Gràcies a les trucades als serveis d’atenció al client m’he convertit en un expert en música clàssica. Puc reproduir a la perfecció els ‘Concerts de Brandenburg’  i Elisa (‘Für Elise’) de Beethoven m’ha enviat una sol·licitud per a formar part de la meva xarxa de LinkedIn.

Una trucada que hauria de ser un tràmit senzill es converteix en una marató d’automatismes a través dels quals passes per vuit operadors de cinc departaments diferents de diversos països. Perquè pot ser que estiguis trucant al servei d’atenció al client teòricament d’Espanya o de França i que et contestin des de l’Uruguai o Haití. Per aquest motiu no cal descartar que et parlin en una de les llengües ameríndies.

Cada un dels interlocutors et preguntaran el mateix: les teves dades i el motiu de la teva consulta. Això després de sentir nombroses vegades allò de “tots els nostres agents estan ocupats. Continuï en espera”. I qui espera desespera, com m’ha passat tot trucant a un departament comercial perquè després de subscriure’m a l’edició digital d’un diari no aconseguia llegir les notícies senceres. Sort que en el moment de formalitzar la meva subscripció vaig rebre un correu electrònic on anunciaven que “els nostres agents d’atenció al client estan sempre a punt per oferir-te una atenció de qualitat”.

“Trucar a un servei d’atenció al client és una experiència gairebé religiosa però, en comptes de la cançó d’Enrique Iglesias sona música clàssica”

Parlar amb màquines és una experiència gairebé religiosa però, en comptes de la cançó d’Enrique Iglesias, entre el “premi 1 (si vol parlar amb administració)” i el “premi 2 (si vol parlar amb subscripcions)” sona música clàssica fins que arriba aquell “està sent transferit” que ja és música celestial. Superat aquest escull t’has de fer a la idea que en la primera trucada no resoldràs res. Pensa, però, que, passi el que passi, sempre serà més senzill que treure un bitllet a la pàgina web de Ryanair.

Per a la propera trucada a un servei d’atenció al client he decidit deixar de fer gargots amb un boli Bic en un foli i aprofitar el temps valuós que m’ofereixen. En el decurs d’una sola trucada per fer una reclamació, Proust va escriure ‘A la recerca del temps perdut’, Da Vinci va poder pintar ‘La Gioconda’ i Goya, tota la sèrie de pintures negres. Surto a comprar llenços, olis i un cavallet.