Ho he decidit. A les vuit del vespre quan surti a aplaudir al balcó treure i l’arbre i els llums. Tinc la sensació de viure les festes de Nadal. Tota la familia a casa, menys els cunyats; la nevera i el rebost a petar, la canalla sense classes, els supermercats amb cues, no hi ha esport, el WhatsApp no para de funcionar com si fos Cap d’Any, i poso TV3 i surt un rei fent un discurs. A la nit les finestres i balcons es converteixen en una rave on només hi falten Kiko Rivera i Pocholo i Joan Laporta en un jacuzzi, vestit i amb la corbata lligada al cap com si estigués en una boda andorrana. I els que surten al carrer fan l’animal passejant a quatre potes una persona disfressada de gos quan hi ha gent que treu el de veritat tan ràpid com Christian Gálvez llegia les preguntes al 'Pasapalabra'.

Fem sobretaules, tan llarges com les del dinar de Sant Esteve, jocs, i veiem la televisió pensant que la pròxima temporada de 'La casa de papel' és un robatori a Mercadona. Però no ens podem abraçar com els Teletubbies. Potser els Simpson van predir també el coronavirus però Santiago Auserón de Radio Futura ja cantava allò de "no tocar-te i passar tot el dia junts" mentre que Kiko Veneno feia referència a un mur de metacrilat "que no ens deixa que ens toquem, ni que ens olorem".

Després d'uns quants dies a casa ja miro el rotllo de paper higiènic com el majordom mirava les ampolles de xampany a 'Notorius' i em dedico a ajuntar lletres sense la qualitat de Xavier de Maistre escrivint 'Viatge al voltant de la meva habitació'. Més de quaranta dies a la seva habitació de Torí. Sense haver d'anar a barallar-se al Punt de Trobada o al bonÀrea. Allà on cua del súper és el nou negre del WhatsApp.