Els problemes amb la remodelació de 600 metres de les avingudes Joan Martí i François Mitterrand que als encampadans ens van costar 6 milions d’euros amb un sobrecost de 750.000 euros no s’acaben. La remodelació de les avingudes va començar a principis de l’any 2019 i es va finalitzar gairebé al cap d’un any ocasionant enormes molèsties al llarg de l’execució de les obres. Tot i que es preveia acabar-les abans de Tots Sants del 2019, la finalització es va allargar gairebé fins al febrer del 2020. Mai s’ha fet cap cerimònia d’inauguració de la reforma, perquè la foto dels polítics responsables en una hipotètica inauguració hagués aixecat encara més el grau de descontentament de la població d’Encamp. El pitjor de tot és que, quatre anys després de la finalització dels treballs, els encampadans encara estem patint les presses i mala execució d’aquesta infraestructura ‘estrella’.

A banda de les rajoles de les voreres desiguals, algunes amb forats i d’altres amb protuberàncies (que es van haver de rascar una a una), el paviment per on circulen els vehicles s’ha hagut de reparar tres vegades en aquests quatre anys. I a dia d’avui torna a estar malmès com es mostra a les fotos que acompanyen aquest article. Les llambordes estan en uns llocs enfonsades i en d’altres aixecades.

Cada vegada que s’ha requerit una intervenció de reparació, s’ha hagut de tallar el trànsit durant una setmana o dos. Ocasionant novament molèsties a comerciants, veïns, vianants i vehicles. Ara per quarta vegada, caldrà tornar a tancar el trànsit per poder arreglar aquest desgavell.

Des del Comú se’ns ha dit que les reparacions anteriors no han suposat cap cost pel comú ja que l’obra està en garantia. Però no pot ser que la via principal de la parròquia hagi d’estar tallada una quinzena dies cada any.

Des del primer dia que vam entrar al comú, des de Partit Socialdemòcrata + Independents d’Encamp hem dit en repetides ocasions, que s’ha de buscar una solució definitiva al tema de les llambordes abans que la solució definitiva l’haguem de pagar tots els encampadans.

A més, hem denunciat repetides vegades que les voreres tenen relleus que suposen un perill per a la gent gran i no tan gran, els passos de vianants no estan degudament assenyalats; les bandes sonores estan sobredimensionades; sempre hi ha vehicles aturats sobre les voreres; els vehicles de repartiment i els autobusos obliguen a aturar la circulació; i les persones amb mobilitat reduïda tenen problemes majors en trobar-se amb voreres que s’estrenyen per sota del metre d’amplada. I tot això tenint en compte que el parc infantil de Sant Miquel no està delimitat pels infants fet que suposa un greu perill al tenir el trànsit rodat tan a prop.

És penós que unes obres que als encampadans ens han costat tants diners, esforços, molèsties i sacrificis a dia d’avui encara continuïn fent parlar... en negatiu.