Així s’ha apuntat durant la taula rodona organitzada per Cultura Activa aquest dissabte. Sota el títol ‘El català al món dels negocis’, s’ha abordat com l’idioma oficial ha de ser considerat no pas un fre per al desenvolupament empresarial sinó una bona oportunitat. Hi ha participaven dos economistes de Catalunya, però també hi havia representació del teixit econòmic del país. Entre aquesta, una de les integrants de la junta directiva de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), Maria Creus, que ha posat en relleu la realitat amb què es topen moltes vegades.
“Parlem de dos tipus d’empreses. Per exemple, aquelles que es dediquen a àmbits com ara la gestió patrimonial tenen més fàcil contractar gent que parli català perquè tenen més on triar i hi pot haver més filtre”, ha comentat. En canvia, “als comerços, restaurants o hoteleria és més difícil; t’arriba la gent que t’arriba i no pots escollir”. I, tot i això, entén que els negocis treballen perquè, un cop contractades, aquestes persones vagin millorant en el seu domini de l’idioma. “En consta que volen fer-ho i ho defensen; ho fan com poden”, ha afirmat.
El gerent de la CEA, Iago Andreu, avisa que el tema de l’idioma oficial “pot posar dificultats en algun moment, sobretot en un moment en el qual patim una manca important de personal”
D’una forma similar s’ha expressat el gerent de la Confederació Empresarial, Iago Andreu, que ha participat en la taula rodona amb una intervenció gravada amb anterioritat. En aquest sentit, des de la patronal s’indica que “demanem un cert realisme i pragmatisme a l’hora d’aplicar la llei” tot indicant que “no es pot obviar el procés d’integració que necessita la persona”. A banda, admet que el tema del català “pot posar dificultats en algun moment, sobretot en un moment en el qual patim una manca important de personal”.
I, malgrat això, es deixa clar que la major part del teixit econòmic “no nega la major” i entén “la necessitat” de promoure l’ús de la llengua oficial. Per això, recorda, des de l’entitat “posem a l’abast de tots els associats els mecanismes que hi ha perquè les persones treballadores puguin entendre i millorar el seu coneixement del català”.
La llei, aprovada aviat farà dos anys, és ben vista pels economistes de Catalunya que han participat en la taula rodona, organitzada amb la col·laboració del Congrés de Cultura Catalana. Així, Laura Llusà ha posat en relleu que “ningú entendria que algú que viu a Anglaterra o França no sàpiga parlar l’anglès o el francès” i, per tant, “no té cap sentit que algú que treballarà i es relacionarà amb persones en un mercat com Catalunya o Andorra no sàpiga el català”. Per això, considera que la nova legislació “és una bona mesura i una eina que pot ajudar”.
De fet, la considera “completament indispensable”, tot remarcant que “com a consumidora, esperaré que la persona que em proporciona un servei o un producte ho pugui fer amb la meva llengua”. En aquest sentit, defensa que com a client “és necessari que em pugui expressar en català” i avisa que “les institucions tenen un paper molt important a l'hora d'estimular la societat, perquè aprengui l’idioma”. Per això, posa en relleu la importància que es treballi perquè es faci complir la llei, si cal aplicant les corresponents sancions.
En una línia similar ha parlat un altre dels ponents, Ferran Piqué, president de la comissió jove del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “Crec que aquesta determinació que ja està tenint Andorra va en la bona línia”, ha afirmat, tot lamentant que “una cosa tan elemental com que algú que vulgui viure en aquest país hagi de conèixer la llengua oficial s’hagi de tramitar a través de lleis”. En aquest sentit, considera que “les iniciatives orientades en aquesta línia, tenint en compte el moment d'emergència lingüística en què es troba català, van ben orientades, sobretot per donar un missatge molt clar de cara a tota la població: aquí es defensa l’idioma i qualsevol que vulgui venir ha de tenir clar que és un fet irrenunciable”.
Des de Cultura Activa, la seva presidenta, Maria Cucurull, ha explicat que, justament, la realitat és que, ara per ara, hi ha molts llocs a Andorra on no es fa l’atenció en català. “Justament per això estem organitzant un acte com aquest. Per conscienciar que el català és cosa de tots i que ens l’hem de poder trobar tant als comerços, a les botigues, com si ens contracten amb un banc o amb qualsevol empresa”, ha comentat. Sense negar que les empreses intentin millorar, no nega que “cal que es faci més; s’han de fer moltes més accions perquè la nostra llengua no quedi arraconada”.
Comentaris