I d’aquí que hagin procedit a formalitzar la denúncia més que per la quantitat perduda -en el cas al qual ha tingut accés l’Altaveu tot just 255 euros perquè la persona que negociava l’accés a un préstec, en aquesta ocasió de 14.000 euros, ja no va veure gens clar fer el següent ingrés que se li sol·licitava, d’uns 360 euros més- per posar l’afer en coneixement de les autoritats i alertar del problema que suposen aquestes pàgines, els responsables de les quals són molt difícils d’enxampar.
És clar, asseguren les fonts, que hi ha d’haver una necessitat molt gran o una urgència d’accés a diners, a finançament, per caure en un d’aquests enganys. Però s’hi cau. S’entra en contacte amb el perfil en qüestió -n’hi ha diversos que es promocionen a Facebook- i s’entaula via missatges privats una mena de negociació que tan bon punt salta a fer-se a través de correus electrònics o de missatges de whatsApp.
En tot cas, en cosa de molt poques hores l’interlocutor anuncia que s’accedeix a la concessió del préstec i que per fer els tràmits administratius corresponents cal fer un pagament, en aquest cas, de 255 euros en un determinat compte d’un determinat titular. En aquesta ocasió es tractava d’un compte bancari d’una entitat espanyola. El denunciant al qual ha accedit l’Altaveu va fer aquest primer ingrés. La ‘negociació’ va continuar i després el concessionari del finançament sol·licitava un altre pagament, ara de 360 euros, per contractar l’assegurança de vida associada al préstec.
Aquí van saltar les alarmes del resident andorrà atès que té un préstec bancari en curs i la quota que paga per l’assegurança és molt inferior a aquella xifra que se li sol·licitava. A més, se li indicava un compte diferent al primer per fer-hi el dipòsit i un nom diferent de titular. Va aturar aquí qualsevol nou pas i vist que el primer ingrés l’havia fet a través d’una sucursal bancària de la Seu i el bé immoble que pretenia comprar amb els diners que volia obtenir en préstec també estava situat a Catalunya va contactar amb els mossos.
Els agents de la policia catalana li van confirmar que es tractava d’una més que possible estafa i el van convidar a denunciar al situació davant la policia andorrana, situació que va fer, i a aturar qualsevol pagament que se li estigués reclamant. La família presumptament estafada ha mantingut el contacte amb el seu interlocutor suposadament facilitador de finançament amb l’intent d’intentar obtenir més informació i poder-lo desemmascarar.
Fins ara, poc ha pogut descobrir perquè els noms i la documentació que faciliten sempre o pràcticament sempre és falsa o falsificada. En qualsevol cas, sí que ha pogut saber que els comptes bancaris que li facilitaven per fer els ingressos s’havien obert en sucursals d’una població malaguenya i que els comptes s’obren per rebre uns ingressos puntuals -suposadament, les operacions que l’estafador està negociant a múltiples bandes durant unes hores- i es cancel·len després d’haver retirat els diners d’aquells ingressos rebuts.
Comentaris (3)