciona. Amb l’‘Operació Catalunya’ viscuda a Andorra queda clar el paperot de l’Estat espanyol. Ja no només fa el sapastre dins les seves fronteres, ha implicat als andorrans en una lluita injusta i indigna.

El cas BPA és l’evidència de què l’Estat espanyol va pressionar una entitat financera estrangera per obtenir informació contra polítics catalans, no estem davant d’una simple irregularitat, estem davant d’un escàndol d’Estat.

I cal tenir clar que en una democràcia madura els governs canvien, els projectes polítics es debaten i les idees es combaten amb arguments, però això a l’Estat espanyol no li agrada i prefereixen orquestrar operacions opaques i pressions policials.

La història està plena d’exemples d’estats que han justificat qualsevol pràctica en nom de la seva supervivència. Però precisament per això les democràcies modernes van crear límits, controls i garanties. Andorra no hauria de permetre que les ingerències d’un Estat veí es converteixen en la vergonya nacional.

La guerra bruta de l’estat espanyol contra el nacionalisme català és un fet, i Andorra, que està directament implicada, ha de prendre partit per demostrar que és un Estat fort, sobirà i demòcrata.