El passat 28 de juny es va celebrar el Dia internacional de l’Orgull LGTBIQ+. I ho comento perquè per a molts pot semblar un dia més, sobretot per aquells que -afortunadament la majoria- entenem que l’amor és lliure i mentre hi hagi respecte és indiferent a qui estimis, però la realitat està desafortunadament lluny d’aquesta normalitat.

L’augment de l’extrema dreta en molts dels països veïns fa que allò que era normal fins ara tingui uns aires de retorn a fa seixanta anys. Per sort a Andorra -almenys sobre el paper-, aquest respecte i llibertat existeix i allò important per evitar aquesta direcció en la societat i la política andorrana és no normalitzar els discursos d’odi que generen rebuig i falsedats sobre allò que per a ells no és la “normalitat”.

“Cal ser durs i no fer un pas enrere davant aquests discursos; s’ha de deixar ben clar que ens és indiferent a qui estimi cadascú de nosaltres i que és un tema que ha de quedar en la intimitat de cadascú”

En aquest sentit, crec que cal ser durs i no fer un pas enrere davant aquests discursos. S’ha de deixar ben clar que ens és indiferent a qui estimi cadascú de nosaltres i que és un tema que ha de quedar en la intimitat de cadascú.

Si em sento orgullós de formar part del Partit Socialdemòcrata, és en part -com en altres temes- perquè vam ser els promotors polítics dels drets LGTBIQ+. L’any 2014, el grup parlamentari socialdemòcrata va presentar una proposició de llei per permetre el matrimoni homosexual. Una proposició que va defensar la companya Mariona González i que Demòcrates per Andorra, amb els seus 21 consellers en aquell moment, no va ni tan sols permetre la seva presa en consideració, ja que -en paraules del president de grup de demòcrates d’aleshores- per a ells no s’havia de nomenar matrimoni sinó “unió civil”.

En el mateix sentit, la passada legislatura el grup parlamentari socialdemòcrata va portar al Tribunal Constitucional la Llei qualificada de la persona i la família per diversos articles d’aquest text, entre els quals generaven noves discriminacions per la diferència entre matrimoni i unió civil, un fet injust cap a les parelles LGTBIQ+, però també cap a les heterosexuals que no volen casar-se per l’església. Afortunadament, el Tribunal Constitucional va donar la raó als companys i companyes del grup parlamentari i aquella llei es va resoldre anticonstitucional.

Així doncs, puc dir ben alt i ben fort que som el partit que defensem des de fa anys aquells drets que avui en dia poden semblar adquirits, però que fins fa poc no ho eren tant. El mateix passa amb altres com per exemple l’avortament, amb el qual des del PS -al Consell General i al partit- hem defensat des de la nostra creació, fa més de 20 anys, i ho continuarem fent.

Creiem en les llibertats de les persones i en la defensa dels seus drets i només acceptarem avenços en aquesta direcció. No permetrem ni un pas enrere, ja que encara ens queden molts altres per assolir i des del PS i el seu Grup parlamentari seguirem reivindicant com hem fet fins ara.

No ens despistem. Ni un pas enrere.