Des que va esclatar la situació d’emergència sanitària derivada de la pandèmia del SARS CoV-2, comunament denominat Covid-19, els governs s’han vist obligats a dictar mesures d’urgència per protegir la població. No obstant, en la meva opinió, s’està actuant, de forma deficient, des del ministeri de Salut, provocant que, una part de la població es trobi totalment desatesa o desconcertada, davant d’aquesta malaltia o de qualsevol altra. 

Dona la sensació que amb el Covid-19 han desaparegut la resta de malalties o emergències mèdiques. S’estan considerant que són Covid-19 malalties que no tenen res a veure, tot i que tenen alguns símptomes similars, i que requereixen un altre tipus de tractament. Són molt variats els símptomes derivats del Covid-19, sembla que cada dia n’apareguin més i, per tant, s’hauria de ser més curós a l’hora de considerar com a positives les persones a les que no s’han fet proves. Es fan escasses  proves, no sé si per la dificultat de fer-les (dificultat que si s’hagués actuat amb previsió no existiria), o perquè no interessa als efectes de l’estadística o, el que és el mateix, potser no es vol que es produeixi una pujada de la corba. 

En la meva opinió, s’està actuant, de forma deficient, des del ministeri de Salut, provocant que, una part de la població es trobi totalment desatesa o desconcertada, davant d’aquesta malaltia o de qualsevol altra

De totes formes, tampoc s’entén quins són els criteris que fa servir el ministeri de Salut per autoritzar les proves. He vist persones que per un simple mal de coll se’ls ha fet la prova i, altres, amb greus símptomes respiratoris que els ha estat negada o han tingut moltes dificultats perquè els hi realitzessin. Doncs bé, justament una d’aquestes persones que ha hagut de batallar perquè, com havia estat en contacte amb un positiu, ja se la considerava positiva, ha donat un resultat negatiu. Suposadament té una forta bronquitis que requereix un tractament totalment diferent del paracetamol que li receptaven i dic, suposadament, perquè també podria tractar-se d’una pneumònia, però, com les visites mèdiques son telefòniques, és gairebé impossible fer un correcte diagnòstic.

Des del ministeri de Salut m’han informat que, per fer la prova, és necessària la petició del metge referent, que ha d’estar degudament justificada, però tampoc les accepten totes. Tanmateix, he sabut que el ministeri de Salut ha autoritzat proves a determinats ciutadans, sense cap petició mèdica. De totes maneres, cal posar en relleu que el ministeri de Salut no acostuma a informar a les persones que sol·liciten la prova que existeix la via del metge referent per demanar-la, senzillament interessa més no rebre peticions. De fet, sorprèn que moltes de les morts que estem tenint pel Covid-19 no haguessin estat prèviament diagnosticats. 

Tampoc hi ha informació sobre el número de persones que ha rebut tractament farmacològic i, es desconeix també, quins són els criteris per tenir accés al tractament. Es pot suposar que, en primer lloc, s’hauria de tenir un resultat positiu, però, si només es fan proves a uns pocs ciutadans, les persones que són considerades positives sense confirmació (una part important) i que, per tant, tampoc reben seguiment per part del ministeri, com tenen accés al tractament? Suposadament, és el metge referent qui l’ha de fer, però, molts es troben de baixa mèdica.

Voldria demanar al Govern, donant exemple de transparència, que faci públics els comunicats que han rebut de l’OMS, així com les dates dels mateixos, declarant el brot de Covid-19 com a emergència de salut pública d’importància internacional i fent les recomanacions escaients

El ministeri de Salut tampoc s’ha comunicat amb un gran número de persones que han mantingut un contacte estret amb positius i que els seus noms han estat facilitats per aquests darrers, deixant-los a la seva sort, tant a ells com als contactes dels contactes (familiars, amics…). Poso un exemple recent d’una amiga que té símptomes des de fa dos setmanes i que forma part del Cor de Rock, on hi hagut un important focus de contagi.  Aquesta persona em comentava que va ser una integrant del cor qui els va comunicar que se’ls considerava a tots positius i que estaven confinats. Per raons desconegudes, no ha rebut cap trucada del ministeri de Salut, ni ella ni molts dels participants del cor, però, uns 7 o 8 integrants sí que han estat contactats i han tingut resultats del Covid-19 i estan sent seguits pel ministeri i davant d’això, hom es pregunta, perquè uns sí i uns altres no?

Per contra, jo sí que he estat contactada pel ministeri de Salut, arran d’un positiu confirmat, amb el que gairebé no havia tingut contacte i, en canvi, no em van trucar per un suposat positiu amb qui sí havia mantingut un contacte estret. És cert que hi ha una diferència, al suposat positiu no li van demanar quins havien estats els seus contactes. Es van limitar a dir que, per ells, era positiu i, per tant, no calia fer la prova. Després de molta insistència al metge referent i al personal del ministeri, va aconseguir que li fessin la prova i, justament, el resultat va ser negatiu. Tothom pot entendre l’angoixa que va passar la família, on hi havia persones d’edat avançada que podien trobar-se en risc.

Tampoc és cert, com ha dit el ministre de Salut, que la majoria de la població passarà la malaltia sense ser-ne conscients!  Recents estudis mèdics han conclòs que només un 18% de la població serà asimptomàtica, majoritàriament els més petits. Hi ha una part de la població que ho està passant francament malament i que no surt a les estadístiques. Seria més franc dir que s’haurien de fer proves a la major part de la població, especialment a tots aquells que presenten algun símptoma, però, no disposeu dels mitjans perquè no heu estat previsors i, aleshores, desconeixeu quin és l’abast real de l’epidèmia. Aquest desconeixement no el podeu justificar amb el que està passant als països veïns, perquè Andorra té una reduïda població i hauria de ser molt més fàcil arribar a la majoria dels ciutadans.

Als ciutadans, que no callin, que expliquin les seves experiències; i els poders públics, que no escatimin esforços, ni recursos humans ni materials. Ens hi va la salut i la vida!

Altrament, voldria mencionar un cas greu que va ocórrer fa uns 12 dies, quan el nivell de saturació dels serveis mèdics era mínim. Una altra amiga meva va estar a punt de perdre la vida perquè estava patint un peritonitis al seu domicili i l’ambulància es negava a anar-la a recollir.  Al moment que vaig anar a visitar-la a l’hospital vaig poder comprovar que l’àrea d’urgències estava completament buida i també una gran part de l’hospital. Mai havia vist un hospital tan buit!

I, per acabar, voldria demanar al Govern, donant exemple de transparència, que faci públics els comunicats que han rebut de l’OMS, així com les dates dels mateixos, declarant el brot de Covid-19 com a emergència de salut pública d’importància internacional i fent les recomanacions escaients. També voldria demanar als ciutadans que no callin, que no tinguin por i expliquin les seves experiències i com estan vivint la situació. 

Des d’aquí demano als poders públics, que posin tots els mitjans i l’atenció necessària a l’abast de tots els ciutadans, sense escatimar esforços, ni recursos humans ni materials. Ens hi va la salut i la vida!

Etiquetes

Comentaris (12)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.