Cònsol menor i responsable de Finances. Fins ara ha tret molt pit de la gestió feta i de la situació financera del comú. Sense la construcció desbocada es podria seguir presumint d’aquesta situació econòmica?
Sí, la veritat és que sí, i només cal mirar els números. Ara ja fa més de dos anys que estem en moratòria, per tant, els ingressos de construcció estan molt reduïts. És més, continuen sent importants perquè hi ha moltes obres diferides, obres que venen dels permisos del POUP del 2018-2019. Per tant, no serien nostres. Però en aquests moments el pes de la construcció al pressupost del comú és d’aproximadament un 10%. Aquest any tenim un pressupost que afegint-hi els reconduïts en n’anem als 45 milions d’euros, i només és el 10%.
Haver pogut fer aquest canvi deu ser important perquè molts comuns tenen una dependència d’aquests ingressos. Vostès deuen estar més tranquils perquè no tenen necessitat d’aquests diners.
No tenim necessitat d’aquests diners però hem de vigilar. El país és molt petit i delicat. Hem tingut un gran creixement, i l’hem aprofitat els comuns però també el Govern, amb la inversió estrangera. Aquesta inversió estrangera ens ha portat moltes obertures de negoci que no sé si ens aporten gran valor afegit, però sí que és veritat que ens aporten diners a les arques de les administracions públiques. Per tant, continuo pensant que si el país ha funcionat sempre, fins i tot en moments de crisi, sense necessitat d’inversió estrangera i de tanta construcció, sense elles podríem continuar creixent amb un ritme més moderat i segurament el que no tindríem és un problema d’habitatge com el que tenim avui. Al final, quan fas polítiques has de triar què vols fer. Per tant, els comuns podríem funcionar sense una construcció tan bèstia com la que tenim i sense una inversió estrangera? Evidentment que sí, però segurament els nostres pressupostos serien més reduïts.
“Els comuns podríem funcionar sense una construcció tan bèstia com la que tenim i sense una inversió estrangera? Evidentment que sí, però segurament els nostres pressupostos serien més reduïts”
Diu que no acaba de tenir clar si la inversió estrangera aporta valor afegit. Des del comú es fa algun control sobre què fan tots els comerços que es donen d’alta d’activitats lligades a informàtica, noves tecnologies, màrqueting, etcètera?
Li posaré un exemple perquè vegi una mica el fum d’algunes d’aquestes empreses que ens entren. Fa poc vam presentar un concurs per fer la pàgina web del comú. Ens va quedar desert dues vegades. Si no recordo malament en aquests últims anys si no han obert 50 empreses a Escaldes, ja no dic a tota Andorra, que fan pàgines web, o com a mínim en la sol·licitud d’obertura del comerç ho diuen, no se n’ha obert cap. Però el concurs ha quedat dues vegades desert i hem hagut de fer un concurs internacional perquè es presentés algú de fora per fer la pàgina web. Per tant, no sé si dir que tenim un problema però alguna cosa falla.
I què s’ha de fer? Posar més filtres, més control?
Segur, per a mi hi ha un descontrol bastant gran amb la inversió estrangera. Potser hauríem de marcar què necessitem que entri en aquest país i com ha d’entrar. Una de les coses que preocupen als comuns, o com a mínim al comú d’Escaldes ens preocupa, és que la majoria d’aquests negocis estan en domicilis particulars i això ens hauríem de començar a plantejar si volem que sigui així. Jo crec que hem de diferenciar la gent que vol venir a viure a residir a Andorra amb la gent que vol venir a treballar a Andorra. Crec que són dues coses diferents, són dos tipus d’immigració. Pot haver-hi gent que vingui a retirar-se a Andorra, podem entendre que és interessant, i després hi ha gent que volem que vinguin a invertir, però cal mirar quin tipus de negoci perquè sinó després pràcticament no es nota perquè no fan res. Com deia, els proposes feina i no es presenten... Alguna cosa falla.
I si al final se segueix lligant la inversió inicial al sector immobiliari, el problema no se soluciona.
No. Així anem.
Queda alguna gran inversió per afrontar?
En queden i moltes quedaran per mandats posteriors al nostre. Nosaltres el que hem volgut fer és acabar les inversions grans i consolidar tot allò anterior. Com ho fem? Ens hem adonat que moltes propietats del comú que estaven un estat d’abandó. Si mirem el pressupost d’aquest any i es veurà l’any que ve, posem molt diners en el manteniment d’aquests edificis existents que estaven en mal estat. Per exemple el mateix Prat del Roure. Aquest l’hem arreglat tot per dintre i ara tocarà fer-ho per fer-ho. El que no es pot permetre una administració és tenir les instal·lacions en un estat d’abandó. No es tracta de fer coses, sinó fer coses i planificar el seu manteniment.
És un problema estès a totes les parròquies.
Sí sí, ens ha passat a Prat del Roure, que amb l’excusa dels Jocs vam avançar inversions i ens hi hem gastat gairebé 600.000 euros i potser ens en gastarem més per intentar treure el gasoil com a sistema d’alimentació de la calefacció, ens passa en el pàrquing de Caldea, en l’edifici del comú... però cal planificar-ho, no pot ser que no hi hagi cap mena de planificació de tot el que tens i el que costa mantenir-ho perquè sinó les inversions milionàries que fas se’n van.
Així la gent que no esperi grans inauguracions de noves infraestructures.
No, el pes se n’anirà al manteniment. En tot cas, les inversions que preparem i que podem deixar preparades pel proper mandat, jo crec que han d’anar en la línia de deixar el terreny per poder-les fer. Què necessitem? Espais. Què estem fent? No parar de comprar terrenys. Evidentment no en comprarem mai cap al Clot d’Emprivat, entre altres coses perquè la gent del Clot d’Emprivat tampoc és que ens hagi vingut mai a oferir res. Estaria bé que vinguessin a dir: ‘Abans de vendre-ho a un particular perquè hi faci una torre, per què no us ho quedeu el comú?” I buscar la fórmula perquè el comú pugui fer-ho.
“El que no es pot permetre una administració és tenir les instal·lacions en un estat d’abandó. No es tracta de fer coses, sinó fer coses i planificar el seu manteniment”
Crec que no els suposa el mateix negoci
Ara seré molt dur, però jo esperaria de gent que són andorrans i que sempre sento que s’estimen el país, que tinguessin una mica més de pensament amb el país que diu que tant estimen, i que quan sona l’himne es posen la mà al pit... Caldria pensar una mica que al final, la qualitat de vida i la vida dels andorrans depèn una mica d’això. Si t’estimes el país... escolta... Ho comentava l’altre dia algú. Quan tens un permís de construcció a la zona de les torres no cal que facis les 20 plantes, el màxim era de 20 però les podries fer de 15. Si t’estimes el país fes-les més baixes, no cal que esgotis l’edificabilitat.
Aquest compromís dels andorrans costa de veure. I costa de veure també en aquells que manen i tenen certs interessos en el món de la construcció i el sector immobiliari.
No només els posarem la culpa a aquests, crec que ens hem de posar la culpa tots. Una de les coses que he vist en aquests sis anys és que la gent està molt d’acord que l’interès general és el primordial, el que cal defensar, però quan et venen aquí a demanar alguna cosa sempre demanen per allò seu. En aquell moment sembla que les ordinacions i les lleis han de desaparèixer. Per exemple, algú que ve i et diu: ‘sé que hi ha una moratòria, però jo he de pujar un pis la casa’. Doncs no pot ser. Cal esperar que acabi la moratòria. És una mica trist.
Però vol dir que no és la manera de funcionar a nivell general?
Sí, dels humans, per això dic que no culpo ningú a particular, sinó ens culpo a tots. Però això ens demostra que com a societat estem perdent el pensar en la comunitat. Més que una comunitat som un conjunt d’individualitats. I això ho hauríem de canviar. Posaré l’exemple dels aiguats del 82. Va sortir una cosa de dins, que tothom sense que demanessis res a ningú es va posar a ajudar els veïns. A treure fang, a netejar, a ajudar amb el que fos. Ningú va demanar res, ningú va demanar que li paguessin res. Jo no sé si tinguéssim uns aiguats avui si passaria el mateix.
Li demanava pels que manen perquè al final potser costa d’entendre que promocionis unes mesures i després actuïs en sentit contrari en el negoci privat. I potser no cal deixar de construir, però tampoc es veu ningú disposat a construir pisos a preu assequible.
Això és veritat i és una bona pregunta que ens hauríem de fer tots. I si ens considerem tan bones persones i andorrans com els d’abans, potser hauríem de pensar-hi. Des del comú es va plantejar continuar fent ajudes a qui construeixi pisos de lloguer si estaven disposats a fer lloguer assequible i de moment no ha vingut ningú. Per tant, ja els va bé que tinguem aquesta gent que ens ve de fora a viure al país. Però el problema és que es crea un problema social del qual la gent no és conscient i que sembla que no vulguin veure. Al final les societats funcionen quan tothom té les coses essencials, i una de les coses essencials que la gent ha de tenir és un pis.
“La inversió estrangera ara per ara l’haurien de parar, fer una parada tècnica i dir: ‘on anem?’ perquè ara Andorra és un vaixell sense capità”
Ja...
Si la gent no té un lloc on viure, i a més després no té mitjans suficients per viure relativament bé, i veu que el seu futur serà cada dia una mica millor, que creixerem com hem crescut com a societat durant els últims 60 o 70 anys, doncs ja sabem on anirem. Anirem enrere, cap avall. Això ja ho van inventar els romans, li deien la ‘pax romana’. Si tothom va bé, tot va bé. Però si tu ets cada dia molt més rics, però els altres en comptes de ser cada vegada una mica més rics cada cop són més pobres, estem partint la societat i aquesta societat que es quedarà per sota i perdrà el tren, s’enfadaran i tindrem els problemes que tenen els veïns. No cal ser massa intel·ligent, només cal mirar al voltant, mirar la història. Però la gent aquí es pensa que això sempre serà un oasi i no és veritat. Quan la gent diu que no troba mà d’obra, és que com l’has de trobar? Li pagues 2.000 i n’ha de destinar 3.000 al pis? Així és impossible i per això Govern no ha fet res. I això és el que em dol, que no hagin fet res, que sembla que no vegin que hi ha un problema. Per tant, jo crec que aquest país necessita un canvi, un canvi gros, DA avui en dia és part del problema, no és part de la solució. Són els que han creat el problema i continuen sense solucionar-lo. Fan els seus pedaços, però sembla que no ho vegin. La inversió estrangera ara per ara l’haurien de parar, fer una parada tècnica i dir: ‘on anem?’. Andorra és un vaixell sense capità.
Ja que parlem d’urbanisme i construcció. Com està la revisió del POUP?
Tècnicament està acabada, ara ve el que és la part més política. És la part de la discussió de tots els consellers, majoria i oposició, començarem a estudiar amb els tècnics aquest pla que ens han preparat amb les directrius que se’ls va donar i de seguida que el tinguem acordat -a veure si podem arribar a un màxim, que tots estiguem d’acord que aquest és el pla que ens ha de guiar els pròxims sis anys i més, perquè la idea és aquesta, que sigui aprovat el màxim consens possible- doncs l’aprovarem. No sé si serà en un mes, en dos o tres... Entenc que pot haver-hi dificultats perquè és ambiciós.
Què vol dir ser ambiciós? Quins canvis substancials veurà la gent?
Veurà el que permet la llei perquè el POUP està supeditat a les lleis que hi ha, hi ha coses que no poden ser si no canvien les lleis. Però jo crec que es va veure una mica amb la modificació que vam fer del Clot d’Emprivat. Necessitem espai, hem d’alliberar espais i no es pot construir a tot arreu, i no es pot construir en la totalitat de les parcel·les. Hem de començar a pensar què necessitem. Si volem créixer com a societat, necessitem espais per posar serveis: per posar guarderies, dipòsits d’aigua, sales per a la gent gran...
Hi haurà terrenys que deixaran de ser urbanitzables?
No necessàriament. [Silenci]
I torres, se’n podran construir més?
Dependrà de què opinin els dotze consellers, però el que està clar és que no es tornarà a veure cap torre com les primeres cinc que van sortir. Jo crec que el primer exemple, seran les que creixen ara, aprovades el 2018 però ja amb la modificació. Han volgut jugar al joc de la modificació que vam aprovar.
Si s’ha d’alliberar espai no es pot construir en ample. També el cònsol d’Andorra la Vella deia que potser la construcció en alçada es necessita per alliberar altres espais.
Justament. Si em demana l’opinió personalment, jo crec que depèn del que entenguem per torres. Edificis més alts de planta baixa més sis, per a mi, sí. En alguns llocs, no tots. Però això és personal. Ara bé, s’ha d’alliberar espai i després necessitem aparcament. Per tant, la gent que com els que han jugat a dir: us cedim la primera planta soterrània per fer aparcament públic a canvi de l’impost de construcció, perfecte. I si a més, no m’ocupes tot, com serà, perquè una ocuparà el 50% de la parcel·la i l’altre el 36% de la parcel·la, vol dir que tots els llocs que han sortit d’allà tornaran allà. No serà el mateix, evidentment que no, tindràs dues torres molt altes, per a mi, massa altes. Però hi havia coses que no podíem canviar. Hi ha paràmetres intocables que amb el POUP sí que es poden tocar i aquí hi haurà canvis.
Per tant, torres no tan altes?
Per exemple.
En comptes de 20 plantes limitar-les a 15?
O a 12 o el que decideixin els consellers. I amb la idea d’aconseguir espais públics perquè necessitem places, necessitem parcs...
Quantes torres més falten per construir?
Les parcel·les que estan buides, a totes es pot construir alguna cosa.
Però hi ha projectes entrats pendents de desenvolupar-se?
Hi ha encara amb el POUP vell algun projecte entrat que s’està discutint però que no s’acaba d’aprovar per algun motiu.
“De gent que són andorrans i que diuen que s’estimen el país, esperaria que tinguessin una mica més de pensament pel país que diuen que tant s’estimen. La qualitat de vida dels andorrans depèn d’això”
Per exemple se n’havien previst entre l’avinguda Carlemany i Arnaldeta de Caboet que de moment no es desenvolupen.
Allà hi ha dos projectes i de moment no estan aprovats. I després hi havia aquelles a tocar del carrer de la Valira, que de moment està aturat. Pensi que tota la zona que hi ha parcs, excepte el Prat del Roure i el que estem arreglant ara, els pàrquings i pistes... tot allò a la llarga desapareixerà. Per tant, quan diuen que es molt bo per a la parròquia que es facin aquests edificis, no és bo, perquè perdrem aparcaments i necessitem temps per substituir-los, que és una de les coses que hem fet des del primer dia i que continuem planificant pels que vinguin a darrere nostre. Hem de créixer en aparcaments propis. Deixar de dependre dels aparcaments de lloguer i passar a tenir aparcaments propis. Continuem gastant gairebé 2 milions d’euros en lloguers d’espais. Això, per un comú com el d’Escaldes, ara és assumible econòmicament, però políticament no s’hauria de permetre. Totes les instal·lacions del comú haurien d’estar en terrenys propis.
D’aquí també aquesta política d’adquisició de patrimoni?
Sí, adquirir patrimoni a la vall perquè el problema del comú d’Escaldes és que no en té. Tot el que tenim és tot llogat. Estàs depenent que el propietari et digui: ‘marxa que vull fer una torre’. A més, el mateix comú, amb el canvi del POUP del 2018, gairebé va instar a aquesta gent a dir: ‘Ara és el moment’, perquè el teu terreny que valia 3 ara val 5. I aquests coses s’haurien de vigilar quan es fan els POUP.
Hem sentit moltes vegades la Rosa parlar d’aquest front comú amb Govern i Consell per solucionar el tema de les torres. Hi ha hagut declaracions creuades, aquesta culpabilització des del Govern a vostès del problema i no al comú de Demòcrates que va modificar el POUP el 2018. Han tingut alguna reunió per tractar-ho i avançar? O tot són les declaracions creuades a la premsa?
Van ser cartes i declaracions creuades... A veure, no som nens petits. Quan vam enviar la carta jo ja estava convençut que la resposta seria aquesta perquè de depèn qui ja no t’esperes gran cosa. Quan veus que la manera de governar és anar fent declaracions però després no hi ha res a darrere, no t’esperes massa resultat. Però s’havia de provar. Jo penso que les administracions haurien de ser capaces i hauria de ser obligatori treballar conjuntament. I quan tens un problema, que s’ha creat pels dos, perquè al final amb les lleis que s’aproven al Consell avui tenim l’urbanisme que tenim. Es van declarar tots els terrenys urbanitzables, va ser un gran error. Per poder parar les torres necessitàvem l’ajuda del Govern i evidentment del Consell aprovant una llei que ens permetés parar-ho. És a dir, parar-les pagant indemnitzacions ho sap fer tothom, però és que no hi ha prou diners a la parròquia per pagar les indemnitzacions que s’haurien de pagar. No sé si algú s’ha mirat els projectes, la milionada que suposa cada projecte d’una sola torre...
El lucre cessant.
Exacte. Si ens toqués pagar això, els advocats que ens assessoren ens han dit que estaríem 20 o 30 anys per pagar-ho. Quan gestiones els béns d’una parròquia has de ser molt conscient del que estàs fent.
Els sap greu que al final la imatge que quedi o el missatge que es vulgui fer passar és que Escaldes té torres per culpa del comú liderat per la Rosa i per vostè?
No, jo crec que la gent és més intel·ligent que això.
Segur que s’han convençut? Perquè n’hi ha molts que diuen que no...
Bé, aquests deuen tenir un carnet d’un partit concret i són soldats. Però en general crec que la gent és conscient que les torres surten de l’últim mandat de la Trini Marín, que van aprovar el nou POUP el 2018.
“Continuem gastant gairebé 2 milions d’euros en lloguers d’espais i per un comú com el d’Escaldes ara és assumible econòmicament, però políticament no s’hauria de permetre”
Parlava de la necessitat de guanyar espais: aparcaments, parcs, hi ha també el tema del tramvia. En la revisió del POUP deu estar marcat, però hi ha espai realment per encabir-hi tot això?
Sí, per exemple amb el tramvia és una de les coses que hem treballat conjuntament amb el Govern. Ells tenien una idea, nosaltres els vam plantejar la nostra i al final hem anat a buscar un acord i s’assembla molt al que nosaltres proposàvem perquè els nostres tècnics estaven treballant des de fa molt temps. Nosaltres hi creiem en el transport públic. Entenem que en aquest país, per les seves característiques, és necessari un transport públic perquè sinó no ens en sortirem. Amb aquest creixement que tenim de població i de cotxes, les carreteres no creixeran perquè no hi ha lloc on fer-les, per tant, hauríem de ser valents i apostar per un transport públic de qualitat. I per tant, dins del POUP nosaltres ja hem reservat aquells espais que amb Govern hem arribat a l’acord que és per on seria bo que passés el tramvia.
I quin traçat seria?
El traçat... Hi hauria dues vies. Una via que entra per la Dama de Gel i puja per Esteve Albert per marcar la línia que un futur podria anar cap a la Massana i després n’hi hauria una altra que entraria i agafaria Nacions Unides, tiraria cap amunt, que en algun moment hauria de conviure amb el transport rodat, i després aniria cap a Encamp.
Tot això farà que es perdin carrils de cotxes? Perquè els espais són els que són...
Bé, però al final s’ha de decidit quina política es vol: es volen més cotxes o més transport públic?
Llavors també cal preveure on es deixen els cotxes.
Per això estem pensant que el necessari, ja que la inversió privada no juga al joc de fer aparcaments, ho hem de fer les administracions públiques. Per això treballem molt en aquesta línia.
I el projecte dels tres carrils al carrer de la Unió. Com ho tenen?
S’està treballant, estem tots discutint com ha de ser, hi ha diferents criteris. Per a alguns prima la velocitat o la circulació de cotxes sense parar-se i per a altres ens prima que allò és un carrer i un una autopista. Jo crec que arribarem a un acord més d’hora que tard. Però sí que és veritat que hi ha un criteri diferent. Per a mi és un carrer, no és una autopista, és una autopista, no una via ràpida. I no tinc tan clar que posant els tres carrils així arreglem el problema que tenim, perquè tenim dues rotondes que estan molt carregades. Tant el KM0 com la Dama de Gel en hores punta hi ha un tràfic molt important. Això és difícil. La mobilitat d’aquest país com que la majoria de gent la fa amb vehicle privat tenim molts problemes.
És un dels grans reptes a afrontar.
És un tema que tenim i que hauríem de treballar conjuntament totes les administracions. Hauríem de treballar molt conjuntament, perquè al final el que passa a Sant Julià o a la Massana també ens perjudica o beneficia a Escaldes. I al revés.
No s’està fent aquest treball conjunt?
Sí que es fa, però moltes vegades a mi em dona la sensació que als comuns se’ns escolta molt poc. Potser és una opinió meva i estic molt equivocat, o es pensa que només pensem en la parròquia i no és veritat. Jo penso que pensem en el país.
Hi ha un projecte de futur clar per a l’hostal Valira ara que en marxarà el Thyssen?
No. En el moment que el Thyssen va decidir marxar, nosaltres aquell espai ara mateix no el necessitem. D’espais a la parròquia en tenim de sobres. Una mica el que deia abans, la idea de tenir espais propis passa per sobre de tenir lloguers. A no ser que sortís alguna cosa que no se m’acut, però en principi crec que estem servits d’instal·lacions: l’Espai Caldes, amb Cal Paleta i tot el que estem comprant, en principi no.
L’afer amb David Pérez en quin punt està?
A la Batllia, judicialitzat. Nosaltres anem treballant, ell ha pres una decisió que és continuar i se li ha de respectar. En els últims plens de comú ens ha donat suport amb pràcticament tot, i per tant, també se li agraeix. També és veritat que s’havia presentat amb el mateix programa que nosaltres per tant, poc o molt a favor del que estem fent ha d’estar. A part d’això, hi ha una relació, jo diria correcta, i l’afer està judicialitzat i malauradament acabarà com acabarà.
Comentaris (3)