Els dies de confinament ‘recomanat’ està posant a prova -i també demostrant- les conviccions, creences i les actituds dels ciutadans i també les de ‘les autoritats’.

Potser, com qa üestió prèvia, cal que digui que les conviccions, creences i actituds  de les quals vull parlar són individuals, les generalitzacions tribals les deixo pels que opten per aquest sistema de ‘pensar’.

A la darrera escena de 'Huis Clos’, Garcin pronuncia la sentència sartriana: «Pas besoin de gril : l'enfer, c'est les Autres». Observant i llegint el que succeeix en el nostre petit país, m’abono a la tesi de Sartre.

Durant aquest dies, la barreja de successos importants i d’altres banals han estat portada dels diaris i 'trending topic’ a les xarxes; en alguns casos -afortunadament pocs- també han estat objecte de repressió de les forces de l’ordre.

La darrera ‘gran’ notícia ha estat una festa en un xalet particular en la qual haurien participat alguns joves esportistes del país i que ha generat un linxament mediàtic per part d’uns espontanis guardians de la legalitat(?), de la moral pública(?) o potser de la salut dels nostres avis (?)

Aquesta repressió, al meu parer, no ha guardat ni de lluny el principi de proporcionalitat al que ha de sotmetre’s l’exercici del poder.

Enumero, sense pretensió d’exhaustivitat, algunes de les narracions dels fets i les seves conseqüències.

  1. Atropellament mortal al carrer de la Unió; resultat desprès d’una ordenança penal: un any de presó condicional (no haurà d’entrar a presó) i retirada del carnet de conduir durant 18 mesos. Pocs comentaris a les xarxes, segurament el jutge va tenir en compte l’estrès del conductor i el caràcter involuntari del resultat de la seva acció, aquesta si voluntària, de consultar el GPS. Jo tampoc ho comentaré, més enllà de donar el condol a la família de la difunta i compadir el causant del luctuós fet.
  2. Dues noies bevent i escoltant música dins el seu vehicle a un aparcament d’Encamp; sanció de 300 euros a cadascuna.
  3. “La policia ha controlat i sancionat amb 300 euros de multa i un mes de retirada del permís els conductors de dos vehicles de gran cilindrada que suposadament estaven fent una cursa entre ells en plena carretera de l’Obac. Una de les maniobres més perilloses que haurien protagonitzat, almenys que se sàpiga, ha estat a l’altura de la rotonda del carrer Ciutat de Sabadell d’Escaldes”. Bravo pel cronista que ens regala amb un ‘suposadament’, per recordar que en un estat de dret existeix la presumpció d’innocència!
  4. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va indicar ahir que les sancions per tirar residus a terra, com mascaretes i guants, oscil·len entre 300 i 600 euros. 

Podria seguir amb notícies sobre ‘asados’ en espais públics, més o menys naturals, protagonitzats per treballadors immigrants que han estat bloquejats en el nostre país per causes totalment alienes a la seva voluntat. Notícies que han causat enorme escàndol entre els virtuosos ciutadans, els quals, poc o gens, s’interroguen quines són les condicions d’allotjament i vida d’aquestes persones.

El pervers sistema que ha instaurat el Govern de coaccionar els ciutadans per a que deixin d’exercir alguns dels seus drets constitucionals portarà unes conseqüències gravíssimes a la convivència ciutadana

La darrera ‘gran’ notícia ha estat una festa en un xalet particular en la qual haurien participat alguns joves esportistes del país i que ha generat un linxament mediàtic per part d’uns espontanis guardians de la legalitat(?), de la moral pública(?) o potser de la salut dels nostres avis (?).

Parlant de proporcionalitat, Cesare Beccaria deia: “Si es destina una pena igual als delictes que ofenen desigualment la societat, els homes no trobaran un destorb més fort per a cometre el major”.

El pervers sistema que ha instaurat el Govern de coaccionar els ciutadans per a que deixin d’exercir alguns dels seus drets constitucionals, retorçant l’aplicació de lleis que res no tenen a veure amb l’objectiu de preservar la salut, portarà unes conseqüències gravíssimes a la convivència ciutadana; l’actuació repressiva del poder, s’ha vist “reforçada” per alguns gelosos ciutadans que s’han pres com passatemps contra l’avorriment l’actuació de sentinelles voluntaris.

Jordi Llimona, el filòsof caputxí va tractar el tema de la consciència i la tolerància en varies de les seves obres; a La tolerància i els seus fonaments (1997 Ed. 62) escrivia “Tant el mite com la màgia eren, segons aquella mentalitat [primitiva], realitats immutables: un no es podia situar fora del mite ni podia alterar la fórmula màgica. Fer-ho, omplia de terror i portava a la mort. Ni aquestes concepcions, ni la por que se’n derivava, podien menar a la tolerància. Perquè hagi tolerància cal una certa claredat de idees i un mínim de seguretat”.

Els ciutadans lliures tenim el dret (i també l’obligació) de no deixar-nos trepitjar per la visió maniquea dels intolerants, la seva obsessió taxonòmica per catalogar els altres de ‘bons o dolents’, ‘innocents o culpables’, ‘positius o negatius’

Potent intel·lectualment –Jordi Llimona deia que la tolerància no pot partir d’un univers mental tou- dedicava un capítol del seu opuscle per tractar dels límits de la tolerància; la clau està en la reciprocitat: no es pot “ser tolerant amb els intolerants perquè destrueix tota possibilitat de tolerància, perquè anorrea el diàleg, l’intercanvi i fins a tu mateix”.

L’intolerant, dins la seva inconsciència, manifesta una anestèsia i una amnèsia afectiva; ell és innocent per principi i ‘té el dret’ de crear valors que altres han de seguir al peu de la lletra.  Tota desviació del cànon moral i utilitari que ell pretén marcar és considerada culpable i ‘quasidelictiva’.

Els ciutadans lliures tenim el dret (i també l’obligació) de no deixar-nos trepitjar per la visió maniquea dels intolerants, la seva obsessió taxonòmica per catalogar els altres de ‘bons o dolents’, ‘innocents o culpables’, ‘positius o negatius’.

La innocència que ens volen imposar és el ‘privilegi’ dels infants, però també dels esclaus i dels idiotes.

Més que mai, en la crisi actual, necessitem claredat d’idees i garantia (seguretat) dels béns jurídics que són el cabal d’un Estat de Dret.

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.