No esperem a una altra pandèmia

padreny removebg preview copy

Roger Padreny

Conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Les associacions feministes clamen els darrers dies per l'augment d'un 60% dels casos de violència de gènere a Andorra, durant els primers cinc mesos del 2020. Unes xifres preocupants que, segons l'opinió d'aquestes associacions, s'han agreujat durant el confinament.

Unes xifres que demostren que la violència de gènere existeix a les llars del nostre país, que és estructural i que no ho podem deixar córrer. No podem deixar córrer que quasi 200 dones, segons les dades oficials, siguin maltractades per les seves parelles pel simple fet de ser dones.

Les últimes dades demostren que cal arribar a un pacte d'estat contra la violència de gènere. Però mentre ho fem possible i construïm grans consensos, calen ajudes a curt termini, per donar suport i acompanyar a totes les dones que viuen en un dia a dia de violència permanent

No podem deixar córrer que mentre ens confinem i, la majoria de nosaltres, creem el nostre espai lliure de coronavirus a casa, aquestes dones estan tancades a la seva pròpia presó. Obligades a viure, o millor dit, a sobreviure, amb el seu agressor.

Per això, i perquè la violència de gènere no l'aturarem posant-nos una mascareta o amb una vacuna, cal que l'Estat prengui part de la lluita. Perquè la violència masclista no acaba amb el processament de l'agressor. Aquesta s'acaba amb un canvi profund de la societat heteropatriarcal en què vivim.

I aquest canvi profund ha de venir de la unitat política de totes les forces parlamentàries i extraparlamentàries, així com del teixit social i econòmic del nostre país. En definitiva, tots els actors de la societat han de formar-ne part.

Les últimes dades demostren que cal arribar a un pacte d'estat contra la violència de gènere. Però mentre ho fem possible i construïm grans consensos, calen ajudes a curt termini, per donar suport i acompanyar a totes les dones que viuen en un dia a dia de violència permanent.

Unes ajudes que no solament han de venir de la mà de les associacions, sinó que hi hem de treballar des de totes les estructures de l'Estat. Per aquest motiu, crec que calen més ajudes socioeconòmiques i més suport institucional per part de totes les administracions del país, des de les locals fins a les nacionals, incloent-hi el poder legislatiu i judicial.

I és per aquest motiu, que el passat dimarts vaig preguntar, durant la compareixença en seu parlamentària del ministre d'Afers Socials, Víctor Filloy, si s’havia considerat destinar nous recursos econòmics i socials davant l'augment dels casos de violència masclista. La resposta del titular d'Afers Socials va ser que estan estudiant la incorporació d'una nova figura dintre de l'equip que s'encarrega d'aquest àmbit. En aquest sentit, valoro positivament aquesta afirmació, però també crec fermament que la realitat actual evidencia que aquests recursos ja eren necessaris abans del confinament.

Però aquests nous recursos requereixen un suport plural per part dels diferents actors implicats. Un aspecte que també vam demanar al titular d'Interior, Josep Maria Rossell, perquè expliqués en la seva pròxima compareixença al Consell General. Ja que la violència de gènere s'hauria de tractar de manera transversal i amb la millor coordinació possible entre ministeris.

Són necessàries més polítiques públiques que tinguin com a objectiu trencar amb el problema des de l'arrel i que incloguin la perspectiva de gènere, tenint com a base la Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació i el Llibre Blanc de la Igualtat

Per tots aquests motius, són necessàries més polítiques públiques que tinguin com a objectiu trencar amb el problema des de l'arrel i que incloguin la perspectiva de gènere, tenint com a base la Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació i el Llibre Blanc de la Igualtat.

Tenim moltes fites. Cal crear campanyes de conscienciació social sobre la violència masclista on el focus del problema sigui el maltractador i no la persona maltractada. Cal educar els nostres nens i nenes des de la igualtat i la corresponsabilitat. Cal incidir en els i les adolescents amb campanyes realistes, perquè senyores i senyors, la realitat és crua i ben dura. Cal arribar a tots els àmbits de la societat, perquè ningú s'escapa de la violència de gènere.

Per això, s'han de facilitar els canals de denúncia, però sobretot, donar suport durant el maltractament i després d'aquest, així com crear més espais segurs per a dones, i els seus fills i filles, que pateixen aquesta violència en el seu dia a dia. Si tenim 200 casos detectats en una població de 77.000 habitants, alguna cosa se'ns escapa.

Escoltem-les i construïm entre totes i tots una Andorra lliure de violència de gènere. No necessitem un 25N o un 8M per recordar-nos que el problema existeix i és estructural. No esperem a una altra pandèmia per actuar. Fem-ho, ja!

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.