Al misteri de les línies de Nazca, l'edat de Jordi Hurtado, les piràmides d'Egipte i el paper higiènic s'hi ha afegit ara els aplaudiments al balcó de les 19:58 h. Estem convocats a les vuit en punt però tothom surt abans. Potser és per no perdre's la roda de premsa del ministre Jover o, senzillament, perquè ja estem farts d'estar a casa.

De parlar amb la campana extractora per dir-li, com si fóssim Pablo Neruda, allò de "m'agrada quan calles perquè estàs com absent"; i de maleir al que va inventar allò del sofà i la manteta. Perquè, una de dos: o mesurava 1,50 o no tenia peus. D'escoltar a les notícies del món que alguns tests tenen menys sensibilitat que un cantautor de Vox, i d'intentar convèncer a les dones de casa que un estudi de la prestigiosa universitat del Tamarro ha arribat a la conclusió que si se sacseja adequadament la roba abans d'estendre-la, no cal planxar-la.

Mentrestant, al mateix temps, discutim si es considera un accident 'in itinere' quan, aquest matí he ensopegat amb la catifa en sortir del llit en direcció al sofà per agafar l'ordinador i començar a teletreballar. M'ha quedat el genoll adolorit i la cara de Blas quan Epi fart de les seves bestieses li etziba allò de "que et quedis a casa, he dit!". Jo diré aquest vespre als veïns quan surtin al balcó, a banda de recordar-los que diumenge estarem una hora menys a casa, que a les 19:58 h són els quarts i les campanades i els aplaudiments són a les 20 h.