Els avisos de temporals poden ser tan apocalíptics com la pel·lícula de Roland Emmerich  ‘Independence Day’. La primera intenció després de llegir-los és començar a construir una arca com la de Noé per encabir-hi un animal de cada espècie. És cert que la pluja s’ha convertit en els darrers mesos en un fenomen meteorològic més estrany que el raig verd i que s’espera amb ganes però tampoc cal fomentar que el personal passi del paraigua a la piragua.

Plou tan poc i amb tan temps de diferència que li compres unes botes d’aigua al nen i, el dia que els hi has de posar se li han quedat petites. La gavardina porta tants dies tancada en una capsa que ja està més arrugada que la del tinent Columbo, i hem perdut el domini del paraigua que fèiem anar com si fossin els bastonets d’un restaurant japonès.

Per això, quan plou, veus persones fugint com si l’aigua fos radioactiva. Estàvem tan acostumats al ‘veroño’, que és la tercera paraula més lletja del castellà després de ‘fofisano’ y ‘follamigos’, que ja pensàvem que les nadales serien la nova cançó de l’estiu i ambientaríem el pessebre en una platja de Salou. Allò ja no era el caloret en versió Rita Barberà, era la cuina de l’infern amb un país sec i deshidratat amb epicentre a la Massana

Però ha arribat la pluja, més poètica que hidroelèctrica, i sense provocar danys tot i que seguint els avisos grocs o taronja estàvem ‘Esperant el diluvi’ perquè havia de ploure més que a Nova Orleans en la novel·la de Dolores Redondo.

Tot i les noves tecnologies, el pronòstic del temps va camí de convertir-se en un gènere de ficció. En alguns diaris s’inclou el mateix espai que els encreuats i l’horòscop. Això permet anar en un tres i no res de la marejol i la maregassa a l’avui serà un bon dia per als negocis o coneixeràs algú interessant.

“Emetre avisos meteorològics no és una feina fàcil”

No és feina fàcil emetre els avisos meteorològics. Hi haurà crítiques si no s’anuncia una tempesta i crítiques també si es comunica i aquesta no arriba. És quan et dones compte que continuem a expenses de la naturalesa, que molt enviar naus a Mart i seqüenciar el cromosoma humà Y, però no s’ha inventat res per predir amb total certesa el temps, tenir bateria infinita al mòbil o menjar sense engreixar-se.

Però no, els científics, com els de la Universitat de Cambridge, es posen a investigar si les ovelles poden reconèixer la cara d’Emma Watson, quan realment haurien de saber si ve o no el llop. Que pot passar com amb els avisos taronja: el dia que realment hagi de ploure a bots i barrals passarem de tot.