Un estudi del biòleg Jared Diamond publicat l’any 1988 va demostrar un dels poders més sorprenents dels gats: l’efecte de redreçament, saltar des de grans altures i caure dempeus. A partir d’aquest i d’altres més recents es considera al gat un animal amb gran capacitat per sobreviure en circumstàncies molt adverses. És segurament per aquestes consideracions que corre la brama que qualsevol gat pot viure lliurement al carrer amb alegria i, fins i tot, hi ha qui creu que tenir un gat ben escarxofat al sofà de casa i amb la panxa plena és retallar la seva autèntica naturalesa felina: la de córrer pels carrers buscant el seu crash felí i menjar espaguetis amb l’escollit al darrere d’un restaurant italià.

Tot això comença ja a l’antigor, amb els egipcis, que consideraven el gat una divinitat amb nou vides, una per ell i les altres vuit per a cada un dels altres deus. Sí, sí, he dit nou vides. Figura que en el món de més cap aquí el número màgic és el set, ja sabeu, els set pecats capitals i tota la pesca, i en altres llocs, com al Regne Unit prefereixen el nou. Aquesta és la capacitat humana que crec més prodigiosa: inventar mites i, si pot ser, aplicar-los a animals a qui ni els va ni els ve, com els poders de la banya de rinoceront o degollar pollastres en rituals de màgia negra.

La realitat és que el gat no ha demanat que el fiquessin en aquest merder de l’imaginari humà, i que en realitat en té una sola, de vida. I per si ho voleu saber, l’única vida dels gats que viuen al carrer és molt més curta dels que viuen en una llar on els estimin, i pateixen una lluita ferotge per aconseguir menjar, trobar refugi i lluitar contra les malalties. I contra humans que els deprecien. A tota aquesta vida única i tortuosa s’hi sumen més gats cada any, procedents d’abandonaments i ventrades no desitjades, tot amanit amb la poca voluntat dels nostres governants per posar fi a aquesta font de patiment. El patiment dels gats que viuen entre nosaltres.

A veure si fem un pensament, ens convertim en persones i deixem la màgia dels números per a la literatura.