Les meves columnes tracten de comunicació i no de política internacional, raó per la qual no comentaré sobre la infame i covarda agressió de Rússia a Ucraïna, ni sobre la tèbia actitud -fins ara- de la Unió Europea ni sobre la candidesa d'haver abandonat l'energia nuclear per tenir a Putin com a proveïdor privilegiat de gas per pràcticament 400 milions de persones.

La invasió del renovat Exèrcit Roig a Ucraïna, en temps d’hiperconnectivitat, ens deixa, a més a més, una ensenyança sobrecollidora. Les principals víctimes podran estar en Kíev, Jàrkov, Odessa o qualsevol altra ciutat agredida, però els milions i milions d'observadors a tot el món, famolencs de notícies, som també víctimes d'una de les armes més efectives de la Rússia de Putin: la desinformació.

En un moment en el qual els conflictes armats poden resoldre’s en pocs dies (segons les notícies, el tirà rus pensava fer caure la capital ucraïnesa en poc més d’un cap de setmana), la necessitat de notícies superen a la capacitat dels mitjans tradicionals a produir, validar i emetre-les. Aquest dèficit funcional, sumat a una exigència del gran públic, força a aquests mitjans a accelerar processos i provoca, com a fet anecdòtic, situacions absurdes i ridícules com la d’Antena 3 i el programa de Susanna Griso fent servir imatges d’un videojoc com si fossin d’un bombardeig, però també, com a fet realment important, empunya als ciutadans a buscar informació actualitzada a les xarxes socials, on sí que s’hi pot trobar les veritables últimes notícies, sempre i quan es puguin identificar entre el mar de soroll. 

“Vivim en un món on sovint manen les emocions per sobre el raonament i és en aquest marc on autocràcies com la de Putin o deliris com Estat Islàmic, així com els avui decadents Podemos, han sabut guanyar terreny a la web mitjançant fotos i vídeos quirúrgicament preparats”

Aquest mar de soroll inclou des de fotos posades i vídeos produïts, amb l’objectiu de provocar un ràpid efecte emocional en qui els consumeixi, una hiperpublicació de continguts de tota mena, d’autenticitat qüestionable, fins a imatges d’altres guerres i conflictes armats, truc barat que ja hem vist en diverses situacions bèl·liques. Aquests recursos, propis de les guerres postmodernes, fan créixer geomètricament el seu resultat al ser compartit acríticament pels usuaris que no corroboren la seva veracitat (cosa difícil quan estem, paradoxalment, bombardejats d’estímuls audiovisuals de tota mena). Per evitar això l’únic que s’ha de fer és, abans de dinamitzar o compartir qualsevol notícia, verificar que aquesta provingui d’una agència o font confiable, i poca cosa més.

El govern rus sempre ha sabut dels avantatges de desinformar i per això des de fa anys ha muntat tota una veritable teranyina de webs i influenciadors generadors de notícies falses, dirigides principalment per les monstruoses RT i Sputnik, que segons la premsa seran prohibides pròximament en la UE. Aquestes ‘fakes news’, sumades als seus delirants espais d’opinió, amplifiquen un estat de confusió, no només adreçat al gran públic sinó també als mateixos protagonistes sobre el terreny: els combatents.

Vivim en un món on sovint manen les emocions per sobre el raonament i és en aquest marc on autocràcies com la de Putin o deliris com Estat Islàmic, així com els avui decadents Podemos, han sabut guanyar terreny a la web mitjançant fotos i vídeos quirúrgicament preparats per sembrar les seves tòxiques ideologies en l’opinió pública, en sinergia amb incauts i idiotes útils de tota mena, alguns assalariats i d’altres que només es limiten a fer propaganda de valent.

Com insisteixo a molts dels meus articles i cada cop que faig formació, les xarxes socials han de ser entreteniment i, en casos com aquest on es converteixen en el canal més immediat d’informació, s’hi ha d’anar amb peus de plom. La sensació de ser manipulats amb una catàstrofe com la invasió a Ucraïna de fons ens obliga, com a ciutadans, a analitzar dos cops el material que consumim i quatre el que compartim. Serà el nostre gra de sorra perquè el món pugui conèixer la veritat per sobre el soroll que se sent, almenys en aquests dies, sobre les ruïnes de Kíev.